Tal com recordava divendres passat Josep Anton Rosell en el seu Coses que passen, en les darreres eleccions generals una clara majoria de ciutadanes i ciutadans es va pronunciar pel canvi necessari enviant al Consell General 14 consellers del PS i l’Alternativa.

Els socialdemòcrates i la gent de l’Alternativa hem assumit responsablement l’encàrrec de fer possible aquest canvi i ens hem posat a treballar al Govern, des del dia 8 de juny, per aconseguir que Andorra pugui tenir un nou model de desenvolupament econòmic. Un nou model que tingui com a pilars fonamentals la transparència, la seriositat i la legalitat.

PER CANVIAR

Andorra no n’hi ha prou amb anuncis ni tampoc amb frases fetes. Calen propostes i fets concrets. Si continuem esperant que s’espassi la tronada i ens limitem a seguir passivament els esdeveniments, estem corrent un risc molt gran de trobar-nos, d’aquí un any, amb una crisi econòmica molt més profunda. Les reformes són indispensables i són urgents.

El president de la República francesa i copríncep d’Andorra, Nicolas Sarkozy, va posar el país entre l’espasa i la paret en la qüestió relativa a l’intercanvi d’informació fiscal després que, durant vuit anys, l’OCDE ho hagués estat demanant amb insistència. Vuit anys durant els quals els governs liberals s’entossudien a negar l’evidència i s’autosatisfeien amb aquella cantarella de “… ni els primers ni els últims”.

Aquest estiu, entre el mes de juny i el mes de setembre, ens hem posat al dia –Consell General i Govern– i estem a punt de sortir de la llista fosca. Hem reconduït una excel.lent relació amb França i amb l’OCDE i estem convençuts que, abans de final d’any, haurem arribat a superar el topall dels 12 acords signats per Andorra amb altres estats per facilitar l’intercanvi d’informació fiscal prèvia demanda.

Uns acords que ens permeten preservar la competitivitat de la banca andorrana, millorant la seva consideració en els mercats financers europeus. I ens ho permeten mantenint alhora la confidencialitat com a principi general i deixant l’intercanvi d’informació com una qüestió puntual, amb prèvia demanda i sotmesa a una sèrie de condicions i salvaguardes.

Però aquest és només el primer pas. Ara ens cal establir una reforma de la legislació fiscal que introdueixi la imposició directa sobre els beneficis d’empresaris i professionals. Aquesta reforma és imprescindible i urgent.

Imprescindible, perquè si de veritat volem facilitar als empresaris i professionals andorrans l’activitat de venda de béns i prestació de serveis –des d’Andorra vers els països veïns–, cal indefugiblement que puguem disposar d’una fiscalitat interior que faciliti l’establiment de convenis per evitar la doble imposició de l’activitat. Continuar tal com ara seria assumir, irresponsablement, que la prestació de serveis des d’Andorra cap a Espanya o França continuï permanentment castigada amb un elevat percentatge de retenció fiscal que va del 24% al 35%.

Urgent, perquè per reactivar l’economia i afavorir l’arribada d’inversió estrangera productiva cal poder presentar un entorn jurídic aclarit en la relació amb els països del nostre entorn. Endarrerir la reforma tributària amb dilacions i excuses de política partidista seria fer un mal servei al país.

El mes d’agost passat, el Govern va enviar als presidents dels grups parlamentaris els esborranys dels projectes de llei de l’impost sobre la renda dels no residents fiscals, de l’impost sobre societats i de l’impost sobre la renda de les activitats econòmiques, amb la finalitat d’encetar un diàleg positiu que permeti millorar els textos.

Tres setmanes després d’aquella tramesa informativa, el Consell de Ministres va aprovar els tres projectes de llei i els vam trametre, en data 21 de setembre, al Consell General. Els textos són ara a tràmit parlamentari i estem convençuts que els grups parlamentaris sabran trobar la bona via per esmenar-los i millorar-los.

El Govern no es farà enrere a l’hora d’assumir la responsabilitat i el paper que li correspongui, en la discussió dels textos i, en funció del que el Consell General decideixi, modificar-los.

Estem convençuts que el nostre país està encarant una fase molt delicada de la seva història. Nosaltres no tenim por de la responsabilitat i estem fent el que entenem necessari per tal que Andorra pugui sortir de la crisi actual projectant-se vers un nou període de desenvolupament sostenible.

Quan el que està en joc són qüestions d’Estat i el futur dels andorrans, ha de prevaldre el sentit de responsabilitat i s’ha d’abandonar la lògica de la contraposició entre el Govern i l’oposició. Per fer-ho, ens cal bandejar la intolerant pretensió de qui vol tenir sempre la raó i no podem acceptar l’insult com l’únic argument contra els que no pensem com el que està convençut de saber- ho tot.

Hem arribat a un moment d’escriure col.lectivament, majoritàriament, en el marc d’un pacte d’Estat, un nou capítol de la història política andorrana. El capítol del canvi tranquil del model econòmic. No podem fallar.