El Govern no descarta l’opció de tornar a importar residus dels països veïns per assegurar el mínim de tones de deixalles necessàries per garantir, d’una banda, el correcte funcionament del forn incinerador, i de l’altra, la quantitat mínima fixada per contracte amb les societats explotadores.

Així ho va explicar ahir el ministre d’Ordenament Territorial, Medi Ambient i Agricultura, Vicenç Alay, responent a una interpel·lació de la parlamentària de Coalició Reformista Olga Adellach en el transcurs d’una sessió de control al Govern en què, amb les seves intervencions i les constants referències a debats que van tenir lloc la passada legislatura, els consellers de CR van intentar més justificar les actuacions d’anteriors executius liberals que no pas fiscalitzar la gestió de l’actual Govern socialdemòcrata.

Alay, que va responsabilitzar dels problemes del centre de tractament de residus l’executiu liberal, que el va construir sobredimensionat, va insistir que per davant de tot hi ha la salut de les persones i es va refermar en el compromís d’afrontar els problemes de la instal·lació, tot i admetre el “poc marge” de maniobra que els deixa el contracte, amb una clàusula tan dura que gairebé impedeix que des de l’executiu es pugui rescatar la concessió del forn incinerador.

Amb tot, Alay va destacar que ja s’estan fent iniciatives concretes per a un millor aprofitament de la planta, com el triatge i classificació d’envasos lleugers.

Energies renovables
D’altra banda, i també arran d’una pregunta d’Adellach, el titular d’Economia i Finances, Pere López, va explicar que durant el primer període de sessions de l’any vinent es portaran a tràmit les iniciatives legislatives necessàries per poder impulsar les energies renovables.

En aquest sentit, López, que va discrepar amb la consellera de CR del fet que l’anterior Govern tingués com a prioritat potenciar les energies renovables i l’eficiència energètica, va avançar la voluntat de l’executiu de revisar la Llei de FEDA i crear una llei de regulació de la distribució de l’energia, així com diversos reglaments per garantir la seguretat per l’ús de noves energies.

Així mateix, i també en l’àmbit mediambiental, Alay va ratificar, davant una qüestió plantejada pel reformista Daniel Armengol, la intenció de signar el conveni marc de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic, text al qual, a part d’Andorra, només Somàlia, l’Iraq i la Santa Seu no s’han adherit.

Per la seva part, i després de ratificar que la dimissió de Valérie Lackner com a secretària d’Estat de Turisme va ser motivada per qüestions personals, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va explicar, responent a una pregunta del líder d’Andorra pel Canvi, Eusebi Nomen, que la massa salarial de l’executiu s’ha disminuït un 7%, passant de 7,2 milions d’euros a 31 de maig  a 6,7 milions a 30 de setembre. En aquest sentit, Bartumeu, que en una segona interpel·lació de Nomen va reiterar que els convenis d’intercanvi de dades fiscals que s’han signat no preveuen la retroactivitat, va destacar una disminució del 44% en càrrecs polítics i de confiança i del 67,32% en persones de relació especial.

No obstant, la rebaixa més important ha estat la relacionada amb els complements de responsabilitat afegida, compensacions, primes i dies festius, que ha sofert una retallada de 343.000 a 69.000 euros.

Acord amb Catalunya per a les donacions de sang
Responent a una pregunta de la parlamentària de CR i exministra de Salut, Montserrat Gil, en relació amb la discriminació del col·lectiu homosexual en les donacions de sang, el cap de Govern, Jaume Bartumeu, va assegurar que no estava d’acord amb els criteris que es fan servir en les col·lectes, que discriminen “qualsevol col·lectiu”, malgrat avançar que no es cancel·larà l’acord amb l’Establiment Francès de Sang per a les donacions.

Tot i això, Bartumeu va anunciar que es farà una millora de la promoció d’aquestes campanyes per augmentar els índexs de donació, que afavoriran la creació d’una associació de donants, i que l’executiu ha posat en marxa un conveni amb el Banc de Sang de Catalunya per organitzar una o dues campanyes més.

Per la seva part, la consellera reformista va retreure als socialdemòcrates que quan estaven a l’oposició demanessin al Govern liberal que trenqués el contracte amb el banc francès per evitar la discriminació als homosexuals, afirmacions que va reforçar llegint el Diari de Sessions de plens de l’anterior legislatura.

Més protecció del consumidor
El Govern té la intenció de reformar la Llei de protecció del consumidor, que data del 1985, segons va anunciar el titular d’Economia i Finances, Pere López, responent a una interpel·lació de la reformista Conxita Mora sobre si l’executiu tenia constància de les males pràctiques d’alguns establiments comercials, tal com havia denunciat l’Associació de Consumidors i Usuaris.

Reorientació de l’ADI
El cap de Govern es va refermar en la intenció de redefinir el funcionament d’Andorra Desenvolupament i Inversió (ADI) i de verificar amb els interlocutors econòmics si creuen que hi ha capacitat inversora privada perquè tingui sentit que continuï sent una societat anònima. I és que per l’executiu l’organisme estava sobredimensionat en relació amb l’activitat que feia.

Terminis de pagament
El conseller general reformista Daniel Armengol va destacar que els terminis de pagament del Govern i les parapúbliques “estan molt per sobre” del que seria raonable. En aquest sentit, va recordar que una de les mesures de reactivació econòmica de l’executiu liberal era rebaixar el termini de pagament a 60 dies i no a la mitjana de termini actual, de 73, segons va explicar el titular d’Economia i Finances.