Avui fa 19 dies que va tenir lloc un succés que ha commocionat Andorra. Cinc obrers d’empreses subcontractades van morir mentre treballaven a la boca oest del túnel dels Dos Valires, un episodi que va deixar la societat civil en estat de xoc per la desgràcia d’unes persones mortes i d’unes famílies i companys desolats.

A hores d’ara encara no es coneixen les causes que van originar l’esfondrament. L’ànsia perquè es determinin les causes de forma àgil és una demanda que s’ha repetit, tot i que s’ha d’entendre que un procés com és aquest no pot ser tan ràpid com es vol i que és necessari un informe molt exhaustiu que no s’ha de veure contaminat per la precipitació.

El cap de Govern té sobre la taula cinc informes que analitzen l’accident, i per aquest mateix sentit de prudència encara no se n’han extret conclusions definitives. Superat el primer moment de crispació i ràbia per la mort dels cinc treballadors, la cautela i el seny han d’imperar en la presa de decisions i en les declaracions públiques, perquè qualsevol afirmació que es llanci sense estar fonamentada del tot pot provocar un greu perjudici.

Tanmateix, ha de quedar clar que tard o d’hora s’hauran d’aclarir els motius del sinistre i determinar si s’han de depurar responsabilitats o no. Ja hi ha hagut veus que han indicat algunes hipòtesis, com ara la del Sindicat de Construcció Civil del Nord de Portugal, que va assegurar que va haver-hi negligència, o la d’UGT, que assenyalava un error de càlcul o tècnic, i en cap cas dels treballs d’execució. Però les afirmacions són meres hipòtesis sense fonaments, i només l’informe dels pèrits judicials permetrà, aquest cop sí, explicar per què aquell matí de dissabte una part del viaducte va anar a baix.

Anècdotes a part com ara la trucada de Florentino Pérez o la ja menys anècdota de la retirada dels cartells que publicitaven l’obra de Dragados-Dragasa, Jaume Bartumeu es reuneix avui amb el president de Dragados, un alt càrrec de l’empresa de construcció que ha tingut temps de recollir prou dades i informació dels seus propis tècnics, que coneixen al detall l’evolució dels treballs de l’UTE adjudicatària.

En aquest afer, la informació és transcendent, i molt, i sobretot tenir-la de primera mà, descartant interpretacions i fent una lectura pròpia de les dades. Per això s’ha de qualificar d’encertada la decisió del Govern d’incorporar-se al procés judicial per conèixer de forma directa el treball dels pèrits, sense descartar del tot que el Govern actuï com a acusació particular. La gestió de la crisi, en el moment de l’accident, va ser l’adequada; ara toca mantenir la fermesa perquè aflori la veritat.