Demà dimecres a les 19.30 h, a l’Auditori del Centre de Congressos d’Andorra la Vella, presentarem un nou quadern del Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata: Europa no és una opció, és una necessitat. Andorra en el camí de l’associació.

L’anterior Quadern, Europa en l’horitzó: vers una associació positiva, pretenia ajudar a trobar desllorigadors dels nusos d’un afer tan difícil com essencial: la relació d’Andorra amb la Unió Europea.

Ha passat un any d’aquella publicació i pel camí, el 6 de desembre del 2023, el Govern d’Andorra i la Comissió Europea van convenir en un text d’acord d’associació.

Com escriu la directora del CRES en la presentació del nostre nou Quadern “(…) un any després no sembla pas que el debat públic a l’entorn de la relació amb la Unió Europea hagi avançat gaire.”

Efectivament fa mesos que, en relació amb l’embrancament amb Europa, la política andorrana es redueix a un grapat de càlculs oportunistes i de curt termini per assegurar o impedir el manteniment de DA al govern del país.

Les velles maneres de foment de la divisió impedeixen l’apertura d’una conversa pública entre els diferents partits sobre l’única qüestió que interessa a tota la ciutadania sense distinció d’orientació política: ens podem permetre de girar-nos d’esquena a Europa?

Veiem els uns –Govern– encegats per la defensa de la bondat de l’acord d’associació sense veure cap inconvenient ni menyscapte en el text assolit i els altres –els detractors de l’acord i defensors de l’statu quo– igual d’encegats, assenyalant la maldat de l’acostament a Europa, sense que hi trobin cap avantatge ni millora.

Amb la confrontació basada en càlculs electoralistes ens estem saltant algunes distincions que serien útils no solament per entendre el que està passant, sinó també per encertar en el que es podria fer. La premissa és doncs el diàleg.

Aquesta conversa nacional esdevé urgent. Amb la presentació demà de la nostra aportació hi posem un nou esglaó.

Fa uns quants anys, en una de les nostres visites al Musée National d’Art Moderne del Centre Georges Pompidou, a París, vaig quedar impressionat per una obra del pintor Henri Matisse, Le nu bleu, que l’artista definia en una frase: “Les choses simples sont difficiles à expliquer.”

Recordo sovint els mots d’aquella senzilla presentació que en feia Matisse. Efectivament les coses simples, senzilles, són molt sovint difícil d’explicar.

És el que ens passa aquesta tardor de l’any 2024 a l’hora d’explicar que Andorra necessita reforçar el seu embrancament amb la Unió Europea i que la bona via és un acord d’associació.

Un projecte polític modern, l’acord d’associació amb Europa, en un marc polític, i gairebé podríem dir cultural, endarrerit i conservador, aquesta és la situació en què es troba Andorra. El país ha de fer front al desafiament d’un entorn que canvia més ràpid que ell.

Tenim necessitat d’una Europa que ens protegeixi, ens cal adaptar-nos al món d’avui i de demà. En aquests moments les andorranes i els andorrans no ens podem pas permetre unes vacances mentals. Hem d’estar a l’aguait, perquè la nostra història més recent ens ha demostrat prou bé que girar-nos d’esquena a Europa no ens ajudarà a sobreviure ni a preservar la nostra sobirania.

Andorra no serà viable si es perd el món –Europa– de vista. Esdevé una necessitat intentar avançar sense exaltacions d’una suposada “negociació d’èxit” –la negociació fou la que fou però ben segur no mereix pas el qualificatiu que li atribueix el secretari d’Estat del Govern– ni exabruptes sobre un resultat totalment negatiu, que tampoc és el cas.

És ben cert que en un món on impera la llei de les grans xifres la gent d’Andorra només serem forts si anem junts amb Europa. Separats, girant-nos d’esquena a Europa, Andorra quedaria ràpidament marginada de l’evolució del món.