Es tracta d’un tema que ha passat gairebé desapercebut, però que te una gran transcendència per al país, com és que el Consell de Ministres hagi donat llum verd a dos projectes de llei que són vitals per al creixement del sector bancari.
L’Andorra actual no es pot concebre sense aquest sistema financer que ha aportat riquesa al país i, per tant, és un dels primers interessats en el fet que continuï el creixement perquè l’evolució generalitzada en positiu beneficia tothom, tots els col.lectius de l’estructura productiva nacional.
Els bancs del país es troben davant d’un repte important. El primer alè d’angoixa que va ocasionar la fermesa de l’OCDE i d’alguns països contra l’opacitat fiscal, ha deixat pas a una nova perspectiva que indica que en el nou context també es possible continuar treballant i fer-ho bé. Davant de l’ultimàtum de països com ara França, s’ha treballat de cara, buscant els acords d’intercanvi de dades fiscal sense trafiques, això és de qualitat, i intentant recol.locar el país en l’esfera de la credibilitat internacional.
Dins d’aquest nou context s’ha vist clarament que les entitats bancàries estan apostant per la internacionalització, amb l’obertura d’oficines a l’exterior i amb l’adquisició d’altres entitats financers. Les primeres reticències que hi havia a la signatura d’acords amb altres organismes supervisors han quedat esvaïdes davant de la constatació que pot suposar un trampolí important per a aquesta internacionalització. L’aprovació del Govern i futura ratificació per part del Consell General del règim jurídic de les entitats bancàries i dels règims administratiu bàsic de les entitats operatives del sistema financer, i del règim jurídic de les entitats financeres d’inversió col.lectiva, segueix aquest camí traçat.
Ambdós textos permetran homologar la normativa bancària amb els estàndards europeus i internacionals, i adopten el contingut de la directiva de la Unió Europea sobre instruments de mercats financers. D’aquesta manera, l’INAF podrà signar convenis de col.laboració amb altres organismes, com pot ser el Banc d’Espanya, que permetran supervisar l’activitat exterior de la banca andorrana. De la mateixa manera, que la dels bancs del país amb capital estranger.
És un canvi de mentalitat important, que no té espai per al retrocés. No es tracta ja d’una decisió interna, sinó d’una mesura obligada perquè els bancs andorrans no es trobin amb negatives a l’hora d’expandir la seva activitat a l’exterior. En cap cas els acords de supervisió podran utilitzar-se com una eina per lluitar contra l’evasió fiscal. La notícia és d’abast per les seves connotacions i el canvi que suposa.
