El cap de Govern, Jaume Bartumeu, va sortir ahir a la palestra per explicar que ha adreçat tres cartes diferents als presidents del grup parlamentari socialdemòcrata, Francesc Rodríguez; reformista, Joan Gabriel, i Eusebi Nomen, d’ApC, en les quals els convoca a una reunió conjunta dimecres vinent a la Casa de la Vall per «assentar les bases d’un acord del conjunt de l’arc parlamentari que, des de la centralitat que correspon al Consell General en el nostre model constitucional, assenyali les fites cabdals que haurien de conduir els treballs legislatius del Consell General i la tasca del Govern durant aquesta legislatura».
D’aquesta manera, tal com ja va anunciar en una entrevista publicada per aquest rotatiu a principi d’any, el líder de l’Executiu està treballant fermament en els darrers dies per concretar al màxim una proposta de pacte d’Estat al Grup parlamentari Reformista i al Grup parlamentari d’Andorra pel Canvi. Així, si primer va temptejar el terreny amb una reunió per separat amb cadascun dels presidents del grup parlamentari, ara Bartumeu fa un pas més i convoca l’esperada reunió conjunta entre el líder de l’Executiu i els màxim responsables dels grups a la cambra legislativa. Es tracta d’una carta que reobre el camí del diàleg i que es perfila com l’últim intent per assolir una entesa que permeti el gaudi d’una legislatura estable. Sobre el contingut de la missiva, potser s’hauria de destacar en clau positiva el fet que s’explicita que la reunió de la setmana vinent està plantejada «sense cap mena de condició prèvia». Creiem que aparcar el passat i començar de zero pot ser un bon punt de partida perquè les converses cabin reeixint. També ens congratula que Gabriel i Nomen hagin confirmat la seva assistència a la convocatòria del cap de Govern –el cas contrari hauria estat inadmissible – i ens agrada la bona predisposició amb què afronten la trobada tots dos dirigents. A partir d’aquí, no som endivins i no sabem quin serà l’esdevenir d’aquestes negociacions, però una vegada més insistim que aquests contactes no es poden allargar gaire en el temps, ja que el país ja no té gaire més marge a donar i, a més, la credibilitat de tots plegats certament està en joc. No obstant això, a diferència del que va passar ara fa uns mesos, sembla que hem après dels errors i almenys s’està donant una escenografia en clau positiva i sense l’aparició d’estirabots ni dels uns ni dels altres que puguin posar en perill el bon clima de les negociacions. Ara cal esperar que els fons evolucionin en la mateixa direcció que estan caminant les formes i que l’última carta contingui el segell d’un pacte per al país.
