Aquest any 2010 Andorra necessita treballar i no discussions estèrils. Des del Govern els socialdemòcrates i l’Alternativa estem treballant per articular i fer compatibles els imperatius de la justícia social i de la credibilitat econòmica.

I aquesta articulació és particularment difícil en temps de crisi i dèficits. Però la responsabilitat política ens fa preferir el treball, al servei del compromís que vam adquirir amb la ciutadania, a la fàcil posició dels que es planyen de tot i no proposen cap alternativa.

LA SITUACIÓ econòmica i social heretada dels 14 anys de governs liberals no és bona. Una anàlisi de les xifres consolidades del 2009, en comparació amb el 2008, ens demostra indicadors significatius. El total de turistes que han visitat Andorra el 2009 és de 9.111.859, una disminució del -10,6%, en relació al 2008, any en què vam rebre 10.193.749 visitants.

Les afiliacions a la Seguretat Social són un bon indicador de la situació del mercat laboral i aquest any 2009 s’han confirmat l’evolució negativa amb una disminució de les matriculacions, en l’acumulat de 12 mesos, del -21,2%. També en l’acumulat dels 12 mesos del 2009 es produeix una disminució del nombre de llocs de treball del -4,1%.

En lògica conseqüència, les dades de la població assenyalen una disminució clara dels residents espanyols (-2,3%), francesos (-2,2%) i portuguesos (-3,1%). El consum intern també pateix la crisi. Ara fa un any la suma de vehicles matriculats el 2008 era de 3.416, xifra que hem de comparar amb els 2.777 matriculats entre febrer del 2009 i gener del 2010: una disminució del -18,7%. El tràfic telefònic ha disminuït en el -6% en els darrers 12 mesos respecte del període anterior. El consum d’energia també ha baixat reflectint-se en la disminució dels combustibles, especialment la gasolina (-5,3%) i el fuel domèstic (-4,4%). Tot plegat fa que les importacions totals del 2009 experimentin una disminució del -13,4% respecte al 2008.

D’altra banda, la crisi financera internacional provocada –tal com assenyalava a l’edició d’El País del 7 de febrer el professor Anton Costas– “… pels excessos i la negligència dels banquers…” ha provocat un eixugament del crèdit als petits i mitjans empresaris i als professionals.

I sense crèdit l’economia no funciona. De fet, torno a citar el professor Anton Costas: “… el crèdit és a l’economia el que l’oli al motor d’un vehicle: si falta, es trenca el motor”. Moltes petites i mitjanes empreses pateixen avui aquesta manca de crèdit.
Les estadístiques ens estan confirmant el que sembla que alguns no volen veure: que la nostra economia està en una situació molt problemàtica, que necessita tornar a créixer per crear llocs de treball. I que això ens obliga a fer unes reformes i ajustaments dolorosos a curt termini però totalment necessaris. Oposar-se frontalment a mesures indispensables o utilitzar els problemes per desgastar el Govern és una irresponsabilitat en l’actual conjuntura. Més encara si ho fa una coalició liberal que durant 14 anys de mal govern va afavorir la disbauxa immobiliària i l’economia especulativa.

Precisament ara, quan la bombolla ha esclatat i es recullen els agres resultats de la seva mala gestió, es neguen a un acord polític nacional i amb excuses sense sentit ni lògica política promouen un bloqueig que només pot fer que endarrerir les solucions urgents que Andorra necessita. És més, tal com em deia l’altre dia un ciutadà, sembla que encara es llepen els dits, veient les conseqüències doloroses de la situació que ells mateixos van provocar i pensant que així podran, amb un senzill canvi de denominació, tornar al Govern.

Sobta i preocupa que aquells que l’abril passat van perdre les eleccions, després de 14 anys de monopoli del poder, només facin que posar bastons a les rodes del Govern de l’alternança. El seu objectiu és clar: bloquejar les institucions i forçar la convocatòria d’eleccions anticipades. I preocupa perquè el discurs de la revenja entonat aquests dies no va acompanyat de cap proposta alternativa, ni de cap explicació sobre les seves intencions. I d’aquí podem deduir que o no les tenen o les amaguen.

Val a dir que més els val intentar dissimular perquè, altrament, haurien de començar per reconèixer que són els mateixos que han deixat les finances públiques ensorrades, amb un endeutament bancari, a 31 de desembre del 2009, de 622.825.845,08 euros i amb uns compromisos contrets que fan situar l’endeutament global de l’Administració en 1.200 milions d’euros.

En qualsevol cas, per molts bastons que ens posin a les rodes, nosaltres no baixarem els braços. Seguirem treballant al servei de l’interès general per la reactivació econòmica i social. Ara, cal desenvolupar prioritàriament un projecte de reformes socioeconòmiques que s’ajusti a les necessitats d’un país en crisi.

Aquesta és la feina per al 2010. Mentre alguns només rumien com fer caure el Govern, nosaltres treballem per redreçar el país.