Tan extens és el nom de la nova secretaria que dirigeix com de tota la feina que té per endavant. Alfons Miralles, secretari d’Estat per a la Reforma de l’Administració i la Promoció de la Societat del Coneixement, lidera el desenvolupament i la posada en marxa de la llei de la signatura electrònica que entrarà en vigor en menys de tres mesos, entre altres projectes, i és l’encarregat de vetllar pel manteniment i el funcionament de tots els edificis de l’Administració general.

–¿Com definiria el nou sistema que entrarà en vigor pròximament de la signatura electrònica?
–La signatura electrònica és com la signatura manuscrita, però amb un dispositiu electrònic per poder signar. És a dir, en comptes de fer-ho amb bolígraf, es gaudirà d’un dispositiu que permetrà entrar un codi personal intransferible amb el qual es podrà firmar un document electrònic, sigui del tipus que sigui, com per exemple tractament de textos, fulls de càlcul, imatges o el que es requereixi. Aquesta rúbrica certificarà que s’ha donat el vistiplau en aquell document.

–En termes pràctics, ¿com es desenvoluparà el suport i com s’anirà fent el desplegament?
–En termes pràctics, hi ha diferents temàtiques. D’una banda, estem treballant en uns reglaments que ens manquen. La llei entra en vigor en un període inferior a tres mesos. Estem desenvolupant reglaments per tal que a Andorra es puguin crear entitats certificadores que permetin als ciutadans i a les empreses adquirir les signatures digitals, o el que també s’anomenarà les signatures digitals qualificades o reconegudes.

–¿Com es materialitzarà en el dia a dia dels ciutadans?
–L’usuari acudirà a aquestes entitats i s’identificarà, i en aquests mateixos llocs certificaran que aquella firma o aquell dispositiu de firma que es donarà amb el codi secret pertinent és personal. Actualment estem elaborant aquests decrets que estaran enllestits d’aquí a tres mesos. Quan la llei entri en vigor, aquests reglaments òbviament ja s’hauran complimentat. D’altra banda, hem posat en marxa una enquesta de tràmits per determinar els deu primers tràmits que els ciutadans o les empreses preferirien com a gestions virtuals per poder realitzar.

–¿Què es precisa en aquesta enquesta?
–A partir d’una base d’uns 20 o 30 tràmits proposats, els usuaris que responen aquesta enquesta escullen quines són les gestions que voldrien o que consideren més importants. Considerem que amb els timings que tenim i amb les dificultats pressupostàries que hi puguin haver, aquest any, anant bé, si hi hagués Pressupost, podríem arribar a realitzar amb la signatura electrònica una desena de tràmits. La posada en marxa de la llei farà possible que al segon semestre de l’any, o més concretament a partir del setembre vinent, es podran realitzar deu tràmits de manera electrònica.

–A grans trets, ¿quins preveuen que siguin els tràmits més sol.licitats pels ciutadans i per les empreses?
–Suposo que la gent escollirà els tràmits que a l’hora de resoldre’s se’ls fan més feixucs. Per posar un exemple, els pares amb fills demanaran tràmits relacionats amb el bus escolar o l’esquí escolar. Com a Administració, ens agradaria poder passar els tràmits presencials a electrònics. Com més tràmits millor. Això voldria dir que necessitaríem menys recursos presencials i que al mateix temps podem satisfer millor al ciutadà.

–¿Quins avantatges tindrà?
–Suposarà que l’oficina d’atenció al públic romandrà oberta les 24 hores del dia dels set dies de la setmana per poder realitzar els tràmits. Evidentment, les comprovacions d’aquestes gestions s’efectuaran durant l’horari d’obertura de l’Administració. Aquesta relació serà més fluïda amb tota una sèrie de tràmits que segurament es podran respondre electrònicament i el ciutadà no haurà d’acudir a les oficines de l’Administració a recollir les respostes, la podrà recollir directament a casa seva a la seva bústia de correu. Crec que això és un gran pas.

–¿De quina manera afectarà dintre de la corporació central?
–La llei de la signatura digital també afectarà dins de l’organització interna del Govern. En primer lloc, podrem gaudir d’un arxiu electrònic, ja que fins ara tot el que tenim no era vàlid. Actualment no existeix aquest arxiu i si l’haguéssim creat, hagués estat consultatiu, no hagués estat definitiu. En aquest nou arxiu podrem emmagatzemar el que avui en dia estem intercanviant via paper entre els diferents ministeris o diferents departaments. Podrem fer aquest intercanvi via electrònica i signat amb la mateixa validesa que el paper.

–¿Quins altres canvis arribaran amb la nova llei?
–Una altra de les apostes és canviar el format del BOPA. Estem elaborant un estudi per tal de poder publicar el BOPA electrònicament. Això vol dir que estalviarem costos en l’edició en paper. A més, hi haurà lleis que es veuran afectades amb l’entrada en vigor de la signatura electrònica. De fet, moltes empreses podran intercanviar documents entre elles via signatura electrònica. Potser en un futur podrem veure una nova legislació de la facturació electrònica en la que les factures es puguin enviar per aquest mitjà de manera segura i garantida. Avui en dia les empreses poden enviar les factures via correu electrònic, però gràcies a la voluntat de les dues parts. D’aquesta manera, si estan firmades, amb aquest sistema s’atorgarà una validesa que fins ara no teníem. La signatura electrònica ens pot aportar molts canvis d’aquesta mena, de desmaterialitzar les transaccions fetes del paper al format virtual.

–¿S’han fixat en algun altre país on aquesta eina sigui vigent?
–En els nostres països veïns ja és vigent. A Europa, el primer Estat que va adoptar la signatura electrònica després de la directiva europea del 1999 va ser Espanya. El darrer país que em consta que va adoptar el sistema va ser Malta l’any 2004.

–Anem tard, doncs.
–Andorra seria dels últims en incorporar aquest sistema, sí.

–Canviant de tema, ¿quines primeres línies ja s’han traçat en la seva secretaria?
–És una secretaria molt àmplia que és sobretot de serveis que donem a altres departaments de l’Administració i fins i tot als ciutadans. Al Departament d’Estadística hem començat a emprar tècniques de transparència en el fet que tenim un calendari de publicacions que complim. Estem per treballar de manera transversal i de manera transparent, tal com ens va demanar el cap de Govern. També a Estadística s’està intentant engegar col.laboracions amb la societat civil per poder-nos beneficiar recíprocament. També estem encetant campanyes de recollida d’informació amb algunes estacions d’esquí i que ens permetin elaborar estadístiques sobre els visitants. A més, estem treballant amb una llei d’estadística que tindrà dues fases que ens permetrà oficialitzar la manera de recollir les dades i garantir al ciutadà que es fa amb la màxima precaució de la Llei de la protecció de dades i sota una sèrie de conceptes de secret estadístic. Tot plegat afavorirà l’estructuració d’aquest departament perquè sigui realment transversal. I potser, en un futur, aquesta secció podrà agafar una independència i crearem, si el temps ens ho permet, l’Institut Nacional d’Estadística, que sigui totalment independent del Govern.

–¿I pel que fa als altres departaments?
–En el Departament de Sistemes d’Informació s’està traspassant tota la part estratègica del sistema d’informació que fins ara no s’havia contemplat dintre de Govern, només hi havia una part operativa. Aquí és on estem desplegant tecnologies amb programari obert (opensource).

–Des de la posada en marxa de la nova Secretaria d’Estat, ¿quines modificacions ja es poden palpar?
–A dintre de l’Administració general se’n noten unes quantes perquè hem reagrupat una sèrie de serveis o de persones que estaven en diferents ministeris en petites unitats i s’han posat en serveis. Són modificacions que s’han notat molt més dintre de Govern que a fora. I a fora de l’Executiu, potser es notaran més en el futur, desplegant la llei de la signatura digital o en els esmorzars d’innovació.