La directora general de l’OMS, Margaret Chan, ha demanat al Comitè d’Experts Independents, que examina com ha gestionat aquesta organització la pandèmia de grip A, que faci un treball “franc, crític i transparent”.

Un comitè de 29 experts està analitzant la gestió que l’OMS (Organització Mundial de la Salut) va fer de la pandèmia del virus de la grip H1N1, coneguda com a grip A, apareguda fa ara un any, una gestió que ha estat qüestionada fins al punt que s’ha acusat l’organització d’haver motivat un pànic innecessari que va portar els governs a fer una despesa supèrflua en vacunes que no van ser utilitzades.

Durant el procés de revisió també s’estudiarà la idoneïtat de les Regulacions Sanitàries Internacionals i si es van modificar per eliminar el criteri de gravetat i considerar la simple extensió geogràfica del virus, una de les crítiques que se li ha fet a l’organisme.

El que no cal verificar és que el temor que va generar la possible pandèmia ha estat un mannà per a les multinacionals farmacèutiques, que han venut milions de dosis de vacunes que tenen com a destí la caducitat. En el cas d’Andorra, van ser 111.200 dosis de vacunes les que van ser adquirides al laboratori GSK, que n’ha admès la devolució de 37.100, per la qual cosa el Ministeri de Salut ha de pagar finalment 745.000 euros. Cristina Rodríguez va exposar ahir aquestes xifres davant la Comissió Legislativa de Sanitat en una compareixença, per fer, segons va dir, “balanç, crítica i autocrítica” davant l’alerta de pandèmia per la grip nova.

És cert que es van invertir molts diners per disposar de les vacunes necessàries en cas que els pronòstics dels experts es traduïssin en un contagi de la grip A generalitzat. També ho és que la desconfiança d’una part de la població davant una vacuna poc experimentada i el convenciment que les conseqüències estaven sent maximalitzades ha comportat a Andorra i a la majoria de països que els governs s’hagin trobat amb un estoc de vacunes.

Per aquest motiu s’ha de destacar el clima d’ahir a la comissió parlamentària, on es van deixar de banda les divergències polítiques i va primar la convicció que els actuals i anteriors responsables de la salut pública van actuar correctament en anteposar la prevenció i la salut dels ciutadans per sobre d’una presumpta gestió d’estalvi davant d’una alerta de pandèmia que provenia dels organismes internacionals, com és el cas de l’OMS.

Les mesures, evidentment, es poden qualificar a posteriori d’exagerades, però a priori ningú no hauria promulgat deixar el país indefens davant l’alerta sanitària internacional.