Avui fa un any que el Partit Socialdemòcrata i l’Alternativa van aconseguir obtenir un resultat electoral que ens obria el camí per poder arribar al Govern i assumir noves prioritats polítiques: la responsabilitat i l’avenç social, la regeneració democràtica, la reconstrucció de la presència internacional d’Andorra.

Amb l’alternança, la societat andorrana –madura i prudent– ha pogut constatar en aquests darrers deu mesos que era possible una política alternativa.

La convocatòria el dia 16 de juliol de l’any passat de les Taules de desenvolupament econòmic, les conclusions de les quals seran presentades públicament al mes vinent, ha permès constatar la capacitat de diàleg, d’entusiasme i de rigor de les entitats i de les persones que hi han pres part.

Sempre he cregut que és imprescindible parlar de coresponsabilitat, quan ens referim als actors implicats en el desenvolupament econòmic del país. Els reptes de futur s’encaren millor si totes les parts implicades assumeixen de forma conscient la seva quota de responsabilitat, per provar de sumar i oferir millors expectatives de gestió.

Ara, deu mesos després, el govern del PS i de l’Alternativa, i els empresaris, els agents socials i sindicals, els professionals i representants institucionals, tenim molts més punts d’entesa per assumir el nou model que haurà de revertir en la millora del país.

Model que, de retruc, millorarà les expectatives de vida laboral de les futures generacions que s’estan formant.

Perquè els nostres joves, els nostres emprenedors, els petits i mitjans empresaris, es mereixen una oportunitat, de debò, consistent i perdurable.

Ara fa un any, amb el desig de guanyar les eleccions per anar cap a la modernització i el progrés d’Andorra, els socialdemòcrates escrivíem que els andorrans no estem incapacitats per proposar i obtenir l’acord.

L’acord ens fa avançar en les sessions parlamentàries malgrat les discrepàncies. Un botó de mostra el tenim a la darrera sessió del Consell General del 22 d’abril. Una sessió d’alçada, de compromisos contrets per totes les parts, en benefici de la societat, s’ha pogut així ratificar els acords d’intercanvi d’informació fiscal amb demanda prèvia que el Govern havia signat amb Àustria, Països Baixos, Mònaco, Liechtenstein i San Marino.

S’han votat, per unanimitat, diversos crèdits extraordinaris destinats a polítiques socials i el Consell General ha donat també el seu vistiplau a la modificació de la llei d’impostos especials que comportarà un augment important dels ingressos públics, que hem estimat en més de vint milions d’euros.

L’acord ens fa reflexionar. Buscar l’acord ens obliga a millorar el discurs, a debatre i a dialogar. L’acord ens porta a avançar, a fer el canvi.

I el compromís d’una política progressista és introduir els canvis a través del debat públic i el diàleg. El canvi és desitjable perquè es fonamenta en l’acord i en la transparència; no en la imposició.

Entenc que ara hi ha més possibilitats de reflexió, de crítica i d’autocrítica de ciutadans, mitjans de comunicació i de polítics perquè hi ha més transparència i perquè hi ha més debat. El Govern, treballa i decideix. No per una simple instrucció teòrica, sinó perquè al final governar significa decidir, gestionar i executar. Ens podem equivocar, però cal treballar sense defallir.

Hem avançat molt en un any! En l’activitat financera internacional hem estat treballant amb transparència, fet que ens ha dut els millors resultats possibles davant de les institucions europees i davant dels països veïns.

Diàleg institucional i acció governamental per fer realitat la cooperació social. Per això, també, el Govern ha decidit la creació de la Comissió Nacional per a la Igualtat, que ha de permetre obtenir una visió multidisciplinar i global de la situació a casa nostra, i que ha de proposar mesures en matèria d’igualtat i de no discriminació de les persones.

La Comissió Nacional per a la Igualtat ha d’identificar i proposar les mesures correctores escaients per eliminar tot tipus de discriminació i també li correspon promoure la igualtat de tracte i d’oportunitats, tenint en compte els col·lectius més vulnerables.

Perquè a Andorra hi ha una altra Andorra més oculta, de gent més vulnerable, de gent sense recursos suficients, amb dificultats d’arrelament. Una altra Andorra que no es pot ignorar. Per això vull acabar referint-me a la responsabilitat social que tot Govern té amb el seu primer horitzó en el qual actua, que és el medi i les persones que l’envolten.

Que aquest aniversari discret –que d’alguna manera vinc a celebrar amb aquest article– ens permeti de valorar la grandesa d’Andorra, un país solidari i de múltiples oportunitats, que continuarem ajudant a redreçar, des del Govern, situant les persones i els actors econòmics i socials al centre de les prioritats públiques.