La pensió de solidaritat que s’atorga cada mes als padrins per cobrir la diferència entre la seva jubilació i els 910 euros establerts com a límit d’ingressos que pot fer caure en la pobresa arriba ja a 458 beneficiaris.
La gran majoria, 388, gaudeixen d’aquesta prestació social des del 2009 i aquest any s’ha concedit a 70 demandants més. L’ajut es pot estendre a més majors de 65 anys en poc temps, ja que ara mateix els tècnics de Benestar estan avaluant 27 sol·licituds que hi ha en tràmit.
La secretària d’Estat d’Igualtat i Benestar, Magda Mata, assenyala que potser hi ha més gent gran que compleix els requisits per accedir a la prestació però formen part del col·lectiu “del qual no sabem la situació econòmica”. I hi afegeix que aquest global de gairebé mig miler de padrins que reben el complement “està estabilitzat i s’ajusta al que veiem en atenció primària” dels avis que tenen pensions reduïdes. Alhora, alerta que el total de beneficiaris “anirà en evolució” quan compleixen els 65 anys persones que tindran dret a rebre una jubilació que no arriba al llindar establert.
El Govern ha destinat 2 milions al pagament de les pensions de solidaritat amb un import mitjà cada mes de 365,48 euros. L’any passat es van abonar gairebé 900.000 euros per aquest concepte, mentre que el primer semestre del 2010 Benestar ha desemborsat 1,12 milions per sufragar aquest complement de la jubilació. La prestació va ser creada l’any passat per l’executiu d’Albert Pintat en el context de les mesures de reactivació econòmica per la crisi, en estimar que calia ajudar un grup important de padrins que rebien una pensió molt minsa i que no tenien cap altre tipus d’ingrés patrimonial, que els deixava en situació de risc per cobrir les necessitats bàsiques. El resultat és que cada mes es paguen uns 167.000 euros per aquest motiu a padrins del país.
MENYS DENEGACIONS
Magda Mata destaca que cada vegada el departament ha de rebutjar menys peticions perquè “es coneixen més els requisits dels beneficiaris i ja no hi ha aquella allau inicial de sol·licituds perquè tothom pensava que podia rebre la pensió de solidaritat”. Així, les quasi duescentes demandes que es van resoldre desfavorablement al llarg del 2009 han quedat en només setze aquest exercici. Els motius més habituals que impedeixen al sol·licitant gaudir de l’ajut complementari són que superaven en ingressos els 910 fixats de sostre màxim. A més, hi ha hagut denegacions perquè el pensionista no complia el requisit de portar més de deu anys inscrit a Immigració abans de jubilar-se, per tenir una activitat laboral o per no residir al Principat. Els expedients arxivats corresponents a casos on, per exemple, s’ha produït la defunció del demandant durant la tramitació de l’ajut.
El reglament de les pensions de solidaritat s’ha modificat recentment. Magda Mata explica que el canvi s’ha fet per donar resposta a una realitat, ja que s’havien detectat padrins en situació de precarietat perquè no tenien cobertura de la Seguretat Social. Així, ara hi ha tres models de pensió de solidaritat. La d’ajut complementari. Aquesta més la cotització a la CASS, “de la qual han quedat fora amb la nova llei perquè potser eren beneficiaris dels fills”, precisa, i la de qui només requereix la cobertura de la parapública “perquè té d’altres recursos i no cobra pensió”, conclou Mata.
