El préstec obtingut pel Govern amb el banc francès Crédit Agricole suposa una nova via en el finançament del deute.

Si l’emissió de lletres del tresor, amb una magnífica resposta entre els inversors, ha significat un primer pas a l’hora de diversificar les fonts d’obtenció de capital, l’obertura a l’exterior suposa un alleugeriment amb vista al sector bancari andorrà, que fins fa poc suportava la totalitat del passiu del sector públic, cada cop més proper als mil milions d’euros, una concentració que llasta les seves pròpies ràtios . Els 250 milions aconseguits en les dues operacions comportaran una reducció directa de les pòlisses de crèdit concertades amb l’Associació de Bancs. Tot i que les despeses financeres augmentaran, les condicions, ateses les rigideses i tensions dels mercats internacionals de capital, continuen sent excel·lents. L’èxit de les primeres accions d’estructuració i racionalització no han de fer oblidar, no obstant això, que les entitats financeres del país encara cobreixen 450 dels 700 milions d’endeutament i que el Govern té un dèficit estructural que se situa al voltant dels cent milions anuals. Les aportacions de la primera emissió de les lletres i de Crédit Agricole, amb una vigència d’un any, renovable un any més en el segon cas, han de servir per fer front a la càrrega que s’arrossega no com a xec en blanc per incrementar de manera sostinguda l’endeutament. L’actual conjuntura econòmica i la situació de les finances públiques, fan necessari i urgent que l’administració ajusti el seu nivell de despesa a la capacitat de generar ingressos. Mantenir l’actual model no farà més que dificultar les opcions futures d’aconseguir injeccions de capital ja que, un cop el deute sobirà entri als mercats internacionals, repercutirà a la baixa en la qualificació creditícia. L’exemple espanyol, on el deute sobirà es troba en plena espiral alcista, no pot ser més il·lustratiu, tot i que les qualificacions de les agències internacionals són molt més favorables que no pas el cas andorrà. Un cop encarat el finançament de la càrrega, cal centrar-se a no generar-ne de nova.