L’acord monetari que el Govern està negociant amb la Unió Europea no comportarà el lliure establiment d’entitats bancàries al Principat. Així ho va especificar la Comissió, òrgan executiu de la UE, en una carta que va fer arribar a l’aleshores ambaixadora andorrana a Brussel·les, Imma Tor, el 9 de juny passat. D’aquesta manera, el que era el principal temor de la part andorrana –així com del sistema financer del Principat– queda esvaït: Quant al debat del greu perjudici que comportaria el lliure establiment de bancs europeus a Andorra, revifat aquests darrers dies, la UE ja va deixar clar el seu posicionament fa més de mig any.

L’1 de juny, EL PERIÒDIC publicava el contingut de dos informes encarregats per l’Associació de Bancs Andorrans (ABA) a un despatx d’advocats i a una consultoria espanyoles en què s’alertava dels perills de signar l’acord monetari amb la UE. El principal risc, segons aquella documentació, consistia en l’aixecament de totes les restriccions al lliure establiment de bancs de països membre de la Unió al Principat. Si Andorra havia d’assumir tot el cabal comunitari en la matèria, advertien els informes de l’ABA, qualsevol banc europeu es podria establir al Principat sense necessitat d’autorització prèvia ni de crear una societat filial de dret andorrà.

L’informe en qüestió havia arribat a mans de l’ABA uns dies abans, el 18 de maig, dies després que una delegació andorrana es reunís a Brussel·les amb la Direcció General d’Afers Econòmics i Financers de la Comissió. Durant aquella reunió es van posar de manifest les enormes reticències andorranes per acceptar el lliure establiment d’entitats bancàries, fet que va motivar l’aclariment posterior per part de les autoritats europees del 9 de juny, especificant que l’acord no implicaria el lliure establiment d’entitats bancàries al Principat.

«La signatura de l’acord no significa l’extensió de la llibertat d’establiment al territori andorrà», es llegeix en la carta que Benjamin Angel, cap d’unitat d’aspectes econòmics de les polítiques reglamentàries de la Comissió, va fer arribar a l’ambaixadora Tor. En la mateixa missiva, s’especifica que l’anomenat passaport bancari –en virtut del qual els bancs europeus es poden establir en qualsevol país de la Unió– no s’aplicaria a Andorra, com no s’ha aplicat a cap país tercer, amb l’única excepció dels tres que formen part de l’Espai Econòmic Europeu: Liechtenstein, Islàndia i Noruega. «Andorra continuarà essent tractada com un Estat tercer: no hi haurà llibertat d’establiment per als bancs de la UE a Andorra ni per als bancs andorrans a la Unió Europea. A la pràctica, això significa que un banc de la UE que vulgui obrir una sucursal a Andorra haurà d’obtenir una autorizació de les autoritats andorranes», conclou la comunicació.

Llibertat en les ràtios / En la mateixa carta, la Comissió també especificava que Andorra continuarà tenint llibertat per aplicar ràtios de solvència i liquiditat més elevades, tal i com ho ha estat fens fins ara. Les ràtios de solvència de la UE, més laxes que les andorranes, són un mínim que els Estats poden augmentar, especialment si es tracta de països tercers on no impera el passaport bancari europeu.

«Negociació més àmplia» / Durant les diferents reunions mantingudes amb la Comissió Europea sobre l’acord monetari, els representants andorrans han deixat clar que la llibertat d’establiment que preveuen determinades directives «no és acceptable». En tractar-se de qüestions que afecten al nucli dur de la Unió, les quatre llibertats bàsiques, la delegació andorrana a Brussel·les va defensar que si s’havien de debatre havia de ser en el marc d’una negociació més àmplia com la de l’acord d’associació.