Dijous que ve el cap de Govern compareixerà davant el Consell General, a petició pròpia, per informar als parlamentaris de la situació en què es troba l’acord monetari que s’ha de signar amb la Unió Europea. El que en principi semblava un afer més aviat sentimental pel fet que un país que no ha tingut moneda pròpia pogués encunyar euros, s’ha convertit en un afer molt més complicat que ha envoltat de temor alguns sectors econòmics, que temen que l’acord comporti unes concessions que Andorra no podrà assumir, i molt menys si es fa al ritme que Brussel·les desitjaria.

En aquest sentit, hi ha dos estudi encarregats per l’Associació de Bancs –que aquest rotatiu va publicar en exclusiva el juny passat– que alerta que l’acord monetari a la pràctica suposaria liberalització total del sector, i que deixaria Andorra com un país plenament integrat a la zona euro i sota el control del Banc Central Europeu. Com que tota la negociació s’ha portat amb molta prudència, el viatge el mes passat de Jaume Bartumeu a Madrid per entrevistar-se amb Elena Salgado –que també va desvelar aquesta rotatiu– va tornar a fer saltar les alarmes, ja que una carta adreçada a l’Executiu pel comissari d’Afers Econòmics, Olli Rehn, instava al Govern a començar les negociacions com a màxim el dia 10 passat, una invitació que molts van interpretar més com una imposició de la Comissió Europea, molt donada a elevar els seus graus d’exigència quan el seu interlocutor és un país poc poderós i amb poca influència.

Per això el cap de Govern s’haurà d’explicar bé en la sessió del Consell General. Segurament cal processar la informació, però és ja el moment d’aclarir amb exactitud com encara el Govern les converses per a l’acord i quines són les veritables pretensions de Brussel·les, després que Andorra hagi fet els deures sobradament amb l’intercanvi d’informació fiscal.

A l’espera de les explicacions del cap de Govern, avui publiquem un aclariment molt important, signat per Benjamín Angel, cap d’unitat d’aspectes econòmics de les polítiques de reglamentàries de la Comissió, amb el qual descarta el passaport bancari per a Andorra. És més, aquest alt càrrec europeu, davant les reticències andorranes, assegura que no s’ha aplicat mai a cap país tercer, a excepció dels que formen part de l’Espai Econòmic Europeu. La missiva ha de servir per esvair els temors en aquest àmbit i també perquè Andorra faci valer les seves demandes. Dijous al Consell serà el moment de la informació de clarificar-ho.