François Mitterrand va morir a París el 8 de gener del 1996. Quinze anys després la majoria dels dirigents socialistes francesos s’han trobat a Jarnac, el dissabte 8 de gener, per celebrar la memòria del que fou primer secretari del PS i president de la República francesa del 1981 al 1995.
Martine Aubry, l’actual primera secretària del PS francès ha sabut resumir força bé les lliçons, útils encara vull, del llegat polític de François Mitterrand.
Ho deia així, a Le Monde, el 7 de gener: “Va saber reconciliar els francesos amb els valors de la República, conciliar la justícia social i l’eficàcia econòmica, ampliar l’horitzó de la nació cap a Europa i modernitzar la societat, ja sigui fent avançar el dret, la llibertat de la radiodifusió, equilibri dels poders, la cultura i l’educació.”
Recordo avui com vam anar a la plaça de la Bastilla amb el meu amic Jordi Batlle i la seva família. La Bastilla, una plaça plena de gom a gom de ciutadans anònims i de persones conegudes, on vam escoltar l’homenatge espontani d’artistes i intel·lectuals del poble de París, a l’home que havia sabut fer possible l’alternança l’any 1981.
Uns dies després vaig saber que no havíem estat els únics andorrans a la plaça de la Bastilla aquella nit, quan Francesc Cerqueda -conseller general com jo en aquella primera legislatura constitucional 1994-1997- em va dir que també hi era.
L’endemà vaig poder assistir, a Notre Dame, al funeral institucional que presidia Jacques Chirac i on es congregaren un gran nombre de caps d’Estat i de Govern. Andorra hi fou representada pel cap de Govern Marc Forné i el subsíndic Miquel Aleix.
Personalment vaig voler pujar a París aquells dies en reconeixement a una persona, a un home d’Estat, que va ajudar molt els andorrans a esdevenir majors d’edat, amb l’adopció de la Constitució del 1993.
Els que vam tenir el privilegi de ser elegits del poble al Consell General constituent ho sabem prou bé.
Vull recordar que François Mitterrand es va voler acomiadar especialment dels responsables polítics i institucionals andorrans l’any 1995, pocs dies abans de deixar el seu càrrec de president de la República i Copríncep d’Andorra.
En un parlament extraordinari ens va dir, al Palau de l’Elysée, que els andorrans érem amos del nostre destí i que estava convençut que ho sabríem fer bé amb les eines que ens donava la Constitució.
Penso que els andorrans, més enllà de les nostres discrepàncies polítiques internes, sabem reconèixer, tots plegats, que François Mitterrand va contribuir decisivament a situar Andorra a la comunitat internacional.
I li agraïm.
