Un país que vol prosperar necessita una xarxa de carreteres eficaç i moderna. Andorra només té dues sortides naturals, pel nord amb França i pel sud amb Espanya, mentre que l’oferta d’aeroports es limita als tres més propers, però encara llunys de les fronteres andorranes.
En aquest moments el Principat té dues prioritats, com és l’eix E-9 que connectarà Barcelona amb Tolosa, i la millora de la N-145 en el tram que compren la frontera del riu Runer i la Seu d’Urgell.
Una de les darreres iniciatives ha anat a compte de les cambres de Comerç de Barcelona, Girona, l’Arieja, Tolosa, Regional Midi- Pyrénées i Andorra, que van organitzar una trobada a Tolosa de Llenguadoc per impulsar l’itinerari transeuropeu E-9 i fer que s’inclogui a la llista de 100 projectes prioritaris del Govern francès per als propers 25 anys. Precisament, des de l’associació Via 9, col.lectiu francès que representa els municipis implicats en aquesta infraestructura, valoren positivament que el president francès, Nicolas Sarkozy, en la seva visita a Andorra, plantegés l’E-9 com a eix prioritari. Per aquest col.lectiu, aquestes declaracions suposen un avenç important.
Sarkozy, en el discurs a la plaça del Poble, va manifestar la voluntat de millorar les comunicacions de França amb Andorra i, en aquest sentit, es va comprometre a impulsar la millora de l’autovia E-9. Aquestes declaracions van ser molt benvingudes també pels set cònsols.
A l’altre costat, el ministre de Foment espanyol, José Blanco, s’ha compromès a desactivar una partida d’11 milions d’euros per acabar aquest any el tram de la N-145. Blanco, de visita privada per esquiar, va poder comprovar personalment l’estat poc tolerable d’una carretera que uneix dos països, i s’ha pogut adonar que es tracten també d’unes obres prioritàries.
Per Andorra, on totes les mercaderies arriben per carretera, i que té una dependència total de les comunicacions viaries per a l’oferta turística, aquests dos projectes són essencials. Malgrat la mala conjuntura econòmica, la situació del Principat és bona gràcies al bon veïnatge actual i l’absència d’afers que puguin enterbolir les relacions, no sempre tant harmonioses. Molts cops s’han aixecat veus que acusaven la política andorrana d’excessivament permissiva amb les autoritats veïnes, i segurament ara és el moment d’aprofitar aquests lligams excel·lents perquè aquests compromisos del nord i del sud es facin realitat, i Andorra quedi encara més a prop de l’eix del Mediterrani.