El discurs del cap de Govern, Antoni Martí, de la passada setmana és l’escenificació de l’inici d’una gran ofensiva de la dreta econòmica per desmantellar l’Estat del benestar. Ho confirmen els planys de la CEA de dimarts passat queixant-se que la línia marcada encara no és prou contundent en la retallada de l’administració.

Després del resultat electoral del 3 d’abril, el centreesquerra d’aquest país està en una situació semblant a la que Josep Anton Rosell definia –a la seva columna publicada a l’edició del dimecres 21 de setembre d’El Periòdic d’Andorra– quan deia que les classes populars han perdut “capacitat d’intimidació”.

En una línia de reflexió força veïna, Josep Ramoneda, en l’edició d’El País del 18 de setembre, assenyalava: “…Les elits econòmiques i socials no veuen cap necessitat d’haver de fer concessions i de renunciar a alguns dels seus privilegis. El diner, al contrari, tot i la crisi, conserva intacte el seu poder d’intimidació. Els governs es desviuen per tractar de satisfer les seves exigències, amb el risc de transmetre la patètica sensació que són titelles sense autonomia de decisió. I si l’Estat del benestar està en perill és per l’actual correlació de forces en la societat, més que no pas per raons econòmiques, com s’intenta fer-nos creure.”

Aquesta clara i contundent anàlisi de Josep Ramoneda s’adreça a la situació espanyola i, per extensió, europea. Però he de dir que no s’allunya gens de la situació andorrana.

Aquí, a Andorra, també hem de fer política, més enllà del dogma de l’austeritat i la retallada, perquè la societat no es trenqui.

L’equitat i la justícia reclamen que hi hagi una seriosa reforma fiscal. Dissortadament, la política de DA s’adreça a reforçar encara la distribució desigual del cost de la crisi, que està eixamplant les distàncies en la societat i empobrint sectors de la classe mitjana.

Si badem els rics no pagaran els impostos que constitucionalment els corresponen i la gent ho passarà malament. Per això hem de plantar cara!