Dimecres passat el Govern feia públic que s’han iniciat les reunions tècniques que marquen el començament de la negociació amb el govern francès d’un conveni per a impedir que es donin situacions de doble imposició.

Era una bona notícia. Arriba tard i no tenim clar quan i com s’acabarà la negociació però veiem que, ni que sigui arrossegant els peus, el Govern de DA ha de seguir el solc que vam traçar des del govern socialdemòcrata entre el juny del 2009 i l’abril del 2011 en les relacions de sinceritat i col·laboració amb França.

També és una bona notícia que el govern hagi continuat els treballs de transformació de la Duana, –iniciats, treballats i avançats durant el mandat del ministre socialdemòcrata Pere López– per a reunir en l’Agència Fiscal i de Fronteres tots els serveis del ministeri de Finances que han de treballar en l’aplicació del conjunt de la normativa tributària.

Però no s’hi val a badar. Per a mantenir la credibilitat d’Andorra davant els països del nostre entorn més proper hem de tenir ben present que ens cal completar la reforma tributària.

Davant la lentitud de moviments del govern de DA el Grup parlamentari socialdemòcrata va presentar el 5 d’octubre del 2011 la proposició de llei de l’impost sobre el valor afegit.

Ja ho havíem dit el dia 11 de maig del 2011, en la meva intervenció en el debat d’investidura del cap de Govern. Consideràvem indispensable que aquesta llei estigués aprovada i publicada el 31 de desembre de l’any passat.

Amb una pirueta parlamentària, DA ha fet que la llei de l’IVA continuï pendent.

La nostra proposició de llei fou admesa a tràmit per la Sindicatura el 12 d’octubre del 2011 i fou publicada al Butlletí del Consell General 39/2011 el dia 13 d’octubre del 2011. El Govern va emetre el seu criteri, que era favorable a la tramitació, al final del termini del qual disposava i el Consell General va prendre en consideració la proposició de llei el 24 de novembre del 2011.

El termini per a formular-hi esmenes s’acabava el 19 de desembre del 2011 però el Grup parlamentari de DA va demanar una pròrroga, la qual cosa fa que el termini de presentació d’esmenes s’esgotarà el dia 12 de març d’enguany. Si no hi ha una nova pròrroga, val a dir-ho.

Aquest breu recordatori del calendari de tramitació de la nostra proposició de llei permet, ja d’entrada, constatar que els terminis, les pròrrogues i els calendaris s’estiren i s’arronsen segons li convé al govern de DA, tal i com ja ens va demostrar la tramitació del pressupost del 2012.

Però no és pas això el que volia posar de manifest. El que més ens preocuparia és que DA demanés una nova pròrroga –hi tenen tot el dret- i això deixés en evidència una nova operació adreçada a intentar endarrerir la reforma tributària.

Una reforma que és urgent d’enllestir perquè no i ha lloc a més excuses i la situació econòmica, junt amb els compromisos internacionals contrets per Andorra, no admeten més dilacions.

No s’entenen aquestes dilacions quan és públic que els membres reformistes i socialdemòcrates de la comissió de Finances de la legislatura 2009-2011 tenien pràcticament enllestit i pactat el text de la llei de l’IVA el desembre del 2010.

I tampoc s’hi val a fer com si es volgués filar prim dient que per a iniciar i enllestir les negociacions dels convenis per a evitar la doble imposició no cal haver aprovat la llei de l’IVA. Ja ho sabem això.

Però també sabem que Europa segueix i observa l’acció legislativa andorrana i vol saber si, de veritat, volem buscar uns acords de positiu embrancament amb el mercat interior de la Unió Europea. I si, de veritat, ho volem no ens podem estar de disposar d’una imposició general indirecta representada per una taxa o impost sobre el valor afegit en la nostra activitat comercial.

Aquesta és la nostra convicció que fonamentà el dia 11 de maig del 2011, durant el davant d’investidura d’Antoni Martí, la nostra proposta de pacte d’Estat per a poder treballar conjuntament, des d’un gran acord polític, la reforma tributària.

Tres-cents deu dies després reiterem la proposta i insistim que cal avançar perquè la possibilitat i la indefinició perjudiquen molt i molt Andorra i els nostres empresaris i professionals, que continuen patint càstigs fiscals dels països veïns si volen exportar béns i serveis des d’Andorra.