Jaume Bartumeu considera que arribat pràcticament a l’equador de la legislatura, el govern presidit per Toni Martí no ha materialitzat cap de les reformes anunciades, entre elles, la reforma tributària tan necessària per tal que es puguin aplicar els convenis de doble imposició. El president del grup parlamentari del PS fa un repàs als grans temes del país i a la situació interna en el si de la seva formació.
–¿Com valora l’acció de govern de Toni Martí durant aquests quasi dos anys al davant de l’executiu?
–Amb una clara absència de projectes i de decisions. Molts discursos parlant que estan fent grans reformes però no es prenen decisions. L’exemple més clar és la reforma tributària. Després de no tenir en el seu programa electoral la implantació de l’impost sobre la renda, parlen de fer-ho i després fan marxa enrere i diuen que si s’aprova que s’apliqui d’aquí uns anys. Tot això només demostra improvisació i manca de decisió. El que està clar és que no hi hauran convenis de doble imposició si abans no s’aproven les reformes tributàries.
–Per tant, és imprescindible tirar endavant les reformes tributàries el més ràpid possible, entre elles, l’impost sobre la renda, ¿no?
–Evidentment, el que passa és que part dels seus electors (de DA) no volen pagar impostos. Tothom sap, fins i tot el mateix cap de Govern, que a França l’Assemblea Nacional no ratificarà el CDI fins que Andorra no tingui IRPF. A l’igual passa amb Espanya i Portugal. Volem inversió estrangera per generar riquesa i llocs de treballs però d’altra banda no s’estan aplicant aquests convenis. Per tant, quina inversió estrangera podem tenir. Des de fora estava clar: s’ens demanava l’intercanvi d’informació o en cas contrari ens col·locaven a la llista de paradisos fiscals. Però ara aquest ja no és el tema… S’ens diu que si no volem l’IRPF no demanem alhora tenir un conveni per impedir la doble imposició. I aquesta és una decisió d’una majoria de govern que no sap on va i es contradiu quan es manifesta partidària d’una major inversió estrangera al país.
–Una inversió estrangera que sembla que encara no està donant els resultats desitjats, ¿no?
–De moment no veiem grans despatxos ni contractacions de persones. A les grans empreses els interessa instal·lar-se al Principat per guanyar diners sempre que hi hagi un diferencial fiscal atractiu. Les empreses de fora volen una seguretat jurídica en un marc tributari com el que es demana des dels CDI. Tot i així el Govern fa resistència a aplicar l’impost sobre la renda.
–Martí es va manifestar partidari d’un gran pacte d’estat per poder desenvolupar la reforma de la seguretat social. ¿Què en pensa?
–El cap de Govern ens demanava una adhesió cega a una reforma que ja havia decidit i, conseqüentment, això no és al que ha de ser un pacte. A través de la nostra protesta van aconseguir accedir al dret parlamentari a la informació. Uns informes que actualment estem analitzant. De totes formes una cosa és la reforma de la seguretat social i un altre, que és la que vol fer el govern, que va més allà portant els assegurats que cotitzen cap a un sistema paral·lel d’assegurances privades.
–En l’auditoria presentada recentment es recomanava ampliar els anys de cotització per tenir dret a una pensió.
–L’alarmisme no és bo quan es tenen responsabilitats polítiques. Tenim un problema que hem de solucionar. Solucions que és millor aplicar-les amb un bisturí que no amb una destral.
–¿Cal pensar en fer-se una assegurança privada?
–Crec que no, encara que ho vulguin el president del consell d’administració de la CASS i el ministre de finances.
–I, mentrestant, l’atur que no deixa de créixer. ¿Quines són les solucions?
–Les solucions passen per reactivar l’economia. Primer necessitem que els empresaris i professionals andorrans puguin buscar-se un mercat fora de les nostres fronteres. L’actual marc de relacions econòmiques exteriors no ho facilita i a sobre ho castiga. En segon lloc necessitem que vingui inversió de fora. La desocupació és més gran del que diuen les estadístiques perquè moltes persones s’han d’anar d’Andorra i, per tant,no surten els números. Això es pot constatar, per exemple, en la davallada constant d’afiliats a la CASS.
–I, ¿fins a quin punt la reforma laboral anunciada pel Govern pot ajudar a rebaixar la xifra de l’atur?
–Tot i que no disposem encara de l’esborrany, la reforma pretén facilitar l’acomiadament i no generarà llocs de treball. Es tracta d’una reivindicació del sector empresarial no pas per generar noves ocupacions sinó per eliminar-los. No podem reactivar l’economia a base de desmuntar les garanties socials o laborals dels treballadors d’Andorra. Si es fes així ens estaríem equivocant de dibuix. Hem de fer una societat viable.
–Un altre dels temes pendents del Govern de Martí és la reforma de la funció pública que s’està allargant amb el temps, ¿no?
–Estem arribant a l’equador de la legislatura i encara no hem vist cap reforma,… es va anunciar que estaria resolta per a abans de Nadal. El govern socialdemòcrata va ser el primer en crear una taula de la funció pública en la que estaven representats tots els agents implicats. Entenc que no és fàcil gestionar i resoldre la situació diferenciada dels cossos especials, principalment bombers i policia. En el seu moment Martí va voler fer burla de la nostra taula de debat ja que ell és més aviat partidari del «ordeno y mando». En l’actualitat hi ha molta tensió i desmoralització dins la funció pública. I és que des de fa mesos s’està fent una campanya de desprestigi contra els funcionaris que em sembla desorbitada.
–¿Calia el nomenament d’un ministre de la presidència?
–Aquest és un altre exemple del què està sent el govern de DA. L’executiu del PS també va ser el primer govern que va organitzar una taula de negociació amb els comuns per a la delimitació de les competències i transferències pressupostaries. En aquelles reunions un dels cònsols més actius era Toni Martí que mantenia sempre un discurs molt obert. Ara la realitat de governar és diferent. Molta predisposició al diàleg amb els comuns però quan s’ha de tocar «la cama del mal», que són les transferències, s’estima més situar un altre persona en les reunions, i això explicaria el nomenament d’Antoni Riberaygua. Ara li toca amb ell «posar en solfa» la reforma que pot arribar a ser fins i tot d’àmbit constitucional.
–¿Una reforma que no serà fàcil?
–Si es volen fer les reformes que es prediquen hi haurà enfrontament amb els comuns perquè no els veig disposats a cedir competències i, per tant, a rebre més transferències. Aquest és el nus del problema. El ministre Riberaygua va començar la setmana passada la seva ronda de trobades amb les corporacions locals a Canillo, segons el protocol. El que és preocupant realment és que a aquestes alçades del curs s’hagin d’anar a conèixer els problemes a cada comú quan els problemes haurien d’estar plenament identificats.
–Altres dels temes que s’està generant de nou una certa controvèrsia són la despenalització de l’avortament i el matrimoni entre persones del mateix sexe. DA encara no s’ha pronunciat oficialment com a partit.
–No és admissible en el marc constitucional que algú vulgui generar tabús en qüestions que no s’haurien de discutir perquè hi ha l’estructura institucional que tenim. Els que van negociar la Constitució saben de les dificultats que hi va haver per encabir en un estat de dret les figures dels coprínceps tenint en compte que un és, a banda de copríncep, bisbe de l’església. Alguns voldrien que temes com la despenalització de l’avortament i el matrimoni gai fossin tabú, és inadmissible. El Consell General no té cap topall en l’àmbit legislatiu per encarar totes les qüestions socials.
