Hem començat el 2013 amb el mateix sinó més del que ja teníem. El Govern diu a la societat que aquest serà un any de més patiment i resignació. Ens diuen que malgastem i que no ens esforcem prou, però els primers que demostren que volen seguir com sempre sense acceptar que tot ha canviat són els que ens governen.

El percentatge d’estalvi de les famílies ha caigut a nivells molt i molt baixos. No es consumeix i no s’estalvia perquè hi ha un deteriorament molt fort de la renda disponible. La causa rau en la desocupació i, també, en la reducció dels salaris.

Nicolàs Maquiavel va escriure que el príncep, el governant, només ha de mantenir la seva paraula política d’ahir si li comporta avantatges avui.

La proposta que van plantejant aquests dies els portaveus de DA al Consell General, que consisteix a votar una llei que introdueixi l’impost sobre la renda però ajornar-ne l’aplicació fins a la propera legislatura, sembla una adaptació de la teoria de Maquiavel.

Es tracta de fer el contrari del que es va anunciar ahir si això augmenta les possibilitats de sortir elegit en les properes eleccions.

Fa dues setmanes, en aquesta “Tribuna” (BonDia del 21 de gener del 2013, pàg. 5) vaig defensar la necessitat d’aprovar un impost sobre la renda d’acord amb el que assenyala l’article 37 de la Constitució. I també vaig recordar que aquest impost és indispensable si es vol obrir l’economia andorrana i facilitar als empresaris i professionals l’exportació des d’Andorra de béns i serveis.

Però en vista del que llegim i escoltem sembla que tornem als vells temps del qui dia passa any empeny. Avui el pensament econòmic dominant en els cercles polítics de DA continua essent el neoliberalisme.

Una de les premisses d’aquesta ideologia és que cal afavorir les rendes superiors perquè són les que estalvien i inverteixen, creant llocs de treball.

Però recents estudis del Congressional Research Service, que és el centre d’investigació del Congrés dels Estats Units, han documentat que encara que s’hagin reduït els impostos als més benestants no s’ha incrementat la creació de llocs de treball.

No podem compartir la tesi neoliberal que cal abaixar els impostos –o que no se n’han de crear– amb la finalitat de facilitar la creació de llocs de treball. Reduir els impostos –o no crear-los– disminueix els ingressos de l’Estat, això sí que és indiscutible, però no ajuda a reactivar l’economia.

Aquí trobem, però, el quid de la qüestió: la política de DA en matèria fiscal és no fer res, no actuar encara, o fer-ho més endavant. La dilació és la tàctica. Volen continuar com estem, vegetant i tapant forats. Jugant amb les paraules amb mitges veritats.