Després del nomenament de la gestora del PS, ¿encara hi ha més possibilitats que hi hagi una escissió al partit?
Les declaracions que vaig fer crec que són plenament vigents després del comitè directiu. Alguns fa temps que diem que no ens agrada com s’ha conduït aquest any i mig des del comitè executiu o, com a mínim, des d’una part del comitè executiu. Entenem que el partit s’ha sectoritzat moltíssim, i per tant no ens hem acabat de trobar còmodes en aquesta situació. Una prova d’això és que hi ha hagut dimissions i la dissolució del comitè executiu.
El que passarà a partir d’ara és difícil d’avaluar, és una incògnita, però en funció dels esdeveniments que hi hagi fins al congrés de l’abril s’acabaran de perfilar les posicions i es veurà com acaba tot això.

¿Es pot dir que la comissió gestora és representativa del conjunt del partit?
La gestora té l’encàrrec de conduir el partit al congrés del mes d’abril. Ara bé, si amb aquesta gestora passa el mateix que ha passat amb una part del comitè executiu en l’últim any i mig, en el sentit que vol portar el PS cap als interessos d’una sola candidatura per dirigir el partit, molt em temo que això serà difícil de gestionar i molt em temo que tindrà molts problemes per organitzar el congrés. Si, contràriament, la gestora entén que l’única finalitat és organitzar el partit, podrà arribar a bon port i amb èxit.

¿Per què van abandonar vostè i altres membres destacats del partit la reunió del comitè directiu? Segons l’aleshores encara primera secretària, va ser una part “ínfima” dels assistents els que van marxar.
Quan sento aquestes declaracions, el que puc dir és que aquesta senyora té un profund desconeixement del que és el Partit Socialdemòcrata. El cert és que una part dels assistents ens vam cansar de fer tombs al mateix tema i de parlar sobre si el comitè era o no operatiu després que dos dels tres càrrecs orgànics dimitissin, perquè aquest debat ja l’havíem fet el dissabte anterior i no tocava. Això vol dir que s’estava reproduint el que havia passat l’últim any, en el sentit que una part del comitè executiu ha volgut atreure tota l’atenció cap a una candidatura, que probablement acabarà sent la de Pere López, en detriment de totes les altres i de la resta de les opinions. Crec que això en un partit no és acceptable.
Un comitè executiu és l’òrgan rector del partit i ho ha de ser de tot el partit i de totes les tendències. No es pot ser partidista en favor d’un sector i sortir a fer declaracions sobre si cal renovació o no, perquè així es veu clarament que aquest comitè executiu anava a defensar els interessos d’una candidatura més enllà de la resta del partit.

¿Això vol dir, per tant, que el que ha fet malament el comitè executiu és avançar el debat sobre les persones que poden estar al capdavant del partit?
La mateixa primera secretària va fer una roda de premsa en un moment donat i va dir que el que fos primer secretari del partit en el proper congrés seria el candidat a cap de Govern, i això és un error molt gros perquè no és el que preveuen els nostres estatuts, que deixen clar que una persona és la que condueix el partit i que posteriorment s’han de fer unes primàries en el supòsit que hi hagi diverses candidatures per a les eleccions generals.
Per tant, aquí ja es veu obertament que una part d’aquest comitè executiu estava predestinat a donar suport a una candidatura, cosa que no tocava. Avançar els esdeveniments dos anys abans de les eleccions ha estat  un error i ha provocat dimissions i ha fet que el comitè executiu no sigui operatiu. Si algú amb això pretenia accelerar alguna situació, el que ha fet és posar-ho tot en dubte. Això no vol dir que el congrés no pugui reconduir certes coses, tot i que ho veig difícil per la manera com estan les coses en aquests moments. 

En tot cas, ¿els que vau avisar sobre la possible escissió del partit assistireu al congrés al mes d’abril? 
Nosaltres assistirem al congrés sempre que aquesta comissió gestora pugui treballar com ho ha de fer, no es polititzi i es faci un congrés obert i plural. Si, contràriament, algú pretén conduir el partit cap a un lloc concret, com s’ha fet durant aquest any i mig, serà difícil que jo personalment participi en aquest congrés. Jo solament em represento a mi mateix i puc parlar per mi.
Hem d’entendre que el partit és obert i plural i que no tots pensem igual, uns estan més a l’esquerra que d’altres, i tots ens hem de sentir còmodes i identificats amb el nostre màxim òrgan, que és el comitè executiu. Si això no és així, aquest partit tindrà dificultats per sobreviure perquè perdrà molta gent.

¿El fons de la qüestió és el debat entre els que volen renovació i els que opten perquè Bartumeu continuï liderant el partit? 
El quid de la qüestió és que s’avancen els esdeveniments, i que es faci això sense avaluar a on ens portaria a tots plegats. Durant el 2013 s’havia de fer el congrés per renovar el comitè executiu i el comitè directiu i és legítim que qualsevol es pugui postular per dirigir el partit, però no era necessari –i crec que és aquí on han fallat les formes d’una part del comitè executiu– fer aquest debat públic al voltant de les persones i de la renovació, sobretot generacional; s’ha oblidat el contingut i només s’ha parlat de les persones, però per mi renovació generacional no vol dir res.
Durant les dues últimes eleccions el PS ha posat moltíssimes cares noves i en alguns llocs no han estat elegides. Això vol dir que aportar cares noves no és sinònim de garantia i d’èxit. Per tant, crec que aquest és un debat obsolet. La política no es fa ni per edats ni per generacions, sinó per continguts, i una part del comitè executiu es va equivocar molt quan va portar a la palestra aquest tema.

Alguns membres del PS s’han declarat “jaumistes”…
Parlar de “jaumistes” o “lopistes” és una dinàmica equivocada perquè amb aquests extrems de personalització la política es desvirtua, ja que el contingut ideològic passa a un segon pla i només queda a primera línia la persona. Això suposa un desgast immens, tant per a les persones com per a la formació política.

¿Però considera que Bartumeu ha de continuar liderant la formació?
Jaume Bartumeu és una persona que, com totes, té les seves virtuts i els seus defectes, però si ho posem tot en una balança per mi té més virtuts que defectes. És un home que ha fet de la política la seva vida i que coneix molt bé la política nacional i internacional, i per tant dins del PS sense cap dubte, i amb molta diferència, té un perfil molt superior a la resta. I molt probablement és el més preparat en l’àmbit polític nacional.
Dit això, és obvi que Bartumeu té el seu lloc a la política andorrana i dins de la política socialdemòcrata. Tot i això, Jaume Bartumeu és un i necessita un partit i unes bases que donin suport a les seves teories polítiques, i recalco polítiques, no personals.

Bartumeu va dir que una part del PS s’havia radicalitzat. ¿Què va voler dir amb això?
Jo vaig dir en unes declaracions que últimament no sabia ben bé si estava en un partit, en una associació ciutadana o en un sindicat. Ell ho va dir d’una manera i jo d’una altra. És evident que el PS, a través d’una part del comitè executiu, ens ha portat a una situació desconeguda, i per tant nova, i no ens hi sentim còmodes.
Amb això vull dir que s’ha portat el partit a una mena d’oportunisme polític del moment: per exemple, surten plataformes ciutadanes, i el PS creu que ho ha d’aprofitar per parlar de la ILP de responsabilitat política, quan el comitè directiu ja havia advertit que s’havia d’estar alerta amb aquest tipus d’iniciatives perquè les democràcies ja tenen uns mecanismes, com són les eleccions cada quatre anys, i també hi ha els tribunals per si algú ha fet res indegut.
Un partit que ha tingut la responsabilitat de governar i que la vol tornar a tenir no pot secundar aquest tipus d’accions i ha d’estar alerta perquè no tot s’hi val. Curiosament, però, la persona que va exposar en roda de premsa el que s’havia tractat al comitè directiu no va expressar l’opinió d’aquest òrgan, sinó la seva personal. És una mostra més que el comitè directiu pren un acord i se’n fa públic un altre. Per això no ens hi podem sentir còmodes.

¿L’objectiu és tornar a la centralitat per poder guanyar les properes eleccions generals?
El PS arriba a governar perquè molts ciutadans sense afiliació política creuen en el nostre projecte. Per dir-ho d’alguna manera, el partit necessita el que es podria dir vots prestats, però si el PS es radicalitza com un partit de cridòria perd aquesta centralitat i difícilment podrà tornar a governar. Per això he dit que no sabia cap on anava el comitè executiu i que el partit semblava moltes vegades una associació ciutadana o un sindicat de funcionaris.

Vostè també va dir que algunes comissions no havien treballat prou…
A mi se m’ha retret que no he participat prou en les comissions del partit, i això és veritat, però n’hi ha molts altres que han fet igual. El que he vist és que al comitè executiu li ha costat de trobar una línia política i engrescar la gent a participar en les comissions de treball.
A més, des del mateix òrgan de direcció del partit obren un debat estèril absurd al voltant del canvi generacional en la direcció del partit.

¿No ha faltat una mica d’autocrítica després de les últimes derrotes electorals?
Crec que una part del PS i dels òrgans directius va creure que si Bartumeu desapareixia ja podria recuperar-se el partit tan sols amb això. Però penso que Bartumeu, a més de ser el principal actiu del partit, per fer les polítiques que ha fet ha necessitat un partit i un contingut ideològic. Per tant, tot i que hi hagi un component personal a  tenir en compte quan la gent vota, també hi ha un component del contingut ideològic.
En aquest sentit la socialdemocràcia ha tingut de vegades dificultats per fer entendre les seves propostes, i aquí no som diferents. Per això havíem de fer un exercici aprofundit de la ideologia i el contingut, però aquesta feina no s’ha fet, sinó que s’ha començat a parlar de canvis generacionals. Així, ens hem passat un any parlant de persones, però no de la ponència marc que es debatrà al congrés. 

¿Com pot afectar la crisi del PS el grup parlamentari?
Crec que el grup parlamentari s’ha de diferenciar del partit, perquè bàsicament es deu al programa electoral del 2011. Si ens cenyim al programa i a fer una feina d’oposició, penso que el grup parlamentari arribarà a bon port. Això no passarà, però, si, contràriament, després del congrés l’òrgan rector que surti elegit vol tenir una gran  incidència  en el grup parlamentari i vol dictar fil per randa el que ha de fer. Aquest és un escenari en el qual encara no som.

¿Com analitza la dimissió de Marc Cornella?
És un tema de què no m’agrada parlar perquè afecta directament una persona i una família i, per tant, s’ha d’anar amb compte i ser respectuós. Dit això, penso que aquest tema hauria tingut poca incidència en un altre país, però aquí no sempre hi ha les notícies que es voldrien i pot obrir les primeres planes dels diaris.
Partint d’aquesta base, també he de dir que quan tens un càrrec públic saps que estàs sotmès a un control molt superior al de qualsevol altre ciutadà. És veritat que el tema es va magnificar molt als mitjans, però s’ha de dir també que està tipificat al Codi Penal. Per això crec que el comitè executiu podia donar suport moral i personal a Marc Cornella, però no fer una roda de premsa per donar-li expressament suport com a partit, i per això entenc que es va equivocar. I és que hem de recordar altre cop que som un partit que ha governat i que vol tornar a ser una opció de govern. 

¿Quin balanç fa de la tasca del Govern en aquests gairebé dos anys de legislatura? 
El Govern de DA neix d’una situació política delicada per una crisi econòmica molt forta. L’actual cap de Govern va aprofitar i es va envoltar de persones individuals per optar a governar. Però, quan va arribar al poder, DA es va adonar que la situació era realment complexa i per això els socialdemòcrates havíem tingut molts problemes, fins al punt que en sis o set mesos ja estan desbordats per la situació. Així es treuen el tema de l’obertura econòmica i redacten una llei que jo crec que és arbitrària. Ara el Govern crec que està en una espècie de somnolència, de letargia. Hi ha un gran problema econòmic i evidentment no és fàcil sortir-ne, i a més ha d’abordar la qüestió complexa de la revisió de les competències i transferències als comuns. 

¿No es podia haver esperat més activitat parlamentària amb una majoria tan àmplia?
No hi ha hagut gaire legislació i la poca que hi ha hagut és en part gràcies a la nostra iniciativa. Recordo que vam presentar, per exemple, la proposició de llei de l’IGI. Em sembla que les expectatives de DA han caigut per si soles i, per tant, li serà molt difícil demostrar a la ciutadania un balanç positiu d’aquí dos anys perquè la situació és extremament complicada.

DA ha vingut a acceptar les tesis del PS en matèria fiscal.
El desplegament impositiu s’havia de fer després de la Constitució, i així avui el país no estaria en la situació actual perquè els successius governs liberals no en van voler parlar mai. Ara l’escenari ha canviat i tots els passos han anat cap a l’homologació internacional i no avançarem si no acabem de fer el nou marc fiscal, i per enllestir-lo cal l’IRPF. No hi pot haver convenis per evitar la doble imposició sense IRPF i tampoc obertura econòmica vàlida sense aquest impost. Per això és important que es legisli i que les lleis s’apliquin al moment, perquè no serviria de res esperar més o fer una moratòria. A més, les arques de l’Estat no s’ho poden permetre. Penso que un IRPF del 10% és acceptable en el nostre entorn i és el mínim. 

El Govern reprèn el tema de l’heliport i ha demanat propostes de terreny als comuns.
Aquesta és la fórmula que era vàlida a l’inici i ara també, després del ridícul que han fet en aquest tema. No hi ha cap dubte que es tracta d’una infraestructura que és positiva per al país perquè una de les mancances és un accés ràpid, que no podem tenir per carretera. S’ha de tenir en compte, però, que s’ha perdut un any i escaig de temps.