La setmana passada, el dijous 14 de febrer, la Comissió Europea va presentar a Brussel·les el projecte de la taxa sobre les transaccions financeres en la qual s’han posat d’acord onze països de la Unió Europea. La tributació s’imposarà a totes les transaccions quan l’emissor del producte, el venedor o el comprador estigui situat en un dels països que han establert aquesta cooperació reforçada.

És una primícia en l’àmbit de la fiscalitat al si de la Unió Europea. Dels vint-i-set països membres n’hi ha onze que han decidit no doblegar-se a les exigències britàniques de deixar les coses –l’especulació financera– com estaven.

França, Alemanya, Itàlia i Espanya han promogut aquesta iniciativa, en la qual també participen Bèlgica, Portugal, Eslovènia, Àustria, Grècia, Eslovàquia i Estònia.

Pels promotors de la taxa l’anomenat “principi de residència” farà possible taxar el venedor o el comprador si està radicat en un dels països contractants, sigui on sigui que s’hagi dut a terme la transacció, tant a Londres com a Suïssa, per exemple.

De fet, l’entorn del comissari europeu encarregat de la fiscalitat, Algirdas Semeta, no s’ha pas estat de dir que “l’objectiu és evitar la deslocalització de les activitats financeres afectades cap a la plaça de Londres”.

Països com Suïssa i el Regne Unit s’oposen frontalment a la taxa, però en molts casos no se n’escaparan pas. Així ho reconeixia l’edició del divendres 15 de febrer del diari de Ginebra Le Temps.

A Brussel·les el comissari europeu Semeta declarava la setmana passada que la taxa “permetrà el reforçament del mercat únic i moderar el comportament irresponsable d’alguns operadors del mercat”. L’objectiu anunciat és posar en marxa la taxa el primer de gener del 2014. Arriba, doncs, el que Xavier Vidal- Folch definia en l’edició d’El País del 24 de gener del 2013 com “la taxa Robin Hood”, que el Parlament Europeu va aprovar el 12 de desembre del 2012.

Segons explicaven tant Le Temps com Le Monde el 15 de febrer del 2013, la taxa pot suposar uns ingressos tributaris de trenta a trenta-cinc mil milions d’euros. La Comissió Europea explica que les accions i obligacions objecte de transacció seran taxades amb el 0,1% i els anomenats “productes derivats”, un 0,01%.

Els particulars i les empreses no hauran d’abonar la taxa en les transaccions diàries, les assegurances o els préstecs. Tampoc la pagaran els estats pel que fa a les operacions de deute públic.

Aquest impost sobre les transaccions financeres rep també el nom de Taxa Tobin perquè fou James Tobin, premi Nobel d’economia, qui la va concebre. I ha rebut també el sobrenom de Taxa Robin Hood perquè treu recursos al capital especulatiu, al qual es vol facturar així la seva culpa en la crisi financera internacional iniciada el 2008. Ja ho va escriure Tobin l’any 1978: “El problema essencial d’avui és l’excessiva mobilitat internacional, o entre divises, del capital financer privat.”

Comparteixo així l’opinió de Xavier Vidal-Folch quan assenyala que el que cal és “desincentivar l’exuberància desestabilitzadora de l’especulació a curt termini, el barroquisme dels mercats financers que asfixia l’economia de mercat”. Els detractors d’aquesta imposició internacional asseguren que podria provocar la deslocalització de les activitats financeres cap a altres horitzons.

La Comissió Europea no ho veu pas així i Semeta assegura que “s’ha analitzat que la taxa sobre les transaccions financeres no tindrà cap incidència negativa”. En efecte, els onze països junts representen un mercat massa gran per ser bandejat per les entitats financeres.

El fet que els principals interlocutors econòmics d’Andorra hagin establert aquesta taxa de propera aplicació ens torna a demostrar que no podem viure d’esquena a Europa.