Escrivia el 14 de març de l’any passat que la Constitució és l’eina que ens permet encarar amb esperança el treball polític per la igualtat. Ara fa vint anys, la Constitució fou negociada, redactada i adoptada finalment pel poble andorrà amb la ferma voluntat d’obrir una etapa que fes possible l’avenç social, el reforçament de les llibertats i els drets civils i el reconeixement del pluralisme polític.
Durant aquests vint anys la Constitució ha facilitat el diàleg institucional i ha permès l’alternança en el Govern. El Tribunal Constitucional s’ha pronunciat, en el seu paper d’intèrpret suprem de la Constitució, resolent conflictes de competències, declarant inconstitucionals algunes normes i emparant els ciutadans que haguessin pogut patir alguna conculcació dels seus drets constitucionals.
Els darrers vint anys ens han demostrat així que l’arquitectura institucional que es va bastir en les negociacions del 1991 i el 1992 ha aguantat el pas del temps. Els conflictes polítics i els de competències entre els diferents poders s’han resolt fàcilment en el marc constitucional. La setmana passada vaig ser entrevistat per periodistes que em preguntaven sobre la bondat de la Constitució i sobre l’oportunitat o necessitat de modificar-la.
Penso, i així ho he manifestat, que potser ens hem de començar a plantejar la reforma de la Constitució en dos aspectes cabdals: el sistema electoral establert a l’article 52 i la determinació de les transferències de capital del pressupost general als comuns que assenyala l’article 81. Pel que fa a la llei electoral, em sembla necessari d’anar cap a un sistema proporcional nacional que doni sentit al principi d’igualtat del vot de cada ciutadà i cada ciutadana, visquin a la parròquia que visquin.
Quant a les transferències als comuns, estic convençut que Andorra no pot mantenir set governs comunals i un Govern de l’Estat –per setanta mil habitants i 464 kilòmetres quadrats de territori. S’ha de mancomunar serveis, eliminar duplicitats i, també, reduir competències comunals. I això no vol pas dir, que quedi clar, prescindir de l’autonomia comunal.
Es tracta de reformar el títol VI de la Constitució. Una reforma que només es podrà fer en el marc d’un gran acord polític nacional.
