La celebració del Dia Mundial de la diversitat cultural ha permès enguany un gran nombre d’activitats a Andorra la Vella. El dissabte 25 de maig la plaça Guillemó va esdevenir l’escenari d’actuacions de grups folklòrics i culturals de diferents comunitats de residents a Andorra. Uns residents que, tot i anar-se integrant força bé a la societat andorrana, volen, ben legítimament, mantenir vives les seves arrels culturals i nacionals.

Argentins, mexicans, portuguesos, andalusos, filipins i gallecs van succeir-se a la plaça Guillemó representant  escenes culturals i oferint concerts i danses musicals en una magnífica mostra de la real diversitat cultural que tenim a Andorra. També hi era l’Associació d’amics del poble saharaui que cada any fa possible que infants del Sàhara puguin passar unes vacances a Andorra, acollits per famílies del nostre país.

Passejar una estona, el dissabte al vespre, per la plaça Guillemó era una experiència enriquidora i, també, una veritable immersió en la realitat andorrana del 2013. De la llarga llista d’activitats programades del 19 al 25 de maig en voldria destacar especialment una: el taller de danses tradicionals. El dijous 24 i el divendres 25 de maig el Centre Cultural La Llacuna va acollir un taller en el qual diversos grups de dansa van intercanviar experiències i desenvolupar aprenentatges.

El grup de folklore de la Casa de Portugal, el grup de folklore Club Penya Encarnada, portuguesos també, els andalusos d’Andelay i l’Associació de Dansa Oriental Samarkanda van compartir el taller amb l’Agrupació Sardanista Andorrana.

En parlava amb Dani Pérez, el president de l’Agrupació Sardanista i comprovava la passió cultural i també nacional que aplega totes aquestes persones en una altruista dedicació al manteniment i enfortiment de la seva, també nostra, identitat.

Celebracions com aquesta ens fan veure la importància que el Govern actués com a motor d’accions de promoció de la cultura popular i oferís un suport concret a les associacions culturals.

Però el govern de DA ha estat absent d’aquestes activitats, com de tantes altres. La cultura ha de ser un element clau de la integració i de la cohesió social. Cal fer polítiques de proximitat i d’identitat com a garantia d’una efectiva universalització dels drets culturals.

L’acció cultural del Govern hauria de ser integradora. I dissortadament no ho és. Caldria crear un marc adequat per a la definició de polítiques de suport a les associacions culturals en les quals hi participi activament la societat.

Dissortadament no es fa.