Delfí Roca és un dels deu vocals que formen el consell polític nacional de Socialdemocràcia i Progrés, que presideix Víctor Naudi. Després de la celebració de l’assemblea fundacional, que va aplegar una cinquantena de simpatitzants, ara és el moment d’analitzar la fragmentació del PS i plantejar estratègies de futur.

Com explicaria a la ciutadania què és Democràcia i Progrés?
És una plataforma, un moviment que vol ser obert, transparent, i que s’ha creat per un grup de persones que ja no creien en l’estructura tradicional dels partits polítics. El que volem és que aquelles persones que volen canviar les coses, i que creuen que les poden canviar, trobin un espai per treballar plegades, i fer-ho realitat. Esperem convèncer a societat que és possible.

En què es diferencia d’un partit polític?
Bàsicament, que aquesta nova estructura permetrà a la gent influir en la política i en la presa de les decisions. Cal entendre que els partits tradicionals, amb una estructura molt jerarquitzada, no permeten que moltes de les persones que s’hi acosten per participar hi trobin els canals necessaris per sentir que la seva opinió compta. Crec que aquesta serà la gran diferència.

La seva opció ha sorgit d’una escissió amb el PS. No creu que aquesta fragmentació pot perjudicar la mateixa esquerra?
M’agradaria que la gent s’adonés que no volem entrar en competència ni en confrontació amb el PS. Al contrari, tots ens hem d’alegrar perquè s’ha doblat la presència progressista a Andorra, d’una sola tacada. Ara són dues veus que passen aquest missatge. Uns continuen amb una estructura de partit, i nosaltres volem una organització interna que sigui més participativa.

De la seva situació també en surt beneficiat DA…
És clar. Però precisament, ens plantegem sortir d’aquesta dinàmica de foc de trinxera, trencar amb el bipartidisme tradicional  en què “ara manes tu, i quan mani jo, ho desmuntaré tot”, que impedeix que una societat avanci. Per tant, a l’únic que aspirem és a poder agregar d’altres persones, d’altres moviments, d’altres organitzacions, i crear una coalició progressista que permeti que a Andorra s’elaborin lleis que tinguin la persona, el ciutadà, com a centre.

La fractura ha fragmentat l’oposició al Consell General i en tres comuns. Com ho veuen?
Cal reconèixer que és una situació estranya. Però ara bé, no és que els càrrecs electes hagin passat pàgina. Simplement han canviat de llibre. I cada dia van a fer la seva tasca de la millor manera possible, i amb el cap ben alt. Si hem de ser realistes, són persones que han estat molt properes, i a part d’algunes declaracions una mica desafortunades, tots miren pel mateix.

No podrà negar mala maror…
Evidentment. Som éssers humans, i malament si no tinguéssim emocions i sensibilitats. Hi ha hagut esgarrapades i sentiments a flor de pell, però crec que s’han guardat les formes i s’ha actuat responsablement.

Amb tot, hi ha hagut l’afer dels diners del Consell…
No entraré en aquest tema. En tot cas, correspondria als grups parlamentaris donar resposta en aquesta qüestió. Puc dir la meva opinió personal, que és que considero que, per una vegada que s’actua correctament, i els diners es retornen a qui pertanyen, que és el poble, no s’hauria d’haver fet tant escàndol i tants escarafalls. En d’altres ocasions hi ha hagut tripijocs econòmics molt tèrbols i no s’ha vessat tanta tinta. Com a ciutadà ho haig de dir, perquè em dol. Però políticament tampoc em veuran barallar-me amb el meu germà.

Pensant en clau electoral, tenen candidats al pensament?
Encara és d’hora, el projecte s’ha d’anar construint a poc a poc. Per molt que ara tinguem la millor de les intencions, la forma serà també el fons: si aconseguim que el nostre fons, que el nostre esperit, que la nostra missió sigui prou entenedora i seductora, crec que podrem disposar d’unes candidatures molt potents.

La de Jaume Bartumeu, per exemple?
Jaume Bartumeu, com qualsevol altra persona en aquest país que tingui drets polítics, té tot el dret del món a encapçalar una candidatura. Però ho pot fer ell, jo o qualsevol altre, i el que esperem és reactivar moltes persones que ara estan desencantades. Bartumeu és membre del consell nacional de Socialdemocràcia i Progrés, en què hi ha altres prohoms de la política andorrana que han format part del PS o de diversos moviments d’esquerra. Per tant, ell és una de tantes persones que aportaran tota la seva experiència. Seria impropi de qualsevol organització no aprofitar tota aquesta saviesa acumulada al llarg dels anys.

Quants militants han aplegat fins ara?
És molt difícil de valorar encara, perquè tot just ens estem acabant de constituir com a associació. No ens hem fixat cap objectiu, i no creiem que hi hagi una xifra que pugui marcar el límit. Ara toca fer-nos conèixer al màxim, fer passar el nostre missatge, anar a veure la gent, escoltar-la, proposar les qüestions, i de manera que aquest moviment s’elabori entre tots.

Quines seran les línies mestres del seu programa?
És massa aviat per començar a definir polítiques concretes. El que sí que compartim, com qualsevol altra organització política, una mateixa visió de com ha de ser el país, i hi ha una sèrie de coses que estan clares: no podem posar més dificultats a les petites i mitjanes empreses, hem de treballar perquè els assalariats tinguin les millors condicions possibles, fer que la sanitat i l’educació no es vegin com una despesa, sinó com una inversió… en fi, el que qualsevol moviment progressista ha de defensar, però amb unes noves eines.

Com valoren la gestió de DA?
De moment, el Govern no ha estat capaç de fer front als seus compromisos, i més tenint en compte les expectatives que la famosa onada taronja havien generat en molts ciutadans. Hi havia la idea que aquí hi hauria un canvi radical des del primer dia. La campanya electoral amb globus és molt maca, però la realitat és tossuda. Han fet coses bé, però també hi ha hagut grans fracassos, com l’afer del Patapou. Davant d’una cosa que hauria de ser en benefici de tots, com ara un heliport nacional, caldria abaixar el to del debat i buscar solucions.