L’educació constitueix –sense cap mena de dubte– un dels factors clau que permet progressar vers la consolidació de qualsevol sistema que aspiri a esdevenir plenament democràtic. Aquesta idea, construïda sobre la teoria deweyana que no hi ha cap règim democràtic que pugui subsistir sense un poble instruït, atorga a l’escola la responsabilitat essencial de preparar els joves perquè puguin inserir-se i implicar-se en la societat com a ciutadans democràtics.
A la pràctica, l’èxit d’aquesta preparació suposa en gran mesura confrontar els joves a situacions on hagin d’exercir activament la ciutadania democràtica, oferint-los la possibilitat real de debatre i analitzar a l’entorn dels temes que els preocupen, d’aplicar el seu sentit crític, de posar en pràctica la seva creativitat en la proposta de solucions o d’influir en el procés de presa de decisions. Fet i fet, no hi ha millor manera d’aprendre a ser un ciutadà democràtic que exercint la ciutadania democràtica.
Precisament, aquest va ser el principi rector que va inspirar, el curs escolar 2002-2003, la creació del Consell General dels Joves (CGJ), una iniciativa destinada a fomentar la participació política dels joves andorrans, posant-los en la pell del legislador i oferint-los la possibilitat d’expressar i defensar lliurement les seves idees i opinions, tal com ho fan els consellers generals en seu parlamentaria.
Però ve-t’ho aquí que enguany, en la dotzena edició del CGJ, la majoria demòcrata a la comissió d’Educació del Consell General ha decidit –en una maniobra sense precedents– vetar el debat sobre una proposició de llei –la de regulació de l’avortament– que tenia un suport de l’alumnat del 34%, cosa que deixava sense efecte la voluntat del primer jurat –format pels docents– i desautoritzava la del jurat intermedi –format pels mateixos alumnes. Sembla evident que amb aquesta decisió l’esperit del Consell General dels Joves queda tocat de mort i –consegüentment– la seva validesa pedagògica desacreditada, ja que l’aprenentatge de la ciutadania democràtica no és en absolut compatible amb la pràctica del vet i la censura.
Tant incomodava que es deixés sentir la veu dels joves?
