El conseller de Socialdemocràcia i Progrés al Comú de Sant Julià de Lòria, Josep Roig, va manifestar que la decisió de la corporació laurediana de no acceptar la congelació de les transferències permet «argumentar» les xifres vermelles que «molt probablement» presentaran en la liquidació del pressupost 2013 i que «anticiparan resultats negatius» quan s’executi el del 2014.
En una entrevista a l’ANA, Roig va afirmar que «aquesta maniobra d’oposició serveix per traslladar al Govern el que al meu entendre és una mala gestió dels recursos públics». El conseller de la minoria i membre de Socialdemocràcia i Progrés va indicar que entendria que es presentés un recurs contra la congelació però no hi donarien suport «per no ser partícips d’aquest argument».
Roig, per una banda, comparteix la decisió d’oposar-se a la congelació de les transferències perquè «si no es vol complir la Llei cal canviar-la», com va exposar també el president del grup parlamentari mixt, Jaume Bartumeu. Malgrat aquesta coincidència, la decisió de Sant Julià «parteix d’una base més que discutible». El conseller de la minoria va indicar que la decisió es basa en l’argument que l’assumpció de competències que no pertocaven als comuns ha comportat deutes pressupostaris i dèficits a les corporacions. Segons Roig, però, part d’aquests dèficits «vénen d’algunes aventures inversionistes i d’infraestructures que són insostenibles», com Naturlàndia, va admetre.
Per tant, l’oposició a la congelació «serveix clarament al Comú per argumentar xifres vermelles que molt probablement presentaran en la liquidació pressupostària del 2013 i que anticiparan resultats negatius quan s’executi el pressupost del 2014». Roig va recordar que els cònsols ja van reconèixer que deixarien d’ingressar uns 3,5 milions d’euros de transferències però per al conseller és una «maniobra» per «traslladar al Govern el que al meu entendre és mala gestió de recursos públics».
Lamenta també que s’hagi deixat de banda el Consell General en aquest acord i que impliqui un compromís de cara al futur, comprometent futures legislatures i mandats comunals.
