El 9 de maig és el Dia d’Europa. Arreu del nostre continent hi ha actes i celebracions que venen a reforçar la identitat europea.
Europa és la primera potència econòmica mundial i, també, un continent de pau i d’estabilitat, que ofereix l’esperança de vida més llarga del món, una bona qualitat de vida i la despesa social més important.

La crisi econòmica que ha sacsejat molt fortament els europeus es pateix molt més durament fora d’Europa.
La veritable pobresa –en el sentit definit pel Banc Mundial- només colpeja el 0,7% dels europeus. Com escrivia aquests dies Jean Dominique Giuliani, president de la Fondation Robert Schuman amb seu a París, “Europa és el continent amb menys desigualtats.”

I llençant un missatge optimista en un llibre que acaba de publicar Giuliani escriu que Europa és el continent on “… gairebé tot s’ha inventat: filosofia, valors humanistes, arts, ciències, una riquesa inigualable. És un exemple envejat i copiat, que està ben lluny de la decadència.”

En l’àmbit de les relacions econòmiques exteriors d’Andorra hem de seguir, llegir i escoltar el que es fa, s’escriu i es diu aquests darrers mesos a Europa.
Quan s’acosten les eleccions al parlament europeu hem pogut veure la publicació de força llibres d’anàlisi i comentari de l’evolució de la Unió Europea.

Un dels que més m’ha interessat ha estat el que ha publicat Massimo d’Alema, figura de referència de l’esquerra democràtica italiana i avui president de la Fundació Europea d’Estudis Progressistes.

D’Alema defensa que quan s’hagi d’avaluar l’endeutament i el dèficit dels estats europeus se separi la inversió de la despesa pública de funcionament perquè altrament es continuarà caient en la facilitat de les doctrines liberals que porten, en nom de l’anomenada austeritat a sacrificar les inversions.

Tocant de peus a terra d’Alema és un defensor convençut d’una sana intervenció dels poders públics en l’economia.
La celebració del Dia d’Europa és un bon moment per a recordar que el nostre plantejament i la nostra proposta d’acord d’associació amb la Unió Europea, presentada ja l’any 2005 i reforçada el 2009 des del Govern, s’està obrint camí després que la Comissió Europea hagi assenyalat que cal avançar per aquesta via.

I l’acord d’associació serà molt positiu, perquè als nostres joves els podrem així oferir un marc de possibilitats de desenvolupament professional i personal coherent, progressiu i ampli amb la finalitat que tinguin garantit un lloc de treball a Andorra i també que puguin buscar-ne a tota Europa. Un marc adequat al nivell de formació que han aconseguit o que estan en procés d’assolir.

Els treballadors assalariats també veuran reforçada la creació de llocs de treball a casa nostra i, en el cas que ho desitgin, podran desenvolupar-se professionalment a tota la Unió Europea.

Perquè als empresaris els estarem facilitant la possibilitat d’exportar serveis i béns des d’Andorra amb un tracte fiscal no discriminatori, un cop feta la reforma fiscal. Les empreses europees es plantejaran la possibilitat d’invertir a Andorra en un entorn jurídic estable, fet que permetrà crear un nou teixit empresarial i, de retruc, més llocs de treball.

Aquest projecte d’associació amb Europa l’hem de resituar des d’una doble perspectiva: la crisi econòmica i els canvis de visió que la Unió Europea té respecte dels Estats tercers. Andorra, perquè ens entenguem, és un Estat tercer en relació a la Unió.

Ara que, en els darrers mesos, s’ha confirmat la voluntat de la Unió Europea d’arribar a un acord marc d’associació que reforci el nostre lligam amb el mercat interior europeu, seria una bogeria no avançar pel camí d’aquest positiu embrancament.

En l’edició de Le Monde del dimarts passat, l’exprimer ministre francès Alain Juppé deia que cal parlar d’Europa “… de manera afectiva.”
Penso que és una fórmula ben gràfica i alhora encertada.

Coincideixo amb Alain Juppé, vist des de la perspectiva andorrana, que Europa no és una amenaça sinó una sort, una oportunitat pel nostre futur.
Així ho deia abans d’ahir a dos joves estudiants de batxillerat que, en el marc d’un treball escolar, em van fer una entrevista a la meva Oficina Parlamentària.
Som a Europa. Som Europa. No pas una illa perduda a l’oceà ni un oasi en un desert.

Avui front als romanços de l’orquestra dels satisfets benestants que no volen moure’s i només saben entonar la música de la por dels canvis, cal refermar-nos en la nostra proposta estratègica d’acostament a Europa.

L’establiment d’un acord marc d’associació amb la Unió Europea és una gran oportunitat de futur per nosaltres i pels nostres fills.
No la podem deixar passar.