A Socialdemocràcia i Progrés (SDP) treballem per plantar cara a les retallades en polítiques socials. I ho fem sent molt conscients que l’aritmètica parlamentària permet a l’actual majoria imposar fàcilment els seus plantejaments. Per això hem defensat esmenes en positiu en la tramitació de la llei de serveis socials i sociosanitaris que va presentar el Grup Parlamentari de DA. Amb la voluntat de reduir l’impacte d’algunes propostes de DA i, també, d’introduir mesures progressistes en el tex.

Ho hem fet des dels plantejaments d’oposició progressista responsable que defensa el nostre grup parlamentari des de la seva constitució ara fa un any.

L’intens debat no ens ha permès tanmateix aconseguir la unanimitat del Consell General en determinar els serveis que han de ser garantits o de concurrència, o bé, gratuïts o de copagament.

Ens sap greu no haver aconseguit introduir en el text finalment adoptat algunes de les demandes dels col·lectius de discapacitats. S’ha aconseguit, sí, que el servei d’atenció domiciliària sigui garantit, però no gratuït. Tampoc els hem pogut garantir els serveis de llar residencial, ni residència assistida, ni el transport adaptat sociosanitari, ni els serveis de respir per als cuidadors de persones amb discapacitat.

No hem trobat suport per baixar el grau de menyscabament del 60% al 33% per tenir dret a la pensió de solidaritat per als discapacitats. I aquí el nostre grup parlamentari sí que s’ha trobat sol defensant unes millores socials reals i no hem pas trobat la solidaritat del grup que s’erigeix com a gran defensor de l’Estat del benestar, que, amb la seva abstenció, no s’ha volgut posicionar en aquesta qüestió.

D’altra banda volíem ampliar la pensió de solidaritat perquè se’n beneficiïn les vídues de més de 55 anys que no rebien una pensió vitalícia de viudetat de la seguretat social. La incorporació d’aquestes dones al món laboral és molt complicada i vàrem creure que aprofitar aquesta prestació les podia ajudar a no situar-se en zona de risc d’exclusió social. No ho hem aconseguit i aquí tampoc hem trobat la solidaritat del grup socialdemòcrata, que es va oposar frontalment a la nostra proposta tot dient que aquelles dones s’han d’incorporar al mercat laboral.

Nosaltres però, que treballem en positiu sense seguir cap manual d’ortodòxia, seguirem buscant alternatives.

Voldria destacar que el Consell General va aprovar l’esmena presentada pel nostre grup que farà presentar a la comissió legislativa d’afers socials l’auditoria dels serveis socials i sociosanitaris, la qual cosa facilita que es pugui actuar legislativament per corregir les desigualtats que es puguin presentar. I és aleshores quan podrem establir el debat sobre el futur del nostre estat del benestar.

Ho seguirem de ben a prop. No volem que les persones o famílies amb més dificultats tinguin encara més problemes per accedir als serveis.

Perquè nosaltres entenem la inversió social com un dinamitzador de l’economia i no únicament com una despesa. Una societat que és solidària amb la igualtat d’oportunitats fa revertir la solidaritat en riquesa i ocupació.

Vull dir que en altres temes hem aconseguit apropar posicions, a partir de la voluntat del nostre grup de trobar acords i equilibris i possibilitats de millora amb el grup parlamentari que havia presentat la iniciativa legislativa. Tal és el cas de la referència objectiva amb la qual es determina quan una persona o família passa a ser familiar obligat. Fins ara s’ha utilitzat l’anomenat llindar econòmic de precarietat que, en una unitat familiar de tres membres, representa 2.118 euros. Ara la nova llei estableix el llindar econòmic de cohesió social (LECS) que representa, en una unitat familiar dels mateixos tres membres, 3.490 euros. L’acord aconseguit amb la nostra proposta de transacció ha fet també que en les famílies unipersonals el càlcul s’augmentés positivament.

Alhora puc dir que les persones amb residència a Andorra per reagrupament familiar podran accedir a les prestacions tecnològiques no econòmiques.

A partir d’ara es tindrà en compte l’opinió de la família en la presa de decisions en el pla de treball sobre el beneficiari.

Ens agradaria haver millorat més la proposició del grup de la majoria parlamentària. No ens sentim del tot satisfets i seguirem ben de prop la seva implantació. Ho farem amb convicció, fent propostes legislatives de millora, per aconseguir una societat més justa i solidària. Socialdemocràcia i Progrés vol que a Andorra es pugui consolidar un estat del benestar just i solidari.

Estic convençuda que aquest desig només pot ser que compartit. Ningú pot seriosament pretendre’s l’únic, exclusiu i excloent guardià dels drets socials.