El Tribunal Constitucional (TC), molt probablement, haurà de decidir si la modificació de la Llei qualificada de la Justícia aprovada ahir s’adequa a la Carta Magna o no s’hi adequa.

Mentrestant el Govern, a través del seu ministre de Justícia i Interior, Xavier Espot, té molt clar que, entre altres coses, els canvis introduïts en la legislació en el marc de la reforma judicial garanteixen, entre altres, els principis del jutge predeterminat per la llei i el d’inamovibilitat dels batlles; el grup mixt, ahir a partir de la intervenció de Gerard Barcia i, especialment, mitjançant el seu president, Jaume Bartumeu, s’aferra a tot el contrari. Tant que va votar en contra de la reforma.

I enmig de tot plegat, la representació del Copríncep francès, que ja hauria comunicat a l’executiu que té previst, fent valer les atribucions que li atorga l’apartat e de l’article 46 de la Constitució, promoure un requeriment al TC de dictamen previ d’inconstitucionalitat de les lleis. La meitat francesa de la prefectura de l’Estat no veu clar que en el cas de les figures de nova creació dels batlles i magistrats suplents o de reforç i els batlles i magistrats suplents es garanteixi el que fixa l’article 90 de la Carta Magna, això és que els jutges han de ser nomenats per un període de sis anys renovable.

Aquest ja va ser el debat central, el pinyol, de la discussió, més o menys respectuosa però d’allò més enèrgica, que van mantenir Espot i Bartumeu. Mentre el grup demòcrata, amb les conselleres Sofia Garrallà i Meritxell Verdú al capdavant, donaven suport com no podia ser d’una altra manera als canvis –Garrallà va recordar per exemple que amb l’adopció de determinades esmenes s’havia “reforçat” el principi de la predeterminació del jutge–; i la socialdemòcrata Mariona Gonzàlez també feia costat a les modificacions no sense recordar que “s’ha desaprofitat una ocasió d’abordar una reforma més ambiciosa a nivell processal”; el grup mixt va ser contundent amb la negativa. Per Barcia i Bartumeu hi ha seriosos elements per pensar en la inconstitucionalitat d’alguns dels canvis. El Copríncep francès hauria advertit els mateixos dubtes tot i que Espot va defensar amb contundència i un bon reguitzell de detalls tècnics –el ministre és batlle en excedència– que els canvis “ni comprometen la inamovibilitat ni el jutge predeterminat per la llei”.

El titular de Justícia i Interior va recordar que les modificacions han estat analitzades per diversos juristes (per cert, el catedràtic de Dret vinculat històricament al socialisme català Isidre Molas serà nou magistrat del TC) i cap ha alertat d’inconstitucionalitats. Espot considera que del redactat de la llei se’n desprén que tots els jutges seran designats per un període de sis anys. Però el grup mixt entén que el redactat deixa un període indeterminat. Com a rerefons, la suposada voluntat del Govern de poder formar batlles durant un any i en aquell temps, i no més, designar substituts. El TC previsiblement tindrà la darrera paraula.