El dijous 24 de juliol el Consell General va aprovar per majoria, amb els vots en contra del nostre grup parlamentari, una llei de modificació de la Llei qualificada de la justícia i una altra llei que modifica la Llei dels procediments judicials. Són dues lleis molt importants, que modifiquen la regulació del funcionament de la justícia, que és un dels pilars sobre els quals s’assenta el nostre Estat de dret.

El company Gerard Barcia, en fer la intervenció inicial anunciant el nostre vot negatiu, va recordar que aquests textos requereixen molta atenció perquè tenen vinculació directa amb el que podríem definir com el bloc legislatiu constitucional en l’àmbit del títol VII de la Constitució, que fa referència a la justícia.

El nostre grup parlamentari ha treballat de valent, responsablement i seriosament, en l’anàlisi d’aquells textos legislatius.

Vam formular quaranta esmenes al projecte de llei qualificada de la justícia i deu esmenes al projecte de llei relatiu a la llei transitòria de procediments judicials. Totes aquestes esmenes han estat pensades, treballades i proposades amb la finalitat de millorar els textos i de preservar els principis constitucionals respecte al principi del tribunal predeterminat per la llei. Totes les esmenes han estat motivades i argumentades. I totes tenien fonament.

La majoria no les ha volgut ni considerar tal com van ser presentades, i DA tampoc les volgué transigir; cosa que ha portat que els projectes de llei no tenen el nivell necessari de seguretat jurídica, ni tampoc les imprescindibles garanties proclamades per l’article 10 de la Constitució.

Tal com deia el nostre portaveu en el debat del dia 24 de juliol, malauradament, i perillosament, en les modificacions de lleis que va aprovar dijous el Consell General no es respectaven aspectes fonamentals, com que:
a) els tribunals han de quedar sempre fixats, en la seva composició i les seves competències, per la llei;
b) no pot haver-hi jutges ni batlles suplents nomenats per períodes distints, més curts, del que estableix la Constitució;
c) ni un president del tribunal ni el Consell Superior de la Justícia no han de poder decidir, ni tampoc influir indirectament, en la determinació del batlle o jutge que ha d’entendre una causa determinada.

Per això no hi vam donar el nostre vot.

Durant el debat vaig haver de replicar al ministre de Justícia, que ens recriminava la nostra oposició a uns textos que considerem contraris a la Constitució.

I pel que sembla no som pas els únics a pensar-ho com sigui que, com sap el Govern, el copríncep francès es planteja la possibilitat de demanar al Tribunal Constitucional un dictamen previ de constitucionalitat.

En efecte, els articles 33, 41 i 48 de la modificació de la llei qualificada de la justícia no respecten l’article 90 de la Constitució, que estableix, sense embuts, que els batlles i jutges seran nomenats per a un mandat de sis anys.

La llei que considerem inconstitucional pretén nomenar batlles i jutges substituts i de reforç per a períodes més curts.

L’argument del Govern de DA és que vol assegurar el principi del dret a la jurisdicció i aconseguir que la Batllia resolgui les causes en períodes més breus que els que actualment porten a una tramitació llarga. Pretenen que aquell dret a la jurisdicció i a obtenir una resolució fonamentada en un temps raonable hauria de prevaldre sobre el principi constitucional que obliga que existeixi sempre un jutge predeterminat per la llei, és a dir, més planerament, que ningú ha de poder decidir quin és el batlle o jutge que conegui d’un afer sinó que les causes judicials s’han d’atribuir per un torn rigorós.

I també pretén el Govern que no cal respectar –les lleis que ha fet aprovar no el respecten– l’article 90 de la Constitució, que estableix que un jutge o un batlle ha de tenir com a mínim un mandat de sis anys.

La llei permetrà al Consell Superior de la Justícia nomenar batlles i magistrats per a un any o per a divuit mesos.

Doncs no hi estem d’acord: el dret a la jurisdicció es pot i s’ha de reforçar sense violar la Constitució.