L’expressió llatina res publica significa, literalment, cosa pública, tot i que a l’antiga Roma també s’emprava per anomenar la propietat pública, l’Estat, la república (romana), així com la política en general, l’organització estatal i el govern.
Com a polític són totes aquestes qüestions les que m’ocupen, no pas canviar el model de Coprincipat parlamentari actual, en el qual els caps d’Estat regnen però no governen. Veient la tasca que ens espera per desenvolupar la jove Constitució, per millorar la gestió de l’Administració i dels serveis públics, per afinar el funcionament dels partits polítics, del sistema electoral o del marc fiscal, entre altres objectius polítics no menys importants, calculo que caldrà més d’una generació política per fer tota la feina abans de tornar a començar. Perquè en això consisteixen les veritables revolucions: a culminar-les i tornar-les a començar.
Per aquest motiu, plantejar un canvi de model d’Estat per la via de la consulta popular és com dir que el mestre et té mania per intentar justificar uns mals resultats escolars. Només amb els deures ben fets, les assignatures ben apreses i els exàmens impecablement contestats es pot demanar la revisió de la nota. No pas abans.
Canviar el model d’Estat no ens traurà de pobres, ni l’actual model ens deteriorarà la democràcia. Són les formes d’alguns demòcrates les que rebaixen la qualitat democràtica del nostre Coprincipat parlamentari en amagar-se sota les faldilles cardenalícies per intentar maquillar les seves pròpies conviccions enfront d’una majoria dels seus votants. Seria millor que tothom actués en consciència, seguint el dictat de les seves conviccions. Així el poble ho tindria més fàcil a l’hora d’elegir, sabent que qui s’enganya a ell mateix t’enganyarà a tu sense manies.
Centrem-nos, doncs, a millorar l’oferta sanitària pública, a assegurar pensions dignes a la gent gran, a protegir el medi ambient, a millorar l’oferta turística, a completar l’obertura econòmica, a combatre l’atur, a afinar la gestió de l’Administració pública, a ultimar les reformes del model fiscal i a fer que a la cosa pública imperi la sobrietat, perquè tant el Copríncep francès com l’episcopal ja estan bé com estan.
