Llegia al Diari d’Andorra de divendres 2 de gener que el cap de Govern havia defensat, en el seu darrer discurs de la legislatura com a màxim responsable de l’executiu, “… que la feina feta els darrers quatre anys ha establert les bases d’una recuperació que ja comença a donar fruits…”
Acudint al text del discurs m’adonava que Toni Martí afirmava que la seva política havia “… reforçat els sectors tradicionals…” de l’economia.
Tant de bo fos cert. Dissortadament no és així. Aquest darrer discurs oficial de la legislatura ha estat, al capdavall, el discurs d’un candidat a les properes eleccions generals. Un candidat que, tal com ja va fer el 2011, fa mans i mànigues per dissimular la crua realitat.
Una realitat dramàtica que les xifres –de l’estadística pública– dibuixen clarament. Tan clarament que esdevenen un contundent desmentiment del discurs de final d’any de Toni Martí.
Pretén el candidat que “… portem dos anys d’augments de les importacions de mercaderies…” i que això seria un senyal evident de recuperació.
Dissortadament no és cert.
Les importacions, en valor, se situaven en 1.164.354.366,86 euros el 2011 i van passar a 1.102.681.013,62 euros el 2012. El 2013 es van situar en 1.128.046.896,21 euros, per arribar el setembre del 2014 a uns 1.168.000.000 d’euros. És a dir, que en quatre anys no han augmentat les importacions, sinó que tot just hem tornat a les xifres del 2011.
Però hem de constatar que aquest retorn a les xifres de fa quatre anys només s’ha aconseguit, bàsicament, per la importació de vehicles dinamitzada pel programa Engega: 13.000.000 d’euros el 2013 i 13.000.000 d’euros el 2014.
En contraposició amb aquest positiu augment segueixen caient les importacions de productes bàsics d’alimentació com són carn, peix, llet i productes làctics, fruites i verdures.
Uns productes que són indicadors del consum real, especialment l’intern, el de les famílies del país.
Contràriament al que també afirmava Toni Martí el 31 de desembre, els sectors tradicionals –comerç, hostaleria i construcció– no s’han pas reforçat, sinó que surten molt malmesos d’aquesta legislatura.
La construcció ha passat de 3.854 persones empleades l’any 2011 a 2.697 assalariats el setembre del 2014. L’hostaleria, que tenia 4.768 assalariats declarats el 2011, n’havia perdut un 5% el setembre del 2014, situant-se en 4.515 empleats. I el comerç, per la seva banda, ha caigut de 9.381 empleats el 2011 a 8.616 el setembre del 2014.
Els únics sectors que han estat “reforçats”, per emprar el qualificatiu de Toni Martí, han estat el sector financer i l’administració pública.
El sector financer ha passat de 1.679 assalariats el 2011 a 1.813 el setembre del 2014. L’administració pública ha augmentat els seus efectius de 4.336 el 2011 a 4.409 el setembre del 2014.
I, amb l’única excepció del sector financer, la massa salarial mitjana ha caigut en tots els sectors. La construcció ha passat així de 7.698.504,09 euros el 2011 a 5.017.942,97 euros el setembre del 2014. I el comerç ha caigut dels 16.170.077 euros de massa salarial mitjana el 2011 als 14.496.030,32 euros el setembre del 2014. L’hostaleria també ha caigut clarament: 7.214.940,81 euros el 2011 i 6.715.222,14 euros el setembre del 2014.
Dues conclusions s’imposen. La primera és que en els quatre anys de Govern de Toni Martí s’ha perdut gairebé un 10% d’assalariats inscrits a la CASS i ha caigut un 10% la massa salarial.
I la segona conclusió és que hi ha una pujada gairebé imperceptible del nombre d’assalariats per l’activitat del sector financer, la qual també ajuda –pels seus augments salarials– a contenir la caiguda del salari mitjà, que seria molt més forta sense aquest efecte compensador.
Aquestes són les xifres que desmenteixen Toni Martí. Unes xifres oficials que surten de les estadístiques públiques –no ens les hem pas inventades– que deixen ben clar que Toni Martí ha volgut enganyar una altra vegada la ciutadania.
Hi ha una evident fractura al país. Amb el Govern de Toni Martí i DA, Andorra s’ha anat convertint en una juxtaposició de castes, de corporacions i de generacions a les quals ningú no explica que tindran, els agradi o no, el mateix destí col·lectiu.
A qui ningú no explica tampoc el formidable futur que podem tenir junts, si ens donem un projecte col·lectiu. Cal valor per pensar en l’interès del país i no en la pròpia tranquil·litat.
Els quatre anys de Govern de Toni Martí no han servit pas per buscar el camí del futur. El seu horitzó ha estat de curt termini, limitat, com sempre, a les properes eleccions.
Davant aquesta desorientació, els progressistes portarem al debat públic de les properes setmanes una proposta per traçar el camí democràtic que ens porti a la cohesió social i a la seguretat. El camí per progressar individualment i tirar endavant col·lectivament.
