En aquestes eleccions SDP proposa situar el comerç, els serveis, la indústria i el turisme al centre de l’acció pública, donant suport als emprenedors, als petits i mitjans empresaris i als treballadors autònoms. Per exposar algunes de les nostres propostes voldria partir de la meva experiència personal.

Sóc la candidata número 4 en la llista nacional d’SDP, treballo en el sector immobiliari. Regento la meva pròpia empresa a Encamp.
Quan vaig iniciar la meva activitat recordo que va ser molt complicat trobar un local en aquesta parròquia. Aleshores estaven tots ocupats perquè hi havia molta demanda. No vaig defallir, perquè tenia la idea que volia posar en pràctica.

Encamp estava viu. Era una parròquia amb els locals llogats, amb comerços que generaven llocs de treball, amb gent amb idees que volia fer-les realitat.

Ara, l’any 2015, a Encamp, la cartera de locals en lloguer cada dia és més gran. Parlant clar, els comerços tanquen, hi ha una gran pèrdua de llocs de treball. La parròquia cada dia s’apaga més.

L’any 2005, quan un client em telefonava demanant un local de lloguer a Andorra o Escaldes-Engordany, la recerca era molt feixuga. Tot i que els preus eren astronòmics no hi havia manera de poder trobar cap local. Si algú m’hagués dit que el 2015 en trobaria tants com volgués, li hauria rigut la gràcia.

Molts comerços que estaven radicats a la parròquia van decidir baixar a la capital pensant que així el seu volum de negoci seria millor, i ha estat tot el contrari. S’han vist forçats a tancar.

Per això és tan important establir incentius fiscals per als emprenedors locals, amb excepcions graduals de l’impost que gravi l’activitat econòmica. És el que defensem a SDP.

Una altra de les qüestions que més preocupen avui dia a les empreses del país és l’augment de l’intrusisme.
El departament de govern que ha de lluitar contra l’intrusisme està aturat. S’ha d’aportar tantes proves i documentació que més que una eina sembla un impediment.Nosaltres volem que l’administració sigui amiga i actuï com un soci col·laborant amb les empreses.

Per això proposem garantir que els tràmits de creació de societats i comerços per obrir nous negocis siguin ràpids. Massa sovint els emprenedors es troben que quan lloguen un local i van a donar-se d’alta al Govern tenen el gran problema que l’antic negoci no ha estat donat de baixa, i han d’esperar que es tramiti. Així, l’Estat, en comptes de ser una ajuda, es converteix en una complicació.

S’han de simplificar els reglaments del comerç i indústria, que han quedat obsolets i estan molt lluny de la nostra realitat.

Moltes petites empreses no poden contractar empleats per falta de recursos. Les reduccions fiscals per la contractació de joves, aturats i persones de més de 50 anys serien una bona manera de fomentar la contractació i ajudar el nostre mercat intern, que tant ho necessita.

També estem convençuts que el consum intern augmentaria si es revisessin les cotitzacions dels autònoms a la Caixa Andorrana de Seguretat Social perquè paguessin segons el seu nivell d’ingressos reals. Una mesura de justícia.

D’altra banda, hem constatat que hi ha empreses que fan feines o subministraments per al Govern, no només empreses dedicades a la construcció, sinó altres com pastisseries, impremtes, etc., que reben el pagament d’aquests encàrrecs molt tard en moltes ocasions i han de telefonar diverses vegades i passar per diferents departaments per poder cobrar les factures. Agilitzar els pagaments perquè s’efectuïn a trenta dies com a màxim és la proposta d’SDP.

Es pot discutir si la nòria i el Cirque du Soleil han estat realment bons per al motor de l’economia andorrana. Estic convençuda que els que tenim radicat el nostre negoci en una parròquia alta no en rebem cap benefici.

No només s’ha de pensar en la capital, s’ha de pensar en les set parròquies, i s’han de fer inversions que ens beneficiïn a tots. Amb responsabilitat i també amb solidaritat.