Imagineu que us demanen conduir un vehicle sense saber si la mecànica està en bon estat i desconeixent si la carretera és transitable. Tot això amb els ulls embenats. Aquest és el complicat exercici que es demana a les ciutadanes i els ciutadans que s’interessen per l’estat del país i que volen treballar pel seu futur.
La falta de transparència en el funcionament de l’administració, la mancança de dades oficials i els minsos mecanismes de control existents fan que estiguem abocats a un exercici digne d’un acròbata de circ o d’un especialista de cinema.
Parlem clar, la transparència és un element imprescindible de bona governança en el segle XXI. Una transparència que avui dia brilla per la seva absència en el govern i en l’administració. No tenim ni les dades mínimes ni els òrgans necessaris per controlar-ne el funcionament.
Sense aquests elements bàsics no ens podem estranyar del progressiu allunyament que una part dels ciutadans senten vers la cosa pública. L’opacitat no inspira la confiança i dóna peu a tot tipus d’especulacions. Malgrat haver aprovat durant la legislatura una llei que regula l’estadística pública, no s’ha desplegat com estava previst i moltes de les dades necessàries per poder copsar l’estat del nostre país segueixen segrestades.
Els ciutadans en general no podem accedir ni podem contrastar indicadors estadístics bàsics, fet que provoca desconfiança i recel davant dels anuncis, a cop de bombardeig estadístic, per part de membres del govern en funcions i alhora candidats. És per això que nosaltres proposem un canvi radical de plantejament amb la nostra proposta de Govern obert: fer públiques totes les dades de què disposa l’administració i les institucions, de manera transparent a fi que tothom en pugui disposar en igualtat de condicions.
Però la transparència va més enllà de les simples dades estadístiques. L’administració i el govern han de ser transparents i clars en la presa de decisions i en el seu funcionament. Per recuperar la confiança dels ciutadans hem de demostrar que no hi ha res a amagar i per això proposem també que es publiquin totes les decisions en adjudicacions públiques amb els seus corresponents informes.
A la vegada demanem que es limitin el nombre d’adjudicacions directes en nombre i en quantitat, a un mínim necessari, i que quan se sobrepassi aquest límit, s’hagi de buscar l’acord de la majoria del Consell General de manera pública i transparent. Finalment, hem d’incorporar mecanismes de control ciutadà i de seguiment del funcionament de les institucions que facilitin la difusió de la informació i limitin comportaments partidistes o impropis.
En aquest sentit proposem que les minories representades al Consell General o en els consells de comú estiguin representades en els consells d’administració de totes les societats públiques, parapúbliques i participades. D’altra banda també advoquem per la creació d’un òrgan de control de qualitat de l’Administració amb participació dels ciutadans que vetllarà sobre la qualitat i la rigorositat dels processos i dels tràmits administratius, perquè tothom estigui tractat en igualtat de condicions, amb la màxima eficiència.
Sabem que estem davant d’un repte major que representa un canvi important en el funcionament que han tingut les insti- tucions fins ara. Però tenim la voluntat i els mitjans per fer- ho, no podem deixar passar més temps, no podem deixar que creixi la fractura entre els ciutadans i la política.
Hem de retornar les institucions als ciutadans, treure la bena al voltant del ulls del conductor, tenir l’estat del vehicle perfectament documentat, i saber com es troba la ruta que ens ha de portar cap a una Andorra millor, l’Andorra que tots volem.
