El reguitzell d’iniciatives jurídiques que s’augura per part dels socis majoritaris de Banca Privada d’Andorra (BPA), que principalment són els germans Cierco, ja ha començat. L’advocat que representa aquests accionistes, Jaume Bartumeu, va presentar ahir la primera d’aquestes accions contra la intervenció de l’entitat.
Es tracta d’una demanda contra les mesures cautelars de l’INAF davant la secció administrativa del Tribunal de Batlles en representació dels membres cessats provisionalment del consell d’administració del banc, ara fa tot just un mes.
La demanda sol·licita, per una banda, la impugnació del nomenament de dues interventores, mesura notificada el 10 de març per l’INAF. I per una altra, es pretén també la impugnació del cessament del consell d’administració i del nomenament de tres administradors provisionals, mesura que va adoptar l’11 de març i va notificar l’endemà l’organisme supervisor. La demanda serveix també per reclamar a l’INAF, la UIF i el Govern tota la documentació relacionada amb l’expedient des del 2012. “Volem saber la veritat”, va manifestar Bartumeu. Finalment, s’introdueix també el principi d’una reclamació econòmica administrativa, que no ha estat quantificada de moment.
La demanda s’ha interposat en nom dels membres del consell d’administració cessats, els germans Higini i Ramon Cierco, Joan Pau Miquel, Ricard Climent i Frederic Borràs, exceptuant el conseller Bonaventura Riberaygua, que representava els accionistes minoritaris.
Bartumeu va indicar que la intervenció ha estat “molt perjudicial per a l’entitat i, en conseqüència, per al conjunt del personal del grup BPA”. Així mateix, l’advocat considera que hi va haver una “sobreactuació institucional davant d’uns casos ja judicialitzats”, fet que ha portat a “un problema financer de gran abast”. “D’uns casos que ja estaven sota investigació judicial hem passat a una crisi bancària amb alarma social”, va afirmar.
Segons va explicar Bartumeu durant la presentació del contingut de la demanda, BPA ha complert amb la regulació andorrana en tot moment, com queda reflectit en els informes anuals dels estats financers fets pels auditors externs, i també amb la Llei de prevenció de blanqueig de capitals.
De la mateixa manera, l’entitat ha estat disposada sempre, segons va dir, a introduir qualsevol millora en aquest àmbit que li hagués estat suggerida o recomanada pels auditors, l’INAF i la Uifand. Les empreses que han portat a terme les auditories del banc han estat contractades sempre entre les quatre grans firmes internacionals: Deloitte entre el 2003 i el 2007, i des del 2013 fins a l’actualitat, i KPMG entre el 2008 i 2012. Bartumeu va recalcar que aquestes empreses són les mateixes que treballen amb la resta de bancs del país i, per tant, les auditories són considerades correctes.
L’advocat va recordar que fins a la data de la intervenció, l’11 de març, el banc complia amb escreix els nivells de solvència i liquiditat. En concret, el darrer ràtio de solvència estava al voltant del 18%, quan el mínim que exigeix la regulació és del 10%, mentre que el de liquiditat se situava al voltant del 60%, quan el mínim és del 40%. De tot plegat se’n dedueix, segons l’advocat, que “s’ha volgut deixar caure una entitat solvent, amb liquiditat i amb beneficis”. Bartumeu va explicar que la voluntat dels accionistes del banc ha estat des del moment de la intervenció “el manteniment dels llocs de treball i la preservació del patrimoni dels clients”.
Per aconseguir aquests dos objectius els socis majoritaris han proposat diverses alternatives com la fusió, la venda o el trossejament per línies de negoci. “Estem fermament convençuts que la liquidació de l’entitat no és una opció”, va reiterar Bartumeu. El lletrat va insistir també que, tot i els intents reiterats, “no ha estat possible” mantenir una comunicació fluida amb l’INAF, i igual ha passat amb el Govern. Segons Bartumeu, totes dues institucions han mantingut “incomprensiblement” en aquestes quatre setmanes “una actitud de menysteniment evident” envers les persones que encara avui són els legítims propietaris de BPA.
Els accionistes majoritaris no descarten altres accions judicials en el futur, en l’àmbit civil i també contra la llei que va aprovar el Consell General per resoldre aquesta crisi, ja que hi ha disposicions que podrien ser inconstitucionals. Pel que fa a possibles compradors de l’entitat intervinguda, Bartumeu va indicar que n’hi pot haver “dos o tres”, segons la informació que han rebut des de l’INAF.
