Els assessors legals del 82% de les accions de Banca Privada d’Andorra (BPA) van interposar ahir davant la secció administrativa de la Batllia una demanda en què impugnen la intervenció de l’entitat bancària per part de l’Institut Nacional de Finances (INAF) en representació de cinc –Higini i Ramon Cierco, Joan Pau Miquel, Frederic Borràs i Ricard Climent– dels sis membres del destituït consell d’administració.

I anuncien una futura reclamació econòmica a l’Estat pels perjudicis causats que malgrat que no està xifrada ara per ara, l’advocat Jaume Bartumeu va reconèixer que 600 milions d’euros (BPA més Banco Madrid) “és un punt de partida que haurà de servir a tot­hom”. En el marc de la impugnació i, per tant, del fet que es deixi sense efecte la intervenció, la propietat del banc demana tota la documentació, des del 2012, en què l’administració hagués pogut fonamentar la decisió d’assumir el control del banc.

En una compareixença davant els mitjans de comunicació per anunciar les primeres accions legals endegades pels accionistes majoritaris del banc i valorar la situació en què es troba el cas BPA, Bartumeu va assegurar en nom dels seus representats que “estem convençuts que la intervenció ha estat molt perjudicial per a l’entitat i, en conseqüència, per al conjunt del personal del Grup BPA. I també és evident que s’ha malmès la confiança dels clients”. L’advocat de la propietat va ser molt contundent amb l’actuació de l’administració i, sobretot, del Govern. Cert que “la nota del FinCEN suposa una patacada molt seriosa a l’operativa de qualsevol banc”. Però, a parer seu, l’anunci de la intervenció del cap de l’executiu en funcions, Toni Martí, “posa més llenya al foc i no hi ajuda”. Per la qual cosa, la “sobreactuació de les autoritats andor­ranes pot acabar costant una fortuna al país”, amb relació a la reclamació econòmica vinent.

La motivació
La demanda presentada ahir, un mes després de la intervenció formal del banc, s’articula a l’entorn de dues impugnacions: la mesura adoptada per l’INAF i notificada el 10 de març de nomenament de dues interventores, i la decisió posterior en què se cessa provisionalment el consell d’administració i es nomenen tres administradors mancomunats. La petició de deixar sense efecte les mesures, amb la qual cosa s’hauria de restituir la situació del banc al dia abans de la intervenció, es fonamenta en l’incompliment d’un article relativament nou del codi de l’administració. Aquell que garanteix a qualsevol persona subjecta a un expedient sancionador que té dret a saber quins fets se li imputen, a conèixer tots els documents que consten en l’expedient, a formular al·legacions abans no se li imposin les sancions proposades o el dret a obtenir una resolució motivada.

Justament, un dels objectius que persegueix la demanda és obtenir tots els documents que hi ha en l’expedient sancionador i en què, suposadament, s’hauria de fonamentar la intervenció. “Volem saber la veritat de tot plegat”, va afirmar el lletrat de la família Cierco, que va recordar que els tres casos coneguts que citava el FinCEN ja estaven judicialitzats feia temps. I que tot i que, per exemple, en el cas d’uns clients veneçolans hi havia dues resolucions judicials avalant el desbloqueig dels diners perquè no hi havia prou elements per considerar-los d’origen criminal, “es va continuar persistint a voler trobar altres camins”. Per això, no es demana una relació de documents concreta. Però “si ens remuntem a mesos enrere hi haurà molt a dir. S’ha de mirar des del 2012 –quan es van iniciar les investigacions dels casos Emperador, Clotilde i Petroli– fins ara”.

D’auditories i solvència
En la seva compareixença, Bartumeu va fer un repàs a les comunicacions fetes pels accionistes majoritaris des de l’esclat de la crisi. L’advocat va lamentar que la direcció de l’INAF hagi refusat tenir un contacte fluït al·legant, l’INAF, que “el sector, l’ABA, els bancs no volien seure amb nosaltres”. Dels bancs, de l’ABA, Bartumeu també en va parlar arran d’unes apreciacions del president de torn de l’associació bancària, Xavier Cornella, al diari americà The New York Times. L’advocat va considerar que qualsevol manifestació del sector s’ha “de marcar per una gran prudència i un gran respecte per la presumpció d’innocència”. Per això va titllar les declaracions de Cornella en què deia que BPA era el banc andorrà que ha tingut un grau de tolerància al risc més elevat de “representar una temeritat” i ser “una greu irresponsabilitat”.

Pel lletrat de la família Cierco, també cal tenir molt en compte totes les auditories i certificacions que han anat avalant les pràctiques i les operatives dutes a terme pel banc intervingut. Jaume Bartumeu va explicar que les consultores Deloitte i KPMG han estat les responsables de les auditories des del 2003 fins ara. I que les mateixes firmes solen auditar els comptes d’altres entitats andorranes. “Si les auditories són bones per als uns, també són bones per als altres”, va assegurar. I encara va anar més enllà quan va afirmar, en relació amb la catalogació de banc bo i banc dolent que s’haurà de fer a través del treball d’una altra consultora (PwC en aquest cas), que “el que era bo per a tot el sector ara és dolent per a BPA. Ni ho admetem ni ho entenem”. Preguntat sobre el fet que l’avui directora general de l’INAF, Maria Cosan, va participar en l’elaboració de les auditories de BPA com a responsable que va ser de KPMG sense trobar cap element estrany que sí que veuria, Bartumeu va afirmar que “no és que se’m faci estrany. Se’m fa molt estrany. Però qui també ha decidit la intervenció és tot el consell d’administració de l’INAF. Des del president fins a tots els vocals”, va recordar, alhora que va insistir que per aquest motiu “necessitem conèixer tota la veritat”.

El representant legal de la majoria dels accionistes de BPA va recordar els altíssims nivells de liquiditat i solvència de l’entitat. I la bona evolució dels resultats que estava experimentant l’entitat. Per tot plegat, va deixar clar, “la liquidació no és una opció”. Bartumeu va reiterar que la propietat defensa tant els llocs de treball com els dipòsits dineraris dels clients, i va explicar que ha demanat als administradors del banc saber quines accions han dut a terme a Espanya en la defensa dels interessos de Banco Madrid, sense haver obtingut per ara cap resposta. Sobre la filial espanyola de BPA, Bartumeu va explicar que “els legítims propietaris” del banc volen ser consultats ara que el Banc d’Espanya ha deixat en mans de l’administrador andorrà l’elecció d’un nou consell rector de l’entitat espanyola. El lletrat, que va explicar que l’INAF els havia informat de l’interès “de dos o tres” bancs per BPA, va insistir en la “sobreactuació” institucional. “D’uns casos que ja eren sota investigació judicial hem passat a una crisi bancària amb alarma social.”

AVÍS SOBRE UNA LLEI “INCONSTITUCIONAL”

És probable que en tota la tramitació legal del cas BPA, més enllà de la via administrativa o civil, s’acabi emprant la via penal. Però el que és segur és que una ramificació de l’afer, concretament la denominada llei BPA que estableix les mesures per reestructurar o resoldre l’entitat bancària, pot acabar davant el Tribunal Constitucional. L’advocat dels accionistes majoritaris, Jaume Bartumeu, va afirmar que una vegada estudiat el text, “és una llei que en el moment que se’n vulguin aplicar algunes de les seves disposicions ens sembla inconstitucional” i caldrà accionar en contra seva.