Responsable i respectuosament vaig manifestar la nostra discrepància amb la manipulació de la història que practica el govern de DA. Així ho recollia l’edició del dimecres 8 de juliol d’El Periòdic d’Andorra.
He de dir que he manllevat la referència a la manipulació de la història d’una excel·lent tribuna publicada per la geògrafa Maria Jesús Lluelles en l’edició del Diari d’Andorra del dimarts 23 de juny del 2015. Una opinió autoritzada que considero molt entenedora per adonar-se dels mecanismes emprats per la propaganda del govern de DA.
El desgavell en la distribució dels euros andorrans, la forta rebaixa en la qualificació financera del país, primer, i de tres entitats bancàries andorranes, la setmana següent, i la inscripció d’Andorra en una llista fosca de països que la Unió Europea considera no cooperadors i practicants de la competència fiscal deslleial, són tres greus exemples de la mala gestió del govern dels pitjors.
El balanç dels primers cent dies del segon govern d’Antoni Martí no és gens positiu. Cap nova gran inversió, cap nou gran projecte. Molt soroll, molt embolic, molta confusió, molt desconcert.
Falses il·lusions que generen frustració, però resultat positiu concret, cap. Avenç concret, cap. I molts enganys.
Les andorranes i els andorrans es mereixen que se’ls digui la veritat, que no se’ls proposin instruments condemnats al fracàs ni lleis de corre cuita. Es mereixen que se’ls ofereixin opcions clares.
El Sr. Antoni Martí, contestava el dimecres les nostres crítiques polítiques amb atacs personals. M’acusa, ho recollia l’edició del dijous d’El Periòdic, d’actuar «amb mala fe». El Sr. Antoni Martí no hi pot fer més: no suporta que ningú li porti la contrària. I com que no sap argumentar només li queda agredir verbalment. Ja vam veure de quina inadmissible forma va insultar el nostre portaveu parlamentari, el company Víctor Naudi, el passat mes de maig al Consell General.
Però per molt que li sàpiga greu a Antoni Martí la gent progressista, la gent d’SDP, estem aquí, en el debat polític andorrà, per parlar de la seva responsabilitat de govern, del seu magre balanç i de la seva estratègia, que nosaltres considerem equivocada.
En tres mesos ja han perdut els papers dues vegades, responent als nostres plantejaments, responsables, seriosos i també respectuosos, amb agres atacs personals.
Andorra és un gran país, un país únic. Però no és uniforme. És únic i múltiple, divers. Sempre ho ha estat. Antoni Martí i el seu govern voldrien fer d’Andorra un monòlit, una mena d’estàtua crispada, paralitzada, escanyaulida.
Ni el Sr. Martí ni DA no tenen el monopoli de l’andorranitat.
L’Andorra que nosaltres volem construir, l’horitzó vers el qual ens adrecem, representa el reforçament democràtic i social de la Constitució, la nostra, la de tots, perquè és la casa comuna de totes les andorranes i tots els andorrans. La Constitució que Antoni Martí no va voler votar. La Constitució contra la qual va fer campanya.
La Constitució que sí que ha emprat per prometre o jurar el càrrec de cap de Govern.
Front a tanta intolerància defensem el pluralisme i la protecció dels desafavorits. Atacant els problemes a la rel i protegint el viure en comunitat, amb respecte i en democràcia.
I no ens faran callar. Ni ens aixecaran la camisa.
Cada dia són més les ciutadanes i ciutadans que volen un govern que cerqui solucions, que obtingui resultats, amb més acció positiva i menys gesticulació.
Andorra necessita tenir un govern amb les idees clares, sòlid i en el que es pugui confiar.
