Ha començat un nou curs escolar a Andorra. Per molts estudiants és un retorn, per altres és la primera vegada que s’asseuran als bancs de l’escola. Són 11.000 alumnes que han tornat a les aules aquest inici de curs. Aproximadament un 15% de la població.

Vull fer una salutació respectuosa als ensenyants, als quals els correspon la responsabilitat de formar els ciutadans del demà. Són ells que han de transmetre el missatge inscrit en la Constitució, en la història i en les tradicions d’Andorra. Un missatge constituït de valors de la llibertat, la democràcia i la tolerància.

Uns valors que avui convé conrear més que mai per garantir una convivència pacífica entre persones i pobles arreu del món.

L’escola representa un moment molt important en el decurs de la formació dels nostres joves: una preciosa ocasió de trobada i d’amistat a més d’un lloc d’estudi, de reflexió i d’aprenentatge de la capacitat de mantenir-se sempre oberts a noves sensibilitats i exigències, que requereixen els ràpids i profunds canvis de la nostra societat.

L’escola és un pilar fonamental de la societat, un pilar que garanteix un bon nivell d’instrucció per tots a partir de la maternal fins a l’ensenyament secundari postobligatori.

Convé acostar l’escola a la societat. Es tracta d’acostar-se a les sol·licituds que arriben als sistemes educatius presents a Andorra des de l’anomenada “diversitat”. Tots tenim el dret a defensar la nostra “diversitat” i no ens haurien de satisfer de currículums formatius ni de formes d’avaluació estandarditzats.

En conseqüència convé que l’escola encari amb voluntat positiva les qüestions derivades dels destorbs específics de l’aprenentatge i, més en general, de les necessitats educatives especials, com són les que es deriven de la integració a l’escola, al projecte educatiu.

Socialdemocràcia i Progrés defensa un model educatiu inclusiu, que faci efectiu per a tots els infants, joves i adults els drets a l’educació, a la participació i a la igualtat d’oportunitats. Un model educatiu que presti especial atenció als que pateixen qualsevol tipus de discriminació o vien en situació de vulnerabilitat.

Estic convençut que l’ensenyament hauria de ser sempre més personalitzat i amb la capacitat de prendre en consideració les necessitats de cadascun dels estudiants. Les persones amb discapacitat, en particular, tenen el dret a una educació que asseguri un bon desenvolupament de les seves potencialitats individuals, afavorint la conducció d’una vida plena, satisfactòria i perfectament integrada amb la del conjunt dels alumnes.

La diversitat no és un problema sinó una riquesa i els ensenyats, als quals el Govern no hauria de regatejar noves contractacions, no haurien de tenir només el comès de gestionar els estudiants individualment, sinó de participar en la programació didàctica del conjunt de la classe, aconseguint-se així la plena inclusió, afavorint la relació entre tots els alumnes sense excloure’n cap ni un.

Volem mantenir una educació de qualitat i per això convé donar seguretat jurídica a les condicions estatutàries del personal d’educació mitjançant una llei específica del cos.

En un marc de plurilingüisme, en una societat com la nostra en la qual les llengües emprades són més de dues, les capacitats de coneixement creixen millor. En un ambient plurilingüe es desenvoluparan nous punts de vista sobre la realitat. Realitat que no és mai una sola, sobretot en una societat com l’andorrana que és molt diversa.

En conseqüència l’escola no pot romandre estàtica, aturada. S’espera dels estudiants, dels ensenyants i del conjunt del personal educatiu una contribució, crítica quan calgui, amb la finalitat que aquest pilar fonamental de la societat pugui continuar avançant i refermant el seu paper.

Bon curs a tothom!