La funció bàsica de la política és la solució dels conflictes i la gestió del bé comú. Aquesta funció esdevé la principal orientació, per no dir la primera i gairebé l’única, en l’àmbit de la política comunal. Amb aquest convenciment, l’assemblea general d’SDP va aprovar, el mes de maig passat, una línia d’actuació política per treballar en la conformació d’unes plataformes per al redreçament comunal que puguin participar en les properes eleccions comunals del mes de desembre.
El nostre plantejament s’adreça a buscar un ampli acord ciutadà als pobles, a les parròquies, per treballar pel bé comú.
Les eleccions comunals no són, no haurien de ser, el lloc de confrontació de les diferents propostes democràtiques de govern del nostre país.
Aquella confrontació s’haurà de plantejar i resoldre en les properes eleccions generals, que el calendari institucional –si el cap de Govern, Antoni Martí, no ho decideix altrament– situa al mes de febrer del 2019.
Ara, el proper mes de novembre, hauríem de presentar a les ciutadanes i ciutadans una proposta de redreçament comunal sense obsessions partidistes ni dogmes sectaris.
Les dones i els homes, ciutadans i ciutadanes, que ens hem reunit a Socialdemocràcia i Progrés d’Andorra (SDP) no som dogmàtics ni sectaris. No condemnem cap conciutadana o conciutadà de la nostra parròquia pel fet –ben democràtic, val a dir-ho– que en l’àmbit de la política nacional tingui una visió, una opinió, una posició diferent de les que nosaltres tenim i expressem públicament.
A SDP volem treballar en comú, volem fer treball en comú a partir d’uns mínims acords de redreçament comunal. Uns acords bàsics i estic convençut que prou transversals per poder reunir una àmplia plataforma ciutadana.
Als comuns no podem continuar estirant més el braç que la màniga.
No es tracta només de gastar menys sinó de gastar millor. Mirant bé on s’esmerça el diner públic. El pressupost comunal ha de vetllar per mantenir una inversió en polítiques socials que asseguri el principi d’igualtat d’oportunitats i ajudi els que més ho necessiten.
Però el pressupost comunal no pot ser una gran caixa de galetes per mantenir el clientelisme electoral de DA.
El pressupost comunal ha d’ajudar la promoció comercial arreu de la parròquia.
Però no pot ser l’eina mitjançant la qual un cònsol afavoreixi carrers o places i en menystingui altres.
Els comuns han de treballar per solucionar, amb diàleg i voluntat de concertació, el conflicte administratiu de la delimitació de competències amb el Govern.
Els comuns han de ser l’administració més propera al ciutadà. Però ha de quedar ben assentat que la política nacional general pertany al Govern i no hi ha d’haver duplicitat de funcions entre administracions.
Andorra, 464 quilòmetres quadrats i 70.000 habitants, no es pot permetre una administració multiplicada per set.
Per això plantegem, proposem, i ens oferim a participar-hi, unes plataformes de redreçament comunal que puguin expressar, des de la pluralitat i el respecte de les opcions nacionals de cadascú, els interessos de les ciutadanes i els ciutadans en l’àmbit territorial, del seu Comú.
No proposem ni volem coalició entre partits, sinó que defensem i plantegem un reagrupament de persones que, deixant de banda picabaralles i enfrontaments, vulguin fer treball comú pel seu Comú, per la seva parròquia. I que ho puguin fer sense renunciar a la seva posició en la política nacional.
A SDP defensem sempre l’acord abans de la confrontació.
Nosaltres combatem noblement l’adversari quan no hi estem d’acord però no renunciem pas a col·laborar-hi quan puguem trobar àmbits de coincidència. No som sectaris i no volem excloure ningú abans de començar a parlar.
Davant les properes eleccions comunals hem de fer un esforç per donar prioritat als problemes més importants que tenim als comuns: l’endeutament, l’encavalcament de competències i l’atenció a la ciutadania, als carrers i als barris, des d’una òptica d’igualtat. Sembla difícil però és viable. I també és necessari per al bé comú.
