El conseller de Socialdemocràcia i Progrés (SDP) al Comú d’Andorra la Vella, Josep Vila, fa un repàs de la gestió de la majoria en el darrer mandat així com del seu pas per la corporació durant els últims vuit anys. Remarca la tasca per rebaixar l’endeutament impulsada sent ell cònsol menor i lamenta que, un cop sanejades les finances, s’escanyi la inversió als barris així com la manca de previsió de l’equip de govern.

¿Com ha estat la gestió de la majoria aquest mandat?
Ha estat de continuïtat. Fa vuit anys ens vam trobar en plena crisi amb un endeutament molt important i el Comú va fer molt bona feina marcant unes directrius per anar reduint la despesa i l’endeutament, que vorejava els 66 milions d’euros. Cal recordar que el primer semestre d’aquest any es tancarà amb 43 milions. La feina que es va iniciar s’està mantenint. Això vol dir, però, que fa vuit anys que estem en una recessió important. Per això durant aquest últim mandat he reivindicat que havíem d’haver passat a pressupostos reals. Perquè ara s’aproven pressupostos ficticis, que al llarg de l’any es van modificant amb crèdits extraordinaris. Això vol dir que no t’estàs gastant els diners allà on vas dir que ho faries.

¿Les inversions que es fan són les necessàries?
Estem estrenyent tant el cinturó que no fem res durant quatre anys i després ens trobem que a sis mesos d’eleccions, en ple d’estiu, comencem a fer quatre obres perquè es vegi que hem fet alguna cosa durant el mandat i aixequem estratègicament tota la parròquia amb tot el que això comporta, quant a imatge per al visitant. Cal planificar una mica millor i ser rigorosos i seriosos amb el que diem que ens gastarem els diners.

¿No hi ha full de ruta?
El full de ruta el marca el pressupost, però si després el modifiquem hi ha improvisació. No es treballa prou seriosament amb la ciutadania i el diner públic. Per això des d’SDP defensem els pressupostos participatius i un projecte a llarg termini. A tall d’exemple, en l’últim consell de comú es va informar que es posaran flors al carrer Mitjavila a petició d’una ciutadana. Això està molt bé, però jo fa temps que dic que tenim molts carrers marginats. Llavors, ¿quina és la fórmula amb què cal demanar? Perquè, per exemple, a l’Associació de Veïns i Comerciants de Santa Coloma no els feien ni cas. Potser cal que tots els veïns facin aquestes demandes. S’ha fet bona feina en la gestió de les finances, però estem escanyant massa els barris.

Un dels projectes que s’han arrossegat tot el mandat ha estat la millora de l’avinguda Meritxell.
S’ha anat improvisant. Hem fet algunes obres a trossos, amb poca valentia i posant diners a pedaços. Creiem que això, a curt termini, no ens aporta res. Hi hem posat molts diners i potser no calia, però va en detriment d’altres llocs on es pot invertir. Aleshores queda molt maco maquillar els números i dir que hem estalviat 3 milions d’euros aquest any quan realment no se’ls pensaven gastar. No cal fer un pressupost de 34 milions si em vull gastar 30 milions.

¿Hi ha inversions importants que no s’executaran?
Ho he d’analitzar. Però el que és clar és que estalviar 3 o 4 milions d’euros anuals arriba un moment que no s’ajusta a la realitat.

Encara en relació a l’avinguda Meritxell. ¿Què cal fer-hi?
És un punt que el Comú no pot tenir més temps com el té. El primer mandat que vam estar amb Rosa Ferrer vam considerar que calia esperar que finalitzessin les obres que hi havia a l’inici i al final de l’avinguda. Però en aquest últim mandat s’havia d’haver pres una decisió valenta. Nosaltres al programa proposàvem un sentit de circulació. Cal fer-hi una obra visual, però sempre consensuada amb els veïns i comerciants. Aquestes són les mancances que hi trobem. Perquè fins ara fan un pedaç, s’enfaden els comerciants. Fan un altre pedaç, s’enfaden els arquitectes. Això vol dir que no han parlat amb ningú. A Escaldes-Engordany han impulsat el seu projecte i a Andorra la Vella  fa quatre anys que ens estem mirant el melic.

¿S’està quedant enrere?
No podem badar perquè ja fa dies que anem enrere. Cal aplegar les parts implicades i començar a treballar fermament en un projecte amb cara i ulls.

Quant a Santa Coloma, ¿s’ha tingut prou en compte?
Fa vuit anys vam començar a fer les voravies, ara veiem l’església des de la carretera, hem fet algun aparcament. Hem millorat molt el nucli visual. No podem dir que no s’hagi fet res. Hem fet molt i ens n’hem de felicitar perquè també hi vaig participar quan tenia responsabilitats polítiques. La gent del carrer, però, el que volem és que l’administració ens doni el servei diari. Volem que el carrer estigui net, que hi hagi llum. Només cal fer una volta per la parròquia per veure que fa fàstic. Sí que hi ha una manca de civisme, però també és tasca de l’administració fer campanyes de conscienciació, buidar els cubells, netejar les voravies si un veí ho ha fet malament. Qualsevol altra parròquia la veiem més neta que Andorra la Vella. I això m’entristeix.

¿El Comú ha impulsat tard les obres que li pertoquen en tot el que afecta les aigües?
Evidentment arriba tard, perquè aquest és un problema de sempre. És una qüestió complexa però cal posar-s’hi. Hi ha solucions. Ara el Comú fa una inversió que només resoldrà part del problema però la important, que és la separativa d’aigües, no ens la fa. Continuem deixant el que és important. Això puja molts diners. Els comuns anaven fent la feina però el 2008 va arribar la crisi i, com que no hi havia diners, es va deixar de fer inversió. Amb 43 milions d’euros d’endeutament cal tornar a fer inversions.

¿Durant aquest mandat han tingut problemes per accedir a la informació?
En aquest aspecte, el tarannà del Comú d’Andorra la Vella no és dels pitjors però tampoc ha estat del tot fluid. Sí que quan es demana informació se’ns sol donar, però no saps mai quina és la forma de procedir. Perquè cap informació que he demanat en un consell de comú m’ha arribat mai. Crec que la forma més oficial de demanar documentació és al consell de comú, que és on ens devem els elegits pel poble. Hi ha hagut un millor tarannà però és de cara enfora.

En un inici van ser crítics amb la gestió del personal.
A l’inici del mandat vam ser crítics amb l’augment del 30% del salari dels consellers de la majoria, els de l’oposició no. També vèiem que les contrac­tacions no es feien del tot correctament. Hi ha un acord del Comú que indica que no es cobriran les jubilacions, que està vigent. Però no el complim. A més, hi ha casos de funcionaris que s’han renovat després dels 65 anys, i això és prendre una feina a algú que no en té.

¿Ha comportat algun canvi el relleu de Rosa Ferrer per part de Jordi Minguillón?
No hi ha hagut canvis importants. És cert que amb Rosa Ferrer en un moment hi va haver tensió perquè hi havia hagut una ruptura. Però el tracte sempre ha estat cordial. Ferrer és una persona que a l’hora de treballar sempre ha intentat fer participar a tothom, tot i que quan li convé dóna la informació que li interessa. Jordi Minguillón ha fet una continuïtat, tot i que és l’últim any de mandat i tots els projectes ja estan encarrilats. La porta del cònsol sempre ha estat oberta, tant amb un com amb l’altre.

¿Com van les negociacions per a les eleccions comunals?
Estem treballant en les plataformes d’etiqueta blanca de progrés.

L’etiqueta blanca pot ser un escull amb el PS, que ja ha dit que vol sigles.
Estem parlant de l’embolcall abans del contingut. I el que és important és el contingut. Els que estem promovent la plataforma hem de saber explicar com la visualitzem. No volem fer una coalició de partits sinó una plataforma on es pugui unir gent que vingui d’altres formacions o gent independent. Creiem que estem en un moment en què, amb tots els moviments polítics i el desgast a tots els comuns, cal una fórmula per trobar gent, per exemple els que es mouen en l’àmbit associatiu, que està preocupada per la parròquia i que mai participaria en un partit polític. Per això cal crear una plataforma en què tothom assisteixi com a independent i que no sigui dominada per cap partit. D’aquí ja en sortirà el programa i els noms.

¿Com s’està rebent?
Hi ha partits, com el PS, que han fixat unes línies vermelles. Però això és papereria. Tots els pactes són complicats, i com més línies vermelles més ho són. Això no vol dir que no s’acabi arribant a bon port. Ara estem en una fase embrionària. Amb la gent del moviment associatiu hi ha persones que tenen ganes de participar i d’altres que estan a l’espera.

Han sortit alguns noms per encapçalar-la. ¿Estem lluny?
No sé d’on han sortit. Parlem amb molta gent, perquè ara estem promocionant la plataforma, però els noms els dirà la plataforma.

¿Quina diferència podria portar aquesta plataforma davant una llista de Cd’I i DA?
La manera de fer. Retornar l’administració al ciutadà. Cal involucrar la gent.

Ha dit que no es tornarà a presentar. ¿Com ha estat el pas pel Comú?
He fet vuit anys. Crec que he fet la meva aportació des de primera línia. Fa molts anys que faig política i mai havia tingut la necessitat d’estar en primera línia. Continuaré fent política però faré un pas enrere, al lloc on he estat sempre. Ha estat un honor haver estat cònsol menor i haver fet aportacions i millores a la parròquia. El balanç és positiu tot i que vam entrar en un moment complicat, en plena crisi. El que sí que s’ha oblidat en aquest mandat és reivindicar la capitalitat. Hi hem renunciat i hem traspassat la capital a Escaldes. I el pitjor és que el consolat d’Andorra la Vella ho ha permès.

“Amb l’heliport, per al Comú és molt complicat defensar una cosa en un lloc i una altra en un altre”

Veïns de la Comella han traslladat al Comú el rebuig de l’heliport. ¿Quina és la seva postura?
No tenim gaire informació. Ens agradaria tenir la informació que té el Comú del ministeri sobre el projecte. D’entrada, he de dir que quan el Govern va apostar pel roc del Patapou, els veïns, abanderats pel Comú d’Andorra la Vella i encapçalats per la seva cònsol, van omplir la parròquia de banderes. Hem de veure quina actitud adoptarà el Comú envers un altre punt de la parròquia en què també hi ha una zona residencial. Perquè per mi es mereixen el mateix respecte uns veïns que uns altres. I després cal veure la informació de per què en un lloc sí i en l’altre no, que no he vist.

Per ara, desconeix quina serà l’actuació de la majoria.
Hem sentit només algun membre de la majoria en declaracions en mitjans de comunicació. Però si el Comú d’Andorra la Vella ja ha posat a disposició del Govern un terreny en aquesta zona no veig com ara se’n pot retractar i demanar que no es posi allà.

¿S’havia d’haver consultat abans la població?
S’ha d’estudiar. El que és clar és que per l’administració és molt complicat en un lloc defensar uns veïns i justificar que si per allà passen helicòpters en pot caure algun i en un altre lloc els mateixos arguments no valen. Cal ser molt just quan fas política per a la població. Jo vull ser molt prudent i respectuós, perquè qui té una casa en un lloc, és casa seva. Vull veure com es justifica tot plegat des de la majoria.