El passat 21 de setembre en motiu del Dia Internacional de la Democràcia, es va celebrar al vestíbul del Consell General la conferència titulada ‘La gent gran i la seva participació en democràcia’. En aquesta conferència van debatre diferents persones que formen part del col·lectiu de la gent gran i van repassar, en funció de les seves experiències com veuen la seva participació en la vida política.

Tots van coincidir d’una manera o d’altra en diferents aspectes: la gran desafecció política existent, la poca gent gran que participa de la vida pública, el poc interès dels problemes de la gent gran.

Els ponents van considerar i argumentar que poden col·laborar i participar en la vida pública, es consideren un potencial humà desaprofitat, les seves experiències representaven el que avui anomenen ‘hownkow’. Terme anglès que el diccionari defineix com el saber fer o com fer, es a dir el conjunt de coneixements, producte de la informació, l’experiència i l’aprenentatge.

També van reclamar, entre d’altres, formar part de les llistes electorals en llocs elegibles per poder defensar de forma més directa les seves necessitats i les peculiaritats que té el seu col·lectiu i que denunciaven trobar-se poc escoltats.

Comparteixo moltes de les reflexions que es van fer, com per exemple i potser la més important, la creació d’un ‘Consell dels Grans’ a on, de la mateixa manera que fan els joves, puguin debatre i proposar temes que afecten a les persones que arriben a la jubilació, com poden ser pensions, treball, dependència, etc.

Voldria centrar-me en el fet de la seva participació dintre del procés electoral. Que comparteixo totalment.

El partit polític del qual formo part, SDP (Socialdemocràcia i Progrés), també ho entén així, ja que a la candidatura territorial d’Ordino el número dos, el Joan Abella es troba ja jubilat i dedica el seu temps a defensar uns ideals progressistes.

Per la qual cosa, respectem l’ideari de que les persones jubilades poden aportar el seu coneixement i treball en la causa política, i en llocs elegibles. No existeix límit d’edat per ser Conseller o Consellera, tant General com de Comú.

A més, els membres d’SDP, en el nostre afany de participació dels diferents col·lectius, sempre ens hem reunit amb la Federació de la Gent Gran per escoltar i conèixer les seves inquietuds, i no només en període electoral, sinó quan s’han hagut de treballar lleis que els afecten directament com han estat la reforma de la Llei de la CASS o la Llei de serveis socials i sociosanitaris, transformant les seves aportacions en esmenes al text.

Les voluntats es demostren amb fets, i penso que ho fem.

Però la realitat també ens alliçona de que tot i intentar fer les coses bé, i donar resposta a moltes de les demandes de molts col·lectius, no aconseguim el suport necessari per poder fer realitat per una banda la seva participació, com tampoc poder incorporar les polítiques necessàries per ajudar a tenir una jubilació que sigui capaç d’adaptar-se a les diferents realitats que es presenten.

La gent gran forma part de la societat, i resulta difícil d’entendre la democràcia sense la participació plena de tots els membres que conformen la societat.

Ara vénen unes eleccions comunals, on la confecció de les llistes electorals no deixa de ser complicada, i vull fer una crida a que la gent gran hi participi, ens ho faci saber, ens digui que vol formar part d’una candidatura. La pluralitat demostra salut democràtica.

No hi ha receptes si no actituds per incorporar a la gent gran a la vida política.