Si començo dient que cal desenvolupar l’atenció primària i fer que esdevingui la porta d’entrada al sistema sanitàri per aconseguir la sostenibilitat del sistema de salut, molts em contestareu que ja ho he dit infinitat de vegades. I teniu tota la raó, ho he repetit constantment i no em cansaré de fer-ho. Durant els últims anys s’han fet infinitat d’informes, anàlisis, estudis que arriben a la mateixa conclusió, que les reformes que s’apliquin han d’anar orientades a reestructurar l’atenció primària.

L’informe sobre l’Avaluació de l’estructura i la prestació d’atenció primària al Principat d’Andorra (Agost 2014) ja ens identifica tres nivells al voltant de la figura del metge referent, estableix a més certes especialitats com a primer nivell assistencial i cal garantir la continuïtat assistencial amb mecanismes que promoguin la coordinació i la comunicació entre els diferents prestadors de salut.

Seguim apostant econòmicament en l’atenció hospitalària, cada vegada amb més recursos materials, humans, amb sous més alts d’alguns, provocant que la despesa augmenti de forma considerable inclús amb la duplicitat d’activitats. L’aposta se centra en conservar i augmentar la inversió a l’hospital en detriment de l’atenció primària. Aposta que es tradueix en invertir en malaltia en comptes de en la salut.

En una primera revisió del Pla de Salut 2020 m’ha cridat l’atenció el fet que a l’annex que desglossa l’activitat sanitària aquesta només se centra en el que es fa a l’hospital i serveis directes. No fa cap referència a l’activitat que es fa a l’atenció primària. Sembla que no existeix res més.

I segur que em dirien que no es coneixen les dades de l’activitat que fan els metges de capçalera a les seves consultes. Bé, no estic d’acord, la CASS ha de disposar d’aquestes dades ja que les paga, i a més hi ha els Centres de Salut que registren tota l’activitat. Però aquesta informació no consta. I per què?

Com ens podem plantejar reformar l’atenció primària si aquesta es desenvolupa des de l’hospital? Si no li donem la importància que té.

Com podem plantejar la sostenibilitat del sistema si seguim centrant-nos en l’hospital?

Moltes de les activitats que es desenvolupen a l’hospital es podrien fer des del primer nivell assistencial, aplicant la proximitat i la sostenibilitat amb professionals de gran qualitat i preparats per atendre la complexitat.

I amb aquesta reflexió no vull desmerèixer la gran tasca que es fa des dels serveis hospitalaris, que no és aquest el debat, sinó plantejar què hem de fer per què el  nostre sistema sanitari sigui sostenible.

El Pla de Salut 2020 ja s’esforça per determinar que cal establir accions orientades a la prevenció i promoció de la salut, però deixa a l’aire qui les ha de desenvolupar.

Crec que hi ha accions que cal plantejar dins del Pla de Salut i que l’atenció primària ha de ser capaç d’articular ella mateixa:

1. Les activitats de promoció i prevenció de la salut s’han de realitzar a les consultes dels metges de capçalera i d’infermeria dels CAPs.

2. S’han d’emprendre activitats comunitàries que incideixin en la cronicitat i l’envelliment de la població amb el desenvolupament de projectes proactius comunitaris que interactuïn amb tots els agents de salut de la comunitat, anticipant-se i no centrant-se exclusivament en l’atenció a la demanda dels ciutadans.

3. S’han de crear els entorns favorables dintre de les consultes i CAPs per fer les activitats grupals i les activitats comunitàries.

4. Cal oferir al ciutadà un equip de salut d’atenció primària integrada, i comunicada, que eviti duplicitats i pèrdua d’informació.

Amb aquestes accions hem de ser capaços de donar resposta a tres preguntes:

1. Quin és l’estat de salut de la nostra població?

2. Quins són els factors responsables d’aquest estat de salut?

3. Quines accions estem desenvolupant per eliminar o minimitzar els problemes de salut?

L’objectiu ha d’anar orientat a racionalitzar, organitzar i sistematitzar els recursos sanitaris existents i les accions que s’apliquin han de donar resposta a les necessitats de la població a través de guies de pràctica clínica.

I amb tot això no parlem de retallar, sinó de racionalitzar i ser sostenibles.