L’actuació dels nostres consellers generals durant el debat d’orientació política del Govern celebrat el divendres 9 d’octubre ja ha deixat constància una vegada més que a SDP tenim sentit institucional, sentit d’Estat. Pensar abans que res en el país i els ciutadans és molt més exigible en un moment com l’actual, quan ens trobem en plena crisi econòmica, sacsejats per la tempesta de la crisi financera i amb una societat que manifesta amb tota claredat una gran desconfiança en  la política i els polítics. La manca de transparència del Govern d’Antoni Martí no fa més que agreujar la malfiança.

Perquè per molt que els portaveus de DA vulguin repetir que anem millor, la veritat és que estem en plena crisi econòmica. Una crisi que es manifesta en uns nivells de desocupació inacceptables i un estancament profund de l’activitat econòmica, amb un preocupant ensorrament del consum intern.

El diari espanyol El País publicava dimarts passat, 13 d’octubre, un dibuix que semblava inspirat en el discurs d’Antoni Martí. Una persona s’esbalçava d’un edifici i mentre anava caient cap avall un observador li deia: Tranquil! La caiguda es desaccelera!

En la seva intervenció del divendres 9 d’octubre, en el debat d’orientació política del Govern, el nostre portaveu al Consell General, Víctor Naudi, va exposar les xifres estadístiques, que no permeten dissimular que fa set anys que estem en recessió. El comerç continua la davallada i l’hostaleria també cau.

Per molt que vulguin dissimular, la política se seguirà basant en la realitat, i la realitat ens diu dues coses:

La primera és que les eleccions comunals no són, no haurien de ser, el lloc de confrontació de les diferents propostes democràtiques de govern del país. Ho escrivia en aquesta Tribuna de l’edició del BonDia del dimarts 29 de setembre del 2015. Aquella confrontació s’haurà de plantejar i resoldre en les properes eleccions generals, que el calendari institucional –si el cap de Govern no ho decideix altrament– situa al mes de febrer del 2019.

Per això nosaltres estem plantejant la necessitat de presentar a les ciutadanes i ciutadans una proposta de redreçament comunal sense obsessions partidistes ni dogmes sectaris. Nosaltres ens hem reagrupat a SDP perquè no som dogmàtics ni sectaris. No condemnem cap conciutadana o conciutadà pel fet que en l’àmbit de la política nacional tingui una visió, una opinió, una posició diferent de les que nosaltres tenim i expressem.

De cara a les eleccions comunals del 13 de desembre a SDP volem treballar en comú, volem fer treball en comú a partir d’uns mínims acords de redreçament comunal. Uns acords bàsics i estic convençut que prou transversals per poder reunir una àmplia plataforma ciutadana. I això és el que estem proposant i explicant les darreres setmanes.

La segona és que aplegar, reagrupar persones amb sensibilitats progressistes a l’entorn d’una plataforma ciutadana pot fer tornar a creure en la necessitat de ser actius en política a persones que no se senten implicades en la política tradicional.

Però la política tradicional va per un altre camí, pel seu. Dijous passat els liberals, reunits en congrés a Escaldes-Engordany, ja anunciaven el color: les eleccions comunals són el vestíbul de les eleccions generals.

Dissabte, des d’Ordino, DA contestava: les eleccions comunals només han de servir per reforçar la majoria d’Antoni Martí al Consell General.

Els comuns no poden continuar segrestats per les estratègies nacionals de Liberals i DA.

La reunió del consell nacional d’SDP, el dissabte 17 d’octubre al matí, va anar en una línia ben diferent. Nosaltres considerem que el que necessiten els comuns és una bona administració, centrada en les persones i els actors econòmics del territori.

Els comuns han de poder entrar en una etapa de col·laboració que permeti associar el territori amb els empresaris, els hotelers i els comerciants, en una lògica d’ecosistema. Els comuns han d’afavorir una nova estructura, en xarxa, de les relacions amb els agents econòmics i socials.

Aquest és el redreçament comunal que proposem.