El passat mes d’abril va començar la segona legislatura amb govern d’Antoni Martí. En quatre anys i mig de govern de DA, ni hi ha creixement, ni hi ha diversificació de l’economia, ni s’han reactivat els sectors tradicionals. I la cohesió social perilla seriosament.

Ho deia en la meva intervenció al debat d’orientació política del passat dia nou d’octubre. Aquestes afirmacions no són el fruit d’una visió agra de qui veu les coses estant a l’oposició, són més aviat una síntesi reduïda de consideracions expressades i discutides en el dia a dia amb ciutadans de diferents àmbits de la nostra societat .

Antoni Martí ens té acostumats a intentar fer creure allò que a ell realment li interessa fins al punt que no dubto que s’acabi creient que la veritat absoluta gira entorn a allò que ell voldria que fos, malgrat que la realitat sigui ben diferent.

Tant és així que continua entestat a voler fer creure que l’economia va bé, que el creixement es nota. Res més lluny de la realitat, ja que les dades són les que són, i ens indiquen una baixada de les importacions a la duana acumulades a setembre 2015 de menys 6,7%, i els turistes al mes d’agost, entre 2014 i 2015, baixen un 1,9 % en dades ajustades.

La mitjana de la massa salarial fins al juny 2015 és de 70.610.167 €. Estem per sota de les xifres del 2011, 2012 i 2014 i només el 2013 ha estat pitjor en aquests anys, malgrat que el nombre d’assalariats hagi augmentat de 329 treballadors més (un 1%).

Si la població assalariada es manté o creix molt tímidament i baixa la massa salarial, vol dir que el poder adquisitiu de les famílies es redueix.

Hi ha altres indicadors però aquests són suficientment il·lustratius en allò que la majoria de la ciutadania coincideix a dir que l’economia no millora, o únicament millora per alguns i no pas per a les classes mitjanes i petites.

En mig d’aquest panorama Antoni Martí ens anuncia una pujada de les cotitzacions d’un dos per cent, suavitzada per l’anunci de l’increment del salari base, que traduït en xifres acaba sent una burla.

Una part dels sectors empresarials i econòmics ja s’ha afanyat a donar recolzament a govern i fins i tot parla d’allargar la data de la jubilació dels treballadors.

Les coses no es poden fer així. No es poden prendre mesures puntuals en relació a la CASS sense, una reflexió i treball en profunditat encaminada a garantir el futur de les pensions dels cotitzants i una sanitat de qualitat mantenint un servei de prestacions digne conforme al Estat del benestar. Cal abordar la qüestió establint un marc ampli entre el conjunt de l’arc parlamentari, govern i els diferents agents econòmics i socials.

No ens enganyem, el més important és millorar l’economia i assolir un creixement sostenible i sostingut. Per això cal un govern amb projecte, amb orientacions clares i decisions objectives que estableixi el marc necessari per garantir i fomentar la iniciativa privada.

Cal completar d’una vegada per totes les reformes estructurals de país, cal restablir la malmesa seguretat jurídica en tots els àmbits, el fiscal i el normatiu.

No sembla que aquest sigui el camí escollit per Antoni Martí, atrapat en l’espiral d’acontentar tothom, practicant la política del qui dia passa any empeny o la política del ‘això ara no toca’.

Mentrestant la presentació del pressupost general es va endarrerint, el dèficit de la branca general de la CASS és imparable, les transferències dels Comuns esperen, i el conjunt de les institucions estatals reclama més mitjans, i per altra banda baixen els ingressos de la duana.

Una equació difícil de resoldre que ens acosta cada cop més a la fallida del Estat.