L’arribada de DA al Govern va anar acompanyada d’un augment notable del pressupost destinat a la promoció turística, via Andorra Turisme. Era una de les seves apostes electorals i s’ha de reconèixer que van complir gairebé amb el que havien promès a nivell d’implicació econòmica.
Els resultats dels gairebé 80 milions d’euros que s’hi han esmerçat durant els últims 4 anys i mig és més discutible. El nombre de visitants no ha parat de baixar, si bé les últimes estadístiques oficials semblen mostrar una certa recuperació del nombre de turistes que pernocten al país. En tot cas, les xifres que tenim a Andorra són molt inferiors a les d’altres destinacions turístiques veïnes on ha augmentat notablement el nombre de visitants els darrers anys.
S’han destinat molts, moltíssims diners a la promoció externa per resultats paupèrrims, en canvi s’han destinat ben pocs diners a la promoció interna. El molt oblidat mercat intern està, a falta d’estadístiques oficials, de caiguda des de fa molt de temps i es pot comprovar fàcilment passejant pel carrer i parlant amb els ciutadans i ciutadanes. No és coincidència que les zones més deprimides del país es corresponen a zones dedicades gairebé exclusivament al comerç de proximitat per als clients del país. És tot un col·lectiu de petits comerços, petites empreses, sovint familiars, que pateixen per pujar la persiana cada dia i sobreviure en un país que sembla ignorar-los.
L’única iniciativa del govern de DA cap al consum intern va ser una pobra campanya de promoció als mitjans, la legislatura passada, que va passar sense pena ni glòria i de la qual no es va fer ni un trist balanç i que, a més a més, no ha tingut cap més edició. Tot plegat molt insuficient per a un mercat intern que podem xifrar entre els 300 i els 500 milions d’euros, una xifra similar o potser fins i tot superior a la despesa que fan els nostres visitants al país. Però sobretot és una xifra que sosté centenars o milers de llocs de treball. És evident que, per la seva importància, aquest consum intern mereixeria per part del Govern molts més esforços i molta més inversió.
Ja vaig explicar fa unes setmanes que una primera mesura passaria per l’augment real del salari mínim, més enllà d’aquest pobre 1,5% que han promès, que donaria una mica d’oxigen al consum de moltes famílies. Però no n’hi ha prou, s’hauria de donar també facilitats a aquests comerços i empreses, que són la base del nostre teixit empresarial, per ser competitives de cara al client nacional, sigui via ajuts directes o via deduccions fiscals. També seria essencial lluitar contra l’intrusisme, que cada dia és més visible arreu, i que representa una competència deslleial salvatge de la qual molts d’aquests petits empresaris o comerços de proximitat no es poden recuperar.
Hi ha moltes més mesures que podria detallar aquí, però al cap i a la fi, el que caldria de veritat és sobretot que els responsables del govern de DA els deixessin d’ignorar com han fet fins ara i que en el proper pressupost es destinés, si no és massa demanar, almenys una part notable del que es destina a la promoció externa per a la millora del mercat i del consum intern.
