El conseller d’SDP critica la gestió i l’evolució de l’afer de BPA i defensa que no hi ha cap contaminació de la feina parlamentària perquè el president del partit sigui l’advocat dels socis majoritaris de l’entitat, en declaracions a COPE Andor­ra-AD Ràdio.

Comparteix l’opinió que s’està fent alguna cosa per allargar la resolució de BPA?
El que constatem és que des de Govern s’han donat dates i s’han anat posposant. Són fets palpables i crec que interessa en part a Govern que aquestes solucions es dilatin en el temps, perquè vulguem o no, i ja ho vaig anunciar al seu dia, els treballadors malauradament en les circumstàncies actuals del sector financer, no se’ls podrà recol·locar en altres entitats, i que aquesta realitat es plasmi ara, abans de les comunals, tampoc no els interessa i el temps a vegades dilueix més els problemes. Una altra cosa és que els dipositants puguin recuperar els diners, que això com més s’allargui pitjor, perquè s’està ressentint l’economia per molt que es parli de brots verds.

Seria una mica contradictori, perquè si Govern intenta allargar la resolució però la gent no pot disposar dels diners, l’afectarà més perquè la gent estarà ressentida?
És el que dèiem nosaltres. Aquesta crisi s’hauria d’haver resolt de forma seriosa el més ràpid possible, i el fet que s’allargui comporta tots aquests problemes, el descrèdit o la pèrdua de credibilitat de cara a inversors estrangers amb la famosa obertura i tot una mica. La seguretat jurídica s’ha malmès en aquest país entre aquest afer i algunes modificacions de la legislatura passada, i la gent és cautelosa a l’hora d’invertir al  país.

No considereu que hi ha també un component tècnic per no acabar l’auditoria?
Crec que és una feina feixuga, també l’han volgut usar per justificar la creació d’aquest banc bo i separar els actius tòxics, però per altra banda crec que algú s’esperava que hi hauria més problemes, i l’altra sospita és que com que no s’estan trobant problemes majors que aquells que eren coneguts i ja estaven judicialitzats també ho han allargat i no és bo l’allargament.

En l’àmbit parlamentari, han perdut la confiança en la comissió especial, com s’explica que no participin del procés que permet saber el que ha passat i el que està passant?
Com que no ens permet saber el que ha passat crec que bàsicament és una burla la contesta que se’ns va fer des de la Uifand. Es va requerir informació des de principis d’agost, es va haver de fer un requeriment escrit, i el 28 de setembre se’ns fa arribar una carta en la qual ve a dir que no se’ns pensa passar informació per motius de confidencialitat. Entenem que és una falta de respecte a la institució i vaig declinar continuar amb aquesta farsa. Primer per principis, perquè la institució no s’ho pot permetre, i perquè cal saber el que ha passat fil per randa i si no ho podem analitzar malament podem preveure el futur.

Pensa, com Pere López, que Martí ha donat instruccions perquè no es passi informació? o creu que és iniciativa dels organismes?
Aquests organismes estan supeditats al control de Govern d’alguna forma i per tant només hi ha dues coses. O hi ha deixadesa per part de Govern o una voluntat clara que això no arribi i es filtri, i hi ha una voluntat política clara des del primer dia que no arribi la informació i de deixar passar el temps.

Com afecta SDP que el president del partit sigui l’advocat dels socis majoritaris de BPA?
Afectar no afecta, perquè sabem separar molt bé les coses. Una cosa és el que fem tots en la nostra vida professional i una altra el que fem en l’acció política. En aquest país almenys uns quants sabem separar les coses i n’hi ha d’altres que no. Se’ns ha acusat moltes vegades que hi ha una utilització política, que si hi ha incompatibilitats, qui digui que hi ha incompatibilitat que ens demostri on és. Que jo sàpiga aquest senyor no ostenta cap càr­rec públic, contràriament al que algun ministre ha fet o té alguna relació amb alguna altra entitat bancària. I aquí és curiós, perquè es parla d’incompatibilitats en el cas d’SDP però quan es tracta de Govern ja no hi ha incompatibilitats.

A quin ministre es refereix?
Evidentment al ministre de Finances, que té una vinculació amb una entitat bancària.

Ara no hi té un càrrec allà.
No té un càrrec però l’ha tingut i al mateix temps hi tenia accions. Hi ha un altre ministre que també havia tingut un càrrec, doncs hi ha una vinculació propera, però no se’n parla i del nostre cas se’n parla quan no hi ha una vinculació directa perquè el se-nyor Bartumeu no té cap càr­rec públic d’elecció més enllà de ser president del propi partit, i no té res a veure. Crec que moltes vegades en aquest país es confonen molt les coses de forma intencionada.

Les situacions tenses al Consell entre vostè i el cap de Govern vénen perquè es pot veure que SDP té cert interès a esbrinar determinades coses?
Primer de tot dir que Toni Martí té una obsessió gairebé malaltissa amb la figura de Jaume Bartumeu, i per altra banda SDP és un partit que fem oposició, com és lògic, estem aquí per fer oposició quan cal, amb sentit d’Estat evidentment. El senyor Toni Martí, pel seu tarannà i la seva forma de fer, voldria que tothom estigués d’acord amb ell, li costa molt reconèixer que hi pugui haver persones que discrepin, i no solament ara, ens coneixem de quan estava com a cònsol i ja utilitzava aquesta pràctica. Voldria que tothom beneís allò que ell proposa. Que la gent pugui exercir l’oposició de forma raonada li costa molt d’acceptar.

Què el preocupa a SDP més enllà de l’‘afer BPA’?
La prioritat és sortir de la crisi. Per molt que s’entestin alguns o la majoria que estem en la bona via i que la crisi forma part del passat no és així.

Una mica millor sí que està el país, o no?
Estàvem molt malament, baixar més era difícil. Hem frenat la baixada i estem notant els efectes de la recuperació del veí del sud, però el més important és fixar unes bases que no s’han fet perquè hi ha hagut reformes incompletes i esbiaixades. Estic parlant de la reforma sanitària, de la Llei de la CASS, reformes estructurals de delimitació dels comuns que tindran a veure amb les transferències i amb el finançament de l’Estat i la reforma de la funció pública. I amb la inversió estrangera el que cal sobretot són empreses productives, que siguin generadores d’activitat i de llocs de treball.

Estan d’acord amb la CEA d’allargar la jubilació?
Són propostes populistes o frívoles, tant aquesta com apujar el 2% les cotitzacions. No dic que no s’hagi de fer, però no es pot fer tan alegrement. S’hauria de fer una revisió profunda del sistema, vetllant per gestionar millor, tocant la despesa sanitària i després reformar la Llei de la CASS que la puguem projectar en 20-25 anys i llavors apujar les cotitzacions.