Fa només un any era imprevisible que a Andorra la Vella el deteriorament de la situació de casa comuna i la baralla, amb ganivets esmolats, dels que fins fa ben cop anaven del bracet i es reunien en la junta de govern de la corporació arribarien tan lluny. Però ara no ve d’un pam.
Se sent i es veu de tot i força.
Com, per exemple, que aquells que des del Govern i des del Comú no han mogut fitxa en els darrers quatre anys deixant consolidar una rotonda a la Margineda que envia els visitants que arriben del sud cap a la dreta, fora de Santa Coloma i del centre històric d’Andorra la Vella, pretenguin ara que modificaran aquella cruïlla.
Així ho escrivia diumenge el conseller del Comú sortint, Carles Torralba, dirigent de DA i candidat per DA.
És de sentit comú fer-ho. Però resulta que DA es desperta quatre anys tard. Deuen haver llegit el programa de la candidatura de Sentit Comú (SDP+Independents) d’Andorra la Vella, que diu textualment el següent.
“Els visitants que arriben a Andorra des del sud han de rebre una clara visió dels atractius turístics de la nostra parròquia. Remodelarem la rotonda de la Margineda i desenvoluparem un pla d’accions a Santa Coloma.”
Quina llàstima que DA no hagi badat boca en les juntes de govern del Comú, ni tampoc al consell de comú, proposant abans aquesta remodelació.
Aquestes eleccions comunals a Andorra la Vella, amb el ball de cadires i les corredisses de canvis de camisa entre liberals i DA, han estat una perfecta demostració que tots plegats, Minguillón i Marsol, no tenen cap altre objectiu que mantenir-se al poder al preu que sigui.
Han portat a la campanya una política concebuda com l’art d’empitjorar les coses.
Ja sabem que el llenguatge d’aquells liberals i conservadors que seuen transitòriament a les cadires institucionals no s’expressa sempre amb paraules.
S’expressa també gestualment i amb decisions que sovint s’embolcallen amb paraules enganyoses.
Però, al capdavall, els que tenen la responsabilitat de governar el Comú acaben mostrant la seva veritable naturalesa. I les seves actituds parlen molt de les seves veritables conviccions.
Aquesta primera setmana de campanya no ha estat fàcil evitar sentir-se agredit per l’arrogància d’uns i d’altres.
L’arrogància liberal ha fet dir al candidat Minguillón, diumenge passat, que considera que “hi ha un desconeixement total de la gestió comunal” i que “es parla des de la ignorància”.
L’al·lusió s’adreça als seus companys de majoria comunal que ara són a la candidatura de DA, però que fins el mes passat li aplaudien totes les decisions. Tot un poema!
Mentrestant el liberal Minguillón aprofita el temps des del despatx del Comú per practicar el clientelisme més barroer: favors i prebendes són a l’ordre del dia.
I la candidata de Demòcrates per Andorra es descobreix, en plena campanya, una vocació de ministra d’obres públiques i proposa un túnel a la rotonda d’Andorra la Vella per soterrar el trànsit. La dificultat d’aquesta obra, que hauria de situar-se per sota del riu Valira, i l’enorme cost afegit que comportaria no són cap problema: endavant les atxes, aquí es promet de tot i un o altre ja ho pagarà.
En lloc de prometre de tot i de qualsevol manera, convindria que els que aspiren a continuar al capdavant del Comú d’Andorra la Vella tinguessin la correcció política d’explicar tota la veritat. Per exemple la greu situació de les finances públiques, les comunals i les nacionals, que no permeten tantes alegries.
En contraposició amb aquesta mala manera de fer, les candidatures de Sentit Comú d’Andorra la Vella i Escaldes-Engordany proposen un contracte amb la ciutadania. Perquè volem concretar un pacte cívic basat en una concepció participativa i progressista de la democràcia comunal, enfront del model actual.
El Comú ha de tenir capacitat d’escolta, ha de buscar l’entesa i no pas l’enfrontament arrogant. Les nostres candidatures proposen una nova manera de portar el Comú des del respecte, la transparència, el diàleg, la negociació, la presentació de comptes i el pluralisme.
Amb Sentit Comú.
