El candidat d’SDP encapçala per segona vegada una llista, però en aquesta ocasió com a membre de la plataforma Sentit Comú. Reconeix que la política no li agrada i que el que realment vol és ser “el cònsol de la gent”.

De nou el tàndem Roca-Dalmau. Creu que pot semblar que SDP no tingui més cares visibles per ser al capdavant?
No. Només vol dir que ens vam fusionar, per fer un tàndem conegut i presentar-nos. Ara repetim a les comunals.

Per què no hi va haver pacte amb el PS?
Perquè no van voler i jo dormo molt tranquil. Fins i tot vaig fer fotografies de les reunions perquè després no es pogués dir que no s’havien realitzat. Vaig assistir a totes, i la nostra proposta era clara, la d’una plataforma. Hi vam anar amb un full en blanc i un llapis per crear una cosa nova entre tots. Ells van venir amb un full ple que portava a dalt les sigles del PS i a baix la candidata. Curiosament, la candidata actual no va assistir a cap de les reunions. M’ha semblat estrany.

Van negociar amb tothom?
Sí, menys amb DA, per ser els adversaris naturals, vam parlar amb tothom. I amb tothom la mateixa proposta: deixar les sigles de banda i pensar en la feina i les persones. Cap no ha volgut integrar-se a la plataforma.

Defensaven la constitució d’unes plataformes sense sigles. Finalment hi són.
Evidentment que hi són. No hi ha cap altre partit present a la plataforma. Si hi haguessin estat, les sigles no hi serien. Ha estat un intent, no un error. El nostre president ja va fer l’autocrítica, cosa que és lloable, que ens agradaria veure en altres formacions de tant en tant, dient que no ens n’havíem sortit. Però en política, si tu creus que una cosa és justa per a les persones, ho has de defensar fins al final. Sí que podríem haver triat una altra estratègia, però vam triar aquesta i estem contents.

Tenen por al vot útil?
No és por. A unes eleccions no hi vas amb por. Jo crec que Sentit Comú és el vot útil, l’autèntica renovació. Qui vulgui més del mateix que voti les opcions que vulgui, però sempre dic que si estem on estem i votem el mateix no ens mourem del lloc. Convido la gent que ens provi. No quedarà defraudada.

Què passarà diumenge?
Sorpreses. Més d’un dormirà intranquil dissabte al vespre. Nos­altres ens aixecarem plens d’il·lusió, de força, de convicció, anirem a posar la papereta a l’urna. I tot i ser un desig, vull que l’abstenció no sigui el gran adversari de la parròquia d’Andorra la Vella.

I si hi hagués una caiguda respecte a les nacionals?
Farem autocrítica i no ens estarem de dir el que pensem. Però és avançar-se. Esperem fins diumenge al vespre quan tinguem els resultats a les mans. No passarà el de sempre. Si nosaltres perdem, i per molt, no direm que hem guanyat, que és el que acostumen a fer els partits.

Pot condicionar SDP?
No. Sentit Comú no deixa de ser una plataforma on la majoria d’integrants no formen part de Socialdemocràcia i Progrés.

Creu que hi ha desencís del ciutadà amb la política?
Una de les coses que més estem percebent és que el nostre missatge està calant. Ens veuen diferent i parlem d’una altra manera, fem propostes raonades… No som els polítics que els partits han posat al capdavant. Volem ser els cònsols de la gent, no dels partits.

En aquesta campanya l’hem vist acusar directament Jordi Minguillón, per adjudicacions a dit a través de Turecav.
El que cal és que al capdavant d’institucions públiques hi hagi responsables amb ètica, decència i mirin més per les persones. Si no es corre el risc que es produeixin favoritismes com amb Turecav. El que puc dir és que amb nosaltres no passarien aquestes coses, que de vegades semblen una mica tèrboles.

Què li ha semblat la participació de la ministra Ferrer en alguns actes de campanya?
La lectura que en faig és que tenen molta por i han tret els capgrossos a la plaça, en el sentit que tota la tirada que pot tenir Rosa Ferrer per captar vots, crèdit que pugui tenir davant d’algunes persones de la parròquia… ho volen utilitzar. Ja ho va fer DA a les generals, que va treure un ministre i una cònsol per guanyar les eleccions. Cada vegada els queda menys cartutxos a la recambra.

Ferrer hauria d’haver dimitit?
Ho vaig dir clar. El seu recorregut és ben estrany i allà ella amb la seva consciència. Però… Qui no viu com pensa, acaba pensant com viu. Ella n’és la prova.

Personal

Una estació de l’any: la primavera.

Un color: blau cel.

Unes postres: un tortell de nata del Cadí.

Una mascota: tots els animals.

Un moment del dia: al vespre, quan em poso al llit.

Tres valors: lleialtat, solidaritat i compromís.

Un excap de Govern o exsíndic: Jaume Bartumeu.

Un rival polític andorrà admirat: no els veig com a rivals.

Un ídol polític estranger: José Mujica.

Un partit polític estranger referent: sóc més d’associacions.

Un monument d’Andorra: el Comapedrosa.

Un equip de futbol: el Barça.

Una sèrie de televisió: Fringe o qualsevol de J. J. Abrams.

Un somni: viatjar a les illes Palau.

Comuns

L’estructura administrativa territorial de  l’Estat està obsoleta?
No. Crec en l’autogovern dels comuns, sempre que s’apliqui dins del marc de la seva autonomia administrativa. Crec que la política li correspon al Consell General i al Govern.

Els comuns han de cedir competències a Govern?
No. Els comuns s’han d’asseure amb el Consell General i el Govern i veure que fa cadascú.

Govern ha de seguir pagant els comuns en funció de població i territori?
S’han de trobar fórmules més modernes. Reclamaré el plus de capitalitat, perquè donem molts serveis a transeünts.