R. de C.
El líder socialdemòcrata i candidat a cap de Govern andorrà per aquesta formació, Jaume Bartumeu, ha presentat fa ben pocs dies les propostes de reforma tributària del seu partit davant del sector empresarial del país.
En aquest acte Bartumeu avançava els eixos diferencials de la seva proposta respecte a l’actual model tributari dels liberals:
• Major competitivitat. Bartumeu proposa passar a la imposició per IVA, així com la dels impostos especials (tabac, alcohol, carburants), i eliminar d’aquesta manera tota la quantitat de figures impositives indirectes que actualment conviuen a Andorra (l’IMI, l’ISI i l’IAC). Segons el líder socialdemòcrata, es contribuirà d’aquesta manera a una significativa millora de la competitivitat
en tots els sectors de l’economia. D’una banda, hi haurà una menor recaptació tributària per aquests conceptes i una major neutralitat. De l’altra, una major simplicitat, comprensió i transparència d’aquests impostos, ja que s’unificaran en un de sol. Aquesta estructura fiscal és homologable i -segons va afirmar Bartumeu- obrirà realment les portes a totes les possibilitats d’acords i de convenis de doble imposició, especialment amb els països veïns, i, per tant, al creixement econòmic.
• Reduir l’impost sobre les rendes del treball. S’aplicaria, però, amb un pes baix dins l’estructura d’ingressos, inferior al 5% del
total. Amb aquestes xifres Bartumeu calcula que el 84% de la població activa estarà exempta d’aquest impost sobre la renda: o, dit d’una altra manera, només el pagarà un 16% de la població activa.
• Abaixar la factura dels serveis públics. El cànon actual que paga l’usuari de les empreses parapúbliques FEDA (distribuïdora d’energia elèctrica del Principat) o STA (l’empresa de telefonia estatal), que és del 10% sobre el consum, s’abaixarà al tipus impositiu de l’IVA i, per tant, es reduiran els dividends que les parapúbliques pagaran al Govern. Consegüentment, això suposarà una important baixada de les factures als ciutadans i empreses de dos serveis fonamentals.
• Equilibri pressupostari. Segons Jaume Bartumeu, l’ampliació de les bases imposables permet augmentar els ingressos a un nivell en què, amb una bona gestió, serà possible assolir l’equilibri pressupostari, una de les peces angulars de l’estabilitat i del creixement econòmic i social del futur.
• Impost de beneficis. Finalment, l’impost sobre beneficis es pagarà quan es guanyin diners i es pagarà menys o es deixarà de pagar en moments de crisi.
CRÍTIQUES AL MODEL LIBERAL
Bartumeu, durant la presentació d’aquest projecte de reformes econòmiques i fiscals, va dedicar paraules crítiques envers l’actual Govern liberal, Albert Pintat, i va afirmar que «fa ja tretze anys que anem arrossegant un sistema fiscal que no està adaptat ni a la realitat de l’empresa andorrana ni a les necessitats de recaptació d’un Estat modern». Va posar com a exemple el desplegament de l’impost de serveis indirecte (ISI) i hi va afegir que és «la demostració que el Govern actual no té un projecte clar ni vol crear un marc tributari just i equitatiu». Per aquest motiu, Bartumeu va dir que «des del PS proposem, doncs, un marc tributari modern, suficient per poder garantir recursos i equitatiu, és a dir, just».
Tot plegat s’hauria d’aconseguir, segons la proposta socialdemòcrata, «reorientant la despesa pública, estalviant quan calgui, augmentant els ingressos tributaris, és a dir, creant un marc fiscal que obri les portes a la inversió estrangera productiva. I, finalment, establint una bona i ferma associació amb la Unió Europea».
Per a Bartumeu, els mals que pateix el país són el fort endeutament públic, una taxa de creixement globalment insuficient i negativa en diversos i importants sectors d’activitat, una inversió mediocre, l’etiqueta de paradís fiscal i una mala consideració de país que no coopera de manera transparent amb els seus veïns.
AVAL D’UN EXPERT
De fet, les paraules de Jaume Bartumeu vénen avalades per l’estudi elaborat per al Partit Socialdemòcrata per part del professor de la Universitat de Barcelona Josep Maria Duran. Aquest expert en Hisenda Pública assegura que el sistema fiscal andorrà «és poc clar, opac i molt distorsionador. Segons Duran, «la gent no sap el que paga, i els impostos actuals distorsionen els preus i les empreses» i, a més, «és molt difícil que un sistema amb només imposició indirecta sigui just. Podríem reequilibrar la balança amb una despesa pública en educació o sanitat, per exemple, però el normal seria optar per les dues vies, la directa i la indirecta, que són complementàries. Enlloc no s’opta només per una via».
Segons aquest treball dirigit per Josep Maria Duran, la solució passa per «posar ordre al sistema fiscal i dir clarament què es vol gravar. Impostos que gravin bases àmplies amb tipus reduïts que permetin a Andorra tenir un sistema fiscal equiparable al de la resta dels països desenvolupats, però amb el nivell d’imposició que el Govern desitgi».
Aquest professor creu que «no té sentit recomanar un nivell d’imposició com el dels altres països europeus» i que no s’ha de buscar un referent en un país en concret, sinó que «es tracta de buscar com a referència l’esquema d’imposició directa i imposició indirecta. I, a partir d’aquí, adaptar-ho a la peculiaritat andorrana».